febre del Nil occidental
febre del Nil occidental
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
- ca febre del Nil occidental, n m
- es fiebre del Nilo occidental, n m
- fr fièvre à virus du Nil occidental, n m
- fr fièvre de Camargue, n m
- fr fièvre du Nil occidental, n m
- en West Nile fever, n
.FITXA REVISADA, Ciències de la salut
Definició
Febre produïda per un Flavivirus, transmesa per mosquits Culex a partir dels ocells i caracteritzada per erupció maculopapulosa, limfadenitis i leucopènia.
febre del Zika
febre del Zika
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca febre del Zika, n f
- ca febre vírica del Zika, n f
- ca malaltia del Zika, n f
- es enfermedad del Zika, n f
- es fiebre del Zika, n f
- fr Zika fièvre, n f
- en ZIka fever, n
- en Zika virus disease, n
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.
Nota
-
La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.
No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre del Zika
febre del Zika
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca febre del Zika, n f
- ca febre vírica del Zika, n f
- ca malaltia del Zika, n f
- es enfermedad del Zika, n m
- es fiebre del Zika, n f
- fr Zika fièvre, n f
- en ZIka fever, n
- en Zika virus disease, n
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Malaltia vírica causada pel virus del Zika, caracteritzada per febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de dolor muscular i cefalea.
Nota
-
La febre del Zika té normalment un curs lleu, de durada curta (d'uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s'ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal i de microcefàlia congènita en nadons de dones embarassades que han contret la malaltia durant l'embaràs.
La malaltia es transmet per picades de mosquits, que fan de vectors del virus; concretament, els mosquits del gènere Aedes. La principal mesura de prevenció és l'eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l'adopció de mesures protectores antimosquits, tant dins com fora dels habitatges.
No existeix un tractament antiviral específic per a la malaltia, sinó que es fa un tractament simptomàtic que pot incloure analgèsics i antiinflamatoris, a més a més de fer repòs i prendre líquids en abundància.
La denominació Zika prové d'un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus en un macaco rhesus (Macacca rhesus), l'any 1947. En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika per referir-se al nom de la malaltia.
febre hemorràgica de l'Ebola
febre hemorràgica de l'Ebola
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca febre hemorràgica de l'Ebola, n f
- ca malaltia de l'Ebola, n f
- es enfermedad del Ébola, n f
- es fiebre hemorrágica del Ébola, n f
- es virosis del Ébola, n f
- fr fièvre hémorragique Ebola, n f
- fr maladie à virus Ebola, n f
- en Ebola hemorrhagic fever, n
- en Ebola virus disease, n
- en EVD, n sigla
.FITXA REVISADA, Medicina preventiva, epidemiologia i salut pública, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Malaltia vírica altament contagiosa i sovint mortal causada pel virus de l'Ebola, caracteritzada per febre, forta sensació de debilitat, mal de cap intens, dolors musculars, diarrea, dolor abdominal, mal de coll, tos seca, símptomes de deshidratació, leucocitosi, trombocitopènia i hemorràgies internes i externes.
Nota
-
La transmissió de la febre hemorràgica de l'Ebola té lloc per contacte directe amb la sang o els fluids corporals dels organismes infectats.
En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada ebola, que és preferible escriure amb minúscula inicial.
hepatovirus
hepatovirus
Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca hepatovirus, n m
- ca virus de l'hepatitis A, n m sin. compl.
- ca VAH sigla
- en hepatitis A virus
- en HAV sigla
Gastroenterologia, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Virus del gènere Hepatovirus dins de la família Picornaviridae, causants de l'hepatitis A.
herpesvirus
herpesvirus
.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca herpesvirus, n m
- ca virus de l'herpes, n m sin. compl.
- ca virus de l'herpes simple, n m sin. compl.
.FITXA MODIFICADA, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Virus de la família Herpesviridae que té una càpsida d'uns 100 nm, composta de 162 capsòmers. El nucli és una sola molècula de DNA de doble espiral, envoltada d'una làmina que conté lípids i glucoproteïnes. A causa de les mides variables d'aquesta membrana el diàmetre del virió oscil·la entre 150 i 200 nm. El tipus 1 és responsable de l'herpes labial, l'estomatitis, la queratoconjuntivitis i la meningoencefalitis. El tipus 2 produeix l'herpes genital i el neonatal. Pertanyen també a aquest grup de virus el citomegalovirus, l'herpesvirus hominis 8, relacionat amb el sarcoma de Kaposi en malalts infectats pel VIH, l'herpesvirus hominis 6,agent causal de l'exantema sobtat, i el virus d'Epstein-Barr.
malaltia dels virus lents
malaltia dels virus lents
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca malaltia dels virus lents, n f
Malalties i síndromes, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Denominació genèrica de diverses malalties produïdes per virus (sovint no identificats), que tenen els següents caràcters comuns: 1) l'existència d'un període llarg asimptomàtic (de mesos o d'anys) des del moment del contagi fins a l'aparició de les primeres manifestacions de la malaltia; 2) l'afectació selectiva d'un únic teixit o òrgan (SNC); 3) l'afinitat exclusiva amb certes espècies animals; i 4) l'evolució progressiva cap a la mort. N'hi ha quatre que afecten l'espècie humana: el Kuru, la malaltia de Kreutzfeldt-Jakob, la leucoencefalopatia multifocal progressiva i la leucoencefalitis esclerosant subaguda.
meningoencefalitis crònica per virus ECHO i virus Coxsackie
meningoencefalitis crònica per virus ECHO i virus Coxsackie
Ciències de la salut > Semiologia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
- ca meningoencefalitis crònica per virus ECHO i virus Coxsackie, n f
Ciències de la salut > Semiologia, Immunologia, Microbiologia i patologia infecciosa, Neurologia
Definició
Meningoencefalitis observada en malalts immunodeprimits i en l'agammaglobulinèmia lligada al cromosoma X (malaltia de Bruton), produïda per infeccions causades per virus ECHO i virus Coxsackie. Es caracteritza clínicament per una síndrome meníngia amb cefalea, edema papil·lar, letargia, atàxia, convulsions i coma, de pronòstic habitualment advers.
partícula similivírica
partícula similivírica
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa
- ca partícula similivírica, n f
- es partícula pseudovírica, n f
- es partícula semejante a virus, n f
- es partícula similar a virus, n f
- fr particule de type viral, n f
- fr particule pseudo-virale, n f
- fr pseudo-particule virale, n f
- fr VLP, n f sigla
- en virus-like particle, n
- en VLP, n sigla
.FITXA REVISADA, Microbiologia i patologia infecciosa
Definició
Partícula amb una estructura similar a la d'un virus, que pot induir a la producció d'anticossos en l'organisme receptor però que no pot reproduir-se.
Nota
- Atès que no poden reproduir-se, les partícules similivíriques no són infeccioses.
prova de neutralització vírica
prova de neutralització vírica
.FITXA MODIFICADA
- ca prova de neutralització vírica, n f
- es prueba de neutralización de virus
- fr test de neutralisation virale
- en virus neutralization test
.FITXA MODIFICADA
Definició
Prova de neutralització que permet determinar la capacitat dels possibles anticossos d'un sèrum per a inhibir in vitro el poder infecciós d'un preparat víric.
