Argot culinari i gastronòmic

Fruit petit carnós, sense pinyol, que sols conté una o diverses llavors. Quan les baies s'agrupen en carrolls (raïms, groselles) o en pomells, s'anomenen grans. Totes les baies silvestres es poden menjar crues o en confitura i són molt riques en vitamines, sobretot crues.

Fesol gran i pla que forma part dels ingredients de la paella d'arròs a València.

Instrument actualment molt sofisticat per mesurar el pes, indispensable en cuina i en pastisseria per respectar les proporcions exactes, i molt útil per a pesar ingredients de cert volum. Solen incloure una caixa o un atuell en forma de tassa, movible i rentable, la qual cosa permet utilitzar-les també per a pesar ingredients líquids. La balança ja era coneguda en l'antiguitat, i ens en parla Homer i també la Bíblia. Però d'aquelles balances, ja no se'n recorda ningú, i per veure-les cal visitar els pobles antics o els museus.

Botifarra negra, feta d'arròs, ceba i sang per lligar-la. Especialitat tortosina.

Atuell portàtil, més ample de dalt que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per omplir-lo (tot) i l'altre més petit (galet) per beure. A la població d'Argentona (Maresme) hi ha el Museu del Càntir, on s'exposen totes les formes i els models que la fantasia i l'art popular han produït arreu del país. Cada any se celebra una singular festa del càntir que aplega milers de persones.

Mamífer cetaci de grans dimensions. El més gran dels éssers vius. Pot mesurar fins a 30 metres de llargària i sobrepassar les 140 tones de pes. La seva carn, molt roja, més rica en proteïnes que la de bou, és consumida seca pels esquimals, i rostida a la graella o al forn pels noruecs. Un dels plats tradicionals de la cuina islandesa està fet de cansalada de balena cuita i conservada en vinagre. Però és al Japó on més es consumeix la carn de balena: crua i cuita, amb marinada o sense. La cua i la gargamella són les parts més apreciades. La cansalada de la balena es menja en llenques molt fines, com a aperitiu. També serveix per a fabricar nombroses conserves (sopes, carn, etc.). Els ossos de la balena, assecats i reduïts a farina, formen part de molts pinsos per al bestiar, l'aviram o els animals domèstics de companyia. Actualment té gran importància l'extracció de productes farmacèutics, com ara la insulina, de gran importància per als malalts diabètics, la cortisona, l'ACTH i vitamines, principalment la A i la D. Avui la seva pesca està controlada, i al mercat espanyol sempre ha estat un gènere rar.

Peix de cos ovalat, molt alt i comprimit, de colors bruns o d'oliva.

Plat de viandes variades que es preparen a base de carn d'aviram, de caça de ploma o de peix, servides en gelatina calenta o freda. La carn és desossada, farcida, enrotllada i lligada, gairebé sempre en un drap (quan es tracta d'una pularda o d'un ànec, sol fer-se amb la pell de la mateixa bèstia), que li dona una forma cilíndrica. Després es braseja o s'escalfa. Es prepara en balotina la carn de nombrosos animals, entre els quals cal esmentar el xai, l'aneguet, l'anguila, el faisà, el vedell, el porc i molts més, tots preparats de diferents maneres.

Planta de l'Índia i la Xina, de 20 a 25 m d'alçada. Dels seus nusos fermentats se n'obté una beguda molt agradable. Els brots tendres són comestibles i es consumeixen com a hortalissa cuits al vapor. Figuren tot l'any en potatges familiars. Les seves llavors, molt farinoses, són enormement apreciades; consumides fresques, s'han de pelar i blanquejar abans de qualsevol utilització. A Europa sols es troba sec o en conserva, al natural o en vinagre. Conté molta aigua.

Fruit del bananer, originari de l'Índia, que es cultiva a les regions tropicals. Bon aliment per al creixement, és molt nutritiu, energètic (100 cal per 100 g) i ric en potassi, en vitamines A, C i K, i en glúcids (al voltant de 23 cal cada 100 g). Conté igualment pectines, que contribueixen a la seva untuositat, i àcid màlic, que el fa refrescant quan es menja cru. Endemés de les seves nombroses preparacions dolces, també fa d'hortalissa cuinada, per acompanyar alguns plats com ara l'arròs a la cubana. La seva fulla és usada en alguns casos com a papillota per coure alguns aliments o per embolicar certes preparacions (arròs, picades, etc.). El plàtan sec és encara més energètic que fresc (285 cal per 100 g), per la qual cosa és un aliment indicat per a esportistes, però també forma part de compotes i amanides de fruites seques. Continua madurant després de ser comprat, i es pot conservar diversos dies evitant de ficar-lo al refrigerador, perquè s'ennegreix amb el fred. La temperatura de conservació en un lloc humit se situa entre els 15 i els 20º C.