Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
mantega maître d'hôtel [maître d'hôtel: fr] mantega maître d'hôtel [maître d'hôtel: fr]

  • ca  mantega maître d'hôtel [maître d'hôtel: fr], n f
  • ca  mantega majordoma, n f
  • es  mantequilla maître d'hotel
  • es  mantequilla mayordomo
  • fr  beurre maître d'hôtel

Definició
Mantega composta que se serveix com a acompanyament de carns i peixos a la brasa o d'hortalisses fresques, ja sigui en salsera (en estat de pomada), com a acompanyament, o en rodanxes (solidificada abans en el refrigerador).
  • ca  mantega maître d'hôtel [maître d'hôtel: fr], n f
  • ca  mantega majordoma, n f
  • es  mantequilla maître d'hotel
  • es  mantequilla mayordomo
  • fr  beurre maître d'hôtel

Definició
Mantega composta que se serveix com a acompanyament de carns i peixos a la brasa o d'hortalisses fresques, ja sigui en salsera (en estat de pomada), com a acompanyament, o en rodanxes (solidificada abans en el refrigerador).
  • ca  mantegada, n f
  • es  mantecada
  • es  polvorón
  • fr  petit gâteau sablé

Definició
Pastís fet amb farina, llard de porc, sucre i aromes, que es cou al forn. Probablement és d'origen àrab o morisc.
  • ca  manteguera, n f
  • es  mantequera
  • fr  beurrier

Definició
Aparell en què es bat la nata per fer la mantega.
  • ca  manteguera, n f
  • es  mantequillero
  • fr  beurrier

Definició
Recipient de mida variable destinat a conservar la mantega o a servir-la a taula. En el primer cas ha d'estar proveït d'una tapadora, ja que la mantega fresca és un gènere particularment fràgil i sensible a les olors. L'estri és, sovint, de vidre o d'acer inoxidable. Les mantegueres de taula sense tapadora, la majoria de les vegades individuals, s'utilitzen per a servir la mantega fresca que acompanya certs entremesos freds, el marisc i el formatge (les mantegues compostes més aviat se serveixen en salseres o raveneres).
  • ca  maó, n m
  • es  queso de Mahón

Definició
Formatge fabricat a Menorca amb llet de vaca, de vegades amb un 4-8% de llet d'ovella (45% de matèria grassa). És de consistència tova quan és fresc i dura si s'ha deixat madurar molt temps. El formatge es considera vell si s'unta amb una capa d'oli d'oliva (per a la seva conservació, que pot arribar als 20 mesos).
Marañón, Gregorio Marañón, Gregorio

  • ca  Marañón, Gregorio

Definició
(1887-1960) Metge, escriptor, acadèmic de medicina, ciències i història de la llengua. Va tractar en els seus llibres innombrables temes, entre els quals no podia faltar el gastronòmic. El seu famós Ensayo apologético sobre la cocina española n'és una prova. En aquest text extraordinari s'analitzen i s'exposen els pros i els contres de l'art culinari ibèric, amb una objectivitat que no exclou la lloança, alabant justament les sopes de peix, compostes amb els sucs d'increïbles varietats de la fauna marina, de substàncies enriquides per la salabrosa densitat del Mediterrani.
  • ca  marca, n f

Definició
Sofregit amb tots els ingredients i elements addicionals que el complementen (carn, peix, llegums, hortalisses, etc.) que serveix de base a un plat, especialment una paella d'arròs, i que es prepara a l'avançada als restaurants i les cuines d'hotels.
  • ca  marca, n f
  • es  marca
  • fr  marque

Definició
Empremta, traç, tall o altre senyal fet en una cosa per distingir-la d'altres, reconèixer-la, denotar-ne l'origen, la qualitat, etc.
  • ca  marca, n f
  • es  marca
  • fr  marque

Definició
Signe distintiu d'una empresa, d'una institució i especialment d'un producte o d'un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d'ambdós. S'aplica especialment als productes que porten una marca coneguda, acreditada. Cal distingir la marca de la denominació d'origen.

Nota

  • Per exemple, vi de marca, formatge de marca, oli de marca, etc.