Argot culinari i gastronòmic

Pastís o coca, típic de la Comunitat Valenciana, feta de farina, sucre i oli, amb vi blanc o amb aiguardent, i de vegades ous. Al centre té "l'ànima": una mica de confitura de carabassa o de moniato.

Inflorescència femenina i infructescència del blat de moro (capça).

Fruit del cacau, del qual s'extreu la mantega per a fabricar-ne la xocolata.

Inflorescència femenina i infructescència del blat de moro (capça).

Varietat de raïm blanc, de gra gros, de pell forta i de gust molt dolç.

Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya, per l'acció del sol, o artificialment amb aire calent. Es prepara després en grans solts o en carrolls sencers. Com que han perdut el 90% de l'aigua, les panses (com tota la fruita seca) són molt energètiques (324 cal per 100 g) i tenen una proporció elevada de sucre (75 g en 100 g). Serveixen de condiment en cuina, especialment en el farciment d'aus i ocells, alguns pans de carn, pastissos, coques, farciment del gall dindi de Nadal, etc. En pastisseria els seus empraments són múltiples: macerades en aigua tèbia, vi o rom, farceixen les pastes llevades, moltes vegades barrejades amb fruites seques.

Perdre la turgència, la rigidesa, la verdura i les hortalisses, per guardar-les massa temps o en males condicions després d'haver estat collides; la fruita fresca en males condicions ràpidament es maca.

Relatiu o pertanyent al gegant Pantagruel, personatge creat per l'escriptor Rabelais. Especialment s'aplica a una gana o un àpat grandíssims.

Ventre, especialment la seva cara anterior. Quan es tracta d'animals d'escorxador, és un dels òrgans destinats a formar part dels plats de tripes. També s'utilitza per a compostos de xarcuteria.

Au de corral de la família dels fasiànids, criada per la seva carn delicada, que varia de talla segons les varietats. El mascle pot pesar fins a 20 kg en la seva forma domèstica. Les races mitjanes i petites han estat aconseguides en funció de la dimensió dels forns moderns, més petits que antany. Però paral·lelament algunes criances s'han especialitzat en la producció de galls dindis de mida gran destinats a ser tallats o per a la xarcuteria. L'indiot, batejat gallina de indias pels conqueridors espanyols, que encara es creien haver arribat a les Índies, quan el varen descobrir a Mèxic, no va aparèixer a Europa fins a finals del segle XVI. El seu emprament en cuina es va estendre ràpidament i va acabar destronant la tradicional oca de Nadal.
Avui és correntment utilitzat a la cuina i constitueix, quan és rostit sencer, un plat de festa tradicional. Quan es compren o s'escullen, cal tenir en compte que el mascle té la carn seca i que s'ha d'albardar, i que l'animal ha de ser jove, gras i curt de coll. Quan l'animal envelleix les potes són roges i escamoses. A part de les preparacions d'ales, cuixes, escalopes i menuts, el gall dindi es menja clàssicament rostit al forn o en una cassola gran, eventualment farcit, de vegades brasejat o estofat com l'oca. Admet les preparacions i les guarnicions del pollastre. Farcit o no, a Catalunya tenim excel·lents receptes per a cuinar el gall dindi. Hi ha receptes de cuiners del segle passat per a preparar-los amb un farciment o una guarnició de fruita seca, bolets, pernil, castanyes, salsitxes, pomes, canyella, vi ranci i mongetes seques blanques i fines, que lliguen tot el farciment. El gall dindi encara viu en estat salvatge als EUA i a Mèxic; però en aquest darrer país ja estava domesticat a l'època precolombina. Als Estats Units és el menjar tradicional del Dia d'Acció de Gràcies, des de l'arribada dels primers colons anglesos, que es varen salvar de la fam gràcies al pioc salvatge. Cal recordar que a Catalunya tenim receptes magnífiques i esplèndides per a celebrar les diades nadalenques.