Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  llengua, n f
  • ca  idioma, n m sin. compl.
  • es  lengua
  • fr  langue

Definició
Sistema de signes orals, reflectit sovint en un codi escrit, que serveix bàsicament per a la comunicació d'una comunitat determinada.
  • ca  buglossa, n f
  • ca  llengua bovina, n f sin. compl.
  • es  buglosa
  • fr  buglosse

Definició
Planta herbàcia comuna a Europa. Semblant a la borratja, té els mateixos usos, i les seves llavors serveixen per a preparar una beguda refrescant.
  • ca  llengua de bou, n f
  • es  ancusa

Definició
Bolet força conegut i apreciat a moltes localitats. Puja de terra no gaire més de 4 o 5 cm i té un barret que pot assolir entre 5 i 10 cm de diàmetre. És irregular i compacte, de tacte sec, una mica vellutat, i de color groc torrat o blanquinós. La carn és compacta i fràgil, blanca, espessa, de color blanquinós i de sabor una mica amarg. Sense cap olor particular.
  • ca  llengua de gat, n f
  • es  lengua de gato
  • fr  langue-de-chat

Definició
Espàtula de goma o de material plàstic que serveix per a raspar el fons dels recipients de preparació de cremes i purés després d'abocar-ne el contingut en altres estris amb la finalitat d'exhaurir-lo totalment. No es pot usar mai sobre el foc.
  • ca  llenguado, n m
  • ca  palaí, n m sin. compl.
  • es  lenguado
  • fr  sole

Definició
Peix de cos oval quasi perfecte, molt aplanat, la boca lateral i els ulls en el costat dret, de color terrós o grisenc, amb el costat cec d'un blanc cremós, i el morro arrodonit. Hi ha nombroses varietats de llenguado que reben diversos noms, però en general s'anomena llenguado. Peix blau. Temporada: tot l'any. Posat a la venda no pot mesurar menys de 21 cm, de vegades arriba als 60 cm, amb un pes que va des dels 160 g fins a més d'1 kg. El llenguado té rebuigs importants (el 50%). És un peix magre (1% de lípids), amb carn blanca i consistent, de gust delicat i digestió fàcil, indicat per a totes les dietes. Es la vedet de la cuina de peix, el peix que disposa d'un nombre més elevat de preparacions. Fins i tot se li ha dedicat un llibre monogràfic amb més de 400 maneres de preparar-lo.
  • ca  llenguado Colbert, n m

Definició
Preparació de llenguado al qual s'han tret totes les espines, que se serveix acompanyat de mantega maître d'hotel.
  • ca  llenguat, n m

Definició
Formatge artesà del Pirineu català que encara no està comercialitzat. Té una aroma i un gust molt forts. Es fermenta amb aiguardent en una olla de fang ben tancada.
  • ca  llentia, n f
  • ca  llentilla, n f
  • es  lenteja
  • fr  lentille

Definició
Llavor de la lleguminosa del mateix nom, planta originària de l'Àsia central. Nutritives i energètiques (336 cal per 100 g), les llenties són riques en pròtids (24%), en glúcids (56%), en fòsfor i en ferro, així com en vitamina B. Les llenties sempre es mengen cuites, soles o combinades amb arròs o amb patates o amb totes dues coses formant un empedrat. S'usen com a puré per a la guarnició d'algun plat de carn i per a sopes. Com tots els llegums, guisades admeten bé els productes del porc, i surten superiors.
  • ca  llentia, n f
  • ca  llentilla, n f
  • es  lenteja
  • fr  lentille

Definició
Llavor de la lleguminosa del mateix nom, planta originària de l'Àsia central. Nutritives i energètiques (336 cal per 100 g), les llenties són riques en pròtids (24%), en glúcids (56%), en fòsfor i en ferro, així com en vitamina B. Les llenties sempre es mengen cuites, soles o combinades amb arròs o amb patates o amb totes dues coses formant un empedrat. S'usen com a puré per a la guarnició d'algun plat de carn i per a sopes. Com tots els llegums, guisades admeten bé els productes del porc, i surten superiors.
  • ca  llepafils, adj
  • es  remilgado
  • fr  difficile

Definició
Dit de la persona que és excessivament primmirada en el menjar.