paeller -a
paeller -a
- ca paeller -a, n m, f
- es paellero
Definició
Persona molt afeccionada a menjar paella.
paeller -a
paeller -a
- ca paeller -a, n m, f
- es paellero
Definició
Persona que sap cuinar molt bé la paella.
pafart -a
pafart -a
- ca pafart -a, adj
- es glotón
- fr glouton
Definició
Es diu de la persona goluda, molt menjadora i fartanera.
pagell
pagell
- ca pagell, n m
- ca falsa oblada, n f sin. compl.
- es pagel
- fr pagel
Definició
Peix de perfil cefàlic inclinat, de color vermell rosat i mucosa bucal negra, força apreciat, que habita als fons de roca propers a la costa. De trets anatòmics semblants al besuc, és objecte de fraus ocasionals, i és suplantat per altres espècies semblants, com ara el déntol, tot i que és força més petit. Peix blanc. Temporada: desembre-abril. De carn fina i exquisida, és òptim per al forn o per a la brasa i admet totes les preparacions culinàries del besuc i l'orada. Li va molt bé un acompanyament de verdures.
pagellida
pagellida
- ca pagellida, n f
- es lapa
- fr patelle
Definició
Mol·lusc marí de 3 a 7 cm de diàmetre, amb la closca cònica, sense orifici i sense estrat de nacre. La seva carn és saborosa però coriàcia. Es pot menjar crua o cuita, amb llimona o sense, i pot guarnir un arròs o una sopa; en tot cas, ha de ser molt fresca, ja que com tots els mariscs es passa molt de pressa. Temporada: agost i setembre.
pagès pagesa
pagès pagesa
- ca pagès pagesa, n m, f
- es campesino
- es payés
- fr paysan
Definició
Home o dona del camp.
pagès pagesa
pagès pagesa
- ca pagès pagesa, adj
- es campesino
- es payés
- fr campagnard
Definició
Relatiu o pertanyent a la gent del camp i als gèneres, articles i maneres que són propis de la vida i la condició del camp.
Nota
- Per exemple, pa de pagès, ous de pagès, pollastre de pagès, llet de pagès, verdures, etc.
pagre
pagre
- ca pagre, n m
- es pagro
- fr pagre
Definició
Peix de la família dels espàrids, de color rosa i de pell delicada, que ofereix una carn blanca i delicada, deliciosament perfumada. Pot mesurar fins a 50 cm de llargària, i superar fins i tot els 5 kg de pes, però en general els de mida mitjana són els millors, per l'aroma suau i concentrada del seu paladar. Peix blanc, admet les mateixes preparacions que l'orada i el llobarro, acompanyat de salses suaus que no en desvirtuïn el sabor. Desmereix molt amb el picant, que neutralitza la finor delicada de la seva carn.
païdor
païdor
- ca païdor, n m
- ca ventrell, n m sin. compl.
Definició
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments i on s'impregnen de suc gàstric. És un òrgan molt utilitzat en cuina per a preparar els populars plats de tripes, segons les receptes de cada casa, de cada lloc, comarca o zona.
pal de Jacob
pal de Jacob
- ca pal de Jacob, n m
- ca palo, n m sin. compl.
- ca palo de Jacob, n m sin. compl.
- fr éclair
Definició
Pastís dominical per excel·lència, consistent en una mena de capseta oblonga amb tapadora, de pasta de farina i ous i farcida de crema, nata o trufa.
Nota
- La denominació catalana palo de Jacob és pròpia de Menorca.