Argot culinari i gastronòmic

Dit de la persona a qui agraden les llaminadures.

Peix que es caracteritza pel seu cos cilíndric, nu i viscós, sense aletes parelles i amb la boca circular i suctora, proveïda de nombroses rengleres de dents còrnies, adaptades per a la succió. Esquelet cartilaginós, propi de vertebrats molt inferiors, amb una sola aleta dorsal a la meitat posterior del seu cos i set parells d'orificis branquials (ganyes) al costat del coll. Dors gris-blavós amb taques fosques i ventre més clar. Peix blau. Temporada: febrer-abril. En cap cas no sobrepassa els 90 cm de llargària. Aquest peix, fora de Galícia, és pràcticament desconegut, però els gallecs n'augmenten d'any en any la cotització, i tenen diverses receptes per a preparar-lo, fins i tot en empanades (especialitat gallega exquisida).

Peix que es caracteritza pel seu cos cilíndric, nu i viscós, sense aletes parelles i amb la boca circular i suctora, proveïda de nombroses rengleres de dents còrnies, adaptades per a la succió. Esquelet cartilaginós, propi de vertebrats molt inferiors, amb una sola aleta dorsal a la meitat posterior del seu cos i set parells d'orificis branquials (ganyes) al costat del coll. Dors gris-blavós amb taques fosques i ventre més clar. Peix blau. Temporada: febrer-abril. En cap cas no sobrepassa els 90 cm de llargària. Aquest peix, fora de Galícia, és pràcticament desconegut, però els gallecs n'augmenten d'any en any la cotització, i tenen diverses receptes per a preparar-lo, fins i tot en empanades (especialitat gallega exquisida).

Peix molt freqüent a tot el litoral mediterrani, en especial a les illes Balears. És un peix que assoleix fins a 75 cm de llargària. En general, la carn de la llampuga, greixosa i fosca, es presta a les mateixes preparacions que la tonyina, el bonítol o el verat.

Tenir, la carn de xai o de moltó, després de cuita, un gust que recorda l'olor, el tuf, de la llana verge i bruta. Sobretot si la bèstia no ha estat castrada amb prou anticipació.

Planta herbàcia de mida gran, comuna en els terrenys sense cultivar. Té unes arrels carnoses que es preparen com els salsifís o els espàrrecs. Els seus brots tendres i les seves fulles, de sabor refrescant, una mica amarg, serveixen per a preparar sopes o es mengen brasejats. La bardana, silvestre al nostre continent, és cultivada com a hortalissa al Japó.

Construcció situada a l'interior d'una casa que permet fer foc de llenya i evacuar el fum, on no fa gaires anys es preparava la major part del menjar cuinat o a la brasa. Avui és un element decoratiu i un signe de confort en les cases i els habitatges de les famílies benestants. Antigament era el centre vital de cocció d'arreu on es vivia, però avui sols es troba en algunes masies i en els refugis de muntanya.

Greix extret per fusió del sagí de porc, que s'usa en molts plats de cuina tradicional pel seu gust saborós i, de vegades, substitueix la mantega, l'oli o la margarina.

Tros de sagí que resta després de coure'l i premsar-lo per extreure'n el llard. S'empra sobretot per a les típiques coques de llardons que es fan a Catalunya pel dijous gras, seguint la tradició d'aquesta diada, i també com a guarnició de llegums secs passats per la paella al moment de servir-los. Si són ben cruixents, també acompanyen els aperitius. Hi ha una salsa de llardons per a caça.

Tros de sagí que resta després de coure'l i premsar-lo per extreure'n el llard. S'empra sobretot per a les típiques coques de llardons que es fan a Catalunya pel dijous gras, seguint la tradició d'aquesta diada, i també com a guarnició de llegums secs passats per la paella al moment de servir-los. Si són ben cruixents, també acompanyen els aperitius. Hi ha una salsa de llardons per a caça.