Argot culinari i gastronòmic

Es diu del vi que produeix sensacions olfactives i gustatives agradables i persistents.

Tall de carn de damunt de l'espatlla del bou.

Estri de cuina que té diverses utilitzacions, com ara coure-hi aliments i preparacions dins el forn, però també preparar-hi articles crus o cuits, per a reservar algun ingredient, per a fer-hi el bany maria, etc.

Arbre de fulla perenne de les regions mediterrànies. Les seves fulles, d'olor lleugerament amarga, s'utilitzen com a condiment. El llorer és una de les plantes aromàtiques més emprades en cuina; el clàssic manat d'herbes sempre en porta una o diverses fulles. Fresques o seques, enteres o reduïdes a miques, les fulles de llorer assaonen els brous curts, l'arròs, els estofats, els civets, els patés, les terrines, les marinades, etc.

Gra, o una altra part d'un vegetal, apte per a formar una planta completa després de sembrar-lo o d'enterrar-lo.

Embrió o germen en estat de vida latent, acompanyat o no d'endosperma i de perisperma i protegit per l'episperma.

Guisat de llebre. Els plats que tenen de base la llebre es troben en regressió per raons visibles, però no es poden obviar el civet de llebre, l'arròs de llebre, el rostit i el paté de llebre, que fa pocs anys eren plats estrella d'algunes fondes. Cada comarca té aquest guisat de llebre en el seu receptari transmès de generació en generació per les impagables mestresses de casa.

Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, que té les orelles llargues amb la punta negra, les potes posteriors llargues, adaptades al salt i a la cursa, i el pèl curt i dens, de color terrós grisenc mesclat amb negre. Hi ha moltes varietats de llebre; a Catalunya sols tenim la llebre comuna. La llebre es prepara de diverses maneres, però si és adulta, i més si és un mascle, és imprescindible assentar-la abans de cuinar-la, dins una marinada d'un bon vi negre, que serà el mateix que acompanyarà el plat de llebre a taula. La carn de la llebre no s'ha de deixar assentar gaire. Té el seu punt per a emprar-la, que depèn de moltes circumstàncies que s'han de tenir en compte. A part del civet de llebre, que és el plat més conegut, es prepara en paté, en escuma, rostida, amb mongetes, amb arròs (Aragó),en balotina, guisada, a la caçadora, etc.

Petit de la llebre.

Llebre mascle.