Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
denominació d'origen Montsant denominació d'origen Montsant

  • ca  denominació d'origen Montsant, n f

Definició
Aquesta nova denominació d'origen, enclavada en la comarca natural del Priorat, rep el nom de l'alineació muntanyosa que s'alça 800 m per sobre la comarca, on s'hi troben nombroses coves d'ermitans. Els vins més importants i més interessants que produeix Montsant són negres. Es pot trobar certa familiaritat amb l'escola Priorat per la seva concentració i pel seu caràcter netament mediterrani. Són vins molt concentrats, pujats de color i graduació, amb vocació d'exclusivitat. També s'estan produint blancs, dels quals els més interessants són els elaborats amb garnatxa blanca. Aquesta DO, molt petita, produeix 12 milions d'ampolles anuals.
denominació d'origen Penedès denominació d'origen Penedès

  • ca  denominació d'origen Penedès, n f

Definició
Els vins penedesencs, si són blancs, són joves i en general de graduació alcohòlica moderada, acíduls, fàcils, de cos àgil i monovarietals de Chardonnay. Els vins de criança en bota, de més graduació, són més expressius, més corpulents i amb varietats foranes en moltes ocasions. Els rosats: vins de color, fragants, frugals. Són molt diversos, ja que procedeixen de múltiples varietats i amb freqüència d'una combinació encertada de varietats. Encara queden rosats clàssics fets de garnatxa o d'ull de llebre de bona expressió, però de vegades excessivament lleugers. Els negres són de tipus molt diferents. Joves de consum ràpid, monovarietals o no, amb qualsevol de les múltiples varietats negres produïdes a la zona, autòctones o foranes. Alguns negres joves tenen un encertat toc de fusta que els dona originalitat i estil. Els negres joves, en general, són de mitja capa afruitats, acíduls i de còmoda expressió tònica. Els negres, amb envelliment fet amb varietats clàssiques, tenen bona graduació alcohòlica (12º-13º), bon color, expressió tònica agradable i acidesa bona i alegre. Són criats en fustes nobles de procedència o estil diferents. Alguns negres amb envelliment llarg són molt valorats en el comerç nacional i internacional. També cal fer especial esment als brandis fets en aquesta regió.
denominació d'origen Pla de Bages denominació d'origen Pla de Bages

  • ca  denominació d'origen Pla de Bages, n m

Definició
Denominació d'origen d'una petita extensió (500 ha) amb centres a Manresa i Artés, on s'elaboren vins blancs, rosats i negres, en els set cellers inserits. Els blancs d'11 a 12º, joves, afruitats, saborosos i molt grats; els rosats, molt moderns, afruitats i sincers de 12º, i els negres amb vestit abundant roig granat, de bona expressió tònica, estructura i acidesa amb postgust grat, de 12,5º.
denominació d'origen protegida Oli de les Garrigues denominació d'origen protegida Oli de les Garrigues

  • ca  denominació d'origen protegida Oli de les Garrigues, n f

Definició
Denominació d'origen d'oli d'oliva de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida.
denominació d'origen Tarragona denominació d'origen Tarragona

  • ca  denominació d'origen Tarragona, n f

Definició
Denominació d'origen amb uns vins tradicionals licorosos dolços (14-23º) i dels anomenats rancis secs (13,5-23º), sotmesos a una criança de quatre anys com a mínim, entre fusta i ampolla. Corporis, originals, balsàmics en l'aroma. Hi ha blancs, entre 11-13º, color groc viu amb reflexos pallosos. Aroma amb deixats vegetals. En boca són frescos, afruitats i saborosos. El seu cos és marcat i agradable. Els rosats tenen un color bonic i són frescos i sucosos. La seva graduació alcohòlica (13º) està ben equilibrada amb la resta dels components. Els negres són molt corporis, de graduació alcohòlica alta, càlids i carnosos. Tarragona ha tingut sempre un port des del qual s'ha exportat molt de vi, bé en l'època romana, bé a les Amèriques, o bé cap al món, en el moment actual.
denominació d'origen Terra Alta denominació d'origen Terra Alta

  • ca  denominació d'origen Terra Alta, n f

Definició
Denominació d'origen situada en una zona elevada sobre el nivell del mar, com el mateix nom ja indica. Fan vins blancs, rosats, negres i generosos, que durant anys varen ser els més coneguts. Els blancs tenen 12.5-14º, són vins potents i molt mediterranis. Color groc sostingut, aromes de fruits de baia blanca madurs i matisos vegetals. En boca són potents i amples. Els rosats clàssics de garnatxa són d'alta graduació alcohòlica, saborosos i permanents en boca. Els negres, de vestit sobri i una mica solemne, són d'un robí granat. Aromes de vegades una mica balsàmics. Amb bon cos, estructura i acidesa. Els generosos són els més típics al costat de les clàssiques misteles.
  • ca  densitat, n f
  • es  densidad
  • fr  densité

Definició
Relació entre la massa d'un volum donat d'un cos i la del mateix volum d'aigua a 4º. La mesura de la densitat dels líquids alimentaris sol ser important, sobretot en vinificació, en cerveseria, en sidreria, en la indústria de matèries grasses i en la indústria de la llet (contingut en matèries grasses). La mesura de concentració per al sucre es fa en densitat. Per això s'utilitza un pesa-xarops flotant de vareta graduada, que s'enfonsa més o menys en el líquid.
  • ca  dent de lleó, n f
  • es  amargón
  • es  diente de león
  • fr  dent-de-lion
  • fr  pissenlit

Definició
Planta herbàcia de la família de les compostes, de fulles totes basals en roseta i de capítols grocs solitaris i terminats en plomall. Creix als prats, als terrenys no cultivats, a la vora dels camins, etc. Deu el nom a la forma de les fulles, allargada i dentada, semblant a les dents d'un lleó. Les fulles tendres i joves es mengen en amanida. Així mateix, els capolls a punt d'obrir-se es poden conservar en vinagre, exactament igual que les tàperes. Medicinalment, és una planta coneguda en particular per les seves excel·lents propietats diürètiques. La part que més es fa servir com a remeiera són les arrels i el suc.
  • ca  dent de llop, n f
  • es  diente de lobo
  • fr  dent-de-loup

Definició
Rosta de pa triangular, emprada com a element de guarnició o de decoració, disposada en vorera o en contorn de la plata o plat, amb la punxa cap a l'exterior. Per acompanyar els plats calents, les dents de llop es tallen en pa de motlle i es fregeixen, o bé es fan de pasta de full i es couen al forn. Per als plats freds, les dents de llop no es fan amb pa, sinó que es retallen de tires de gelatina ben refredada.
  • ca  déntol, n m
  • es  dentón
  • fr  denté

Definició
Peix marí de la família de les orades, però de qualitat inferior. Se substitueix de forma fraudulenta com si fos orada, però mai no pot arribar als resultats que s'aconsegueixen amb la seva parenta. Pot mesurar 90 cm i pesar fins a 6 kg. La seva carn és ferma, molt blanca i força saborosa. A la brasa, a la sal, al forn, així com en suquet, són les maneres més corrents de preparar-lo.