Argot culinari i gastronòmic

Aparell de cocció alimentat per llenya, carbó, gas o electricitat, dels quals els dos últims són els més emprats. Constitueix l'equipament principal i més important d'una cuina, sobretot en restauració. El fogó posseeix una planxa de cocció de ferro colat polit, sobre el qual es poden fer relliscar els recipients en funció de la intensitat de calor desitjada, i d'un o de diversos forns. Una reserva d'aigua calenta, regulada per una aixeta que proporciona aigua bullent en qualsevol moment que faci falta. D'altra part, hi ha fogonets portàtils per a fer o acabar preparacions davant del comensal, fins i tot a la seva pròpia taula: llenguados, entrecots, foses de formatge o de carn, etc.

Preparació feta amb fetge d'oca o d'ànec hipertrofiat per un engreixament metòdic de l'au. El fetge de l'oca pesa entre 700 i 900 g i el de l'ànec, entre 300 i 400 g. Per a les preparacions culinàries en què intervé el foie-gras com a ingredient, alguns prefereixen el d'oca, mentre que altres s'estimen més el d'ànec, que es fon més quan es cou i té un gust més fort. Aquest producte es presenta en quatre formes: foie-gras cru, que es ven durant les festes nadalenques; el foie-gras fresc, que es ven en les xarcuteries tallat (es conserva una setmana al refrigerador); el foie-gras semicuit i pasteuritzat en llauna que es conserva tres mesos al refrigerador, guarda bé el sabor del fetge i la seva fabricació està sotmesa a una reglamentació molt estricta; i el foie-gras de conserva en terrina, que és la preparació més tradicional: s'esterilitza a l'antiga, es confita en el seu greix i es guarda durant anys en fresc. Millora igual que el vi. L'aportació energètica del foie-gras és de 700 cal per 100 g. És preferible presentar-lo amb pa de pagès, lleugerament torrat, que amb les torradetes de pa de motlle. Molts són els plats que tenen per base el foie-gras, però la major part de les preparacions anomenades Rossini, Perigord o Perigourdine inclouen el foie-gras.

Passar el temps divertint-se.

Fer festa, reposar de treballar.

Empastifar amb una capa més o menys gruixuda d'un cos gras, o bé amb ingredients que són part integral de la preparació que s'emmotlla, una plata de pastisseria o l'interior d'un anell de cuina o d'un motlle, per evitar que les preparacions s'hi enganxin durant la cocció i per desemmotllar-les més fàcilment.

Introduir una guarnició crua o cuita dins d'un plat dolç o salat. La truita d'ous folrada es cou i es guarneix amb l'ingredient que es desitja abans de doblegar-la. En pastisseria es folren els bunyols, pastissos etc. amb una crema de mantega o d'ametlles, una crema pastissera o una amanida de fruites. Els panets que se serveixen en els entremesos freds es folren amb tota mena de preparacions salades, reduïdes a puré o transformades en escuma.

Casa pública on se serveix menjar i es dona allotjament. Les "fondes de sisos" varen marcar tot una època a Barcelona capital.

Pasta feta de sucre o de xarop de glucosa per a elaborar caramels o altres productes de pastisseria.

Pasta dolça que es desfà o es fon a la boca.

Bombó folrat amb pasta fondant.