Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  llard, n m
  • ca  saïm, n m sin. compl.
  • es  cochevira
  • fr  saindoux

Definició
Greix extret per fusió del sagí de porc, que s'usa en molts plats de cuina tradicional pel seu gust saborós i, de vegades, substitueix la mantega, l'oli o la margarina.

Nota

  • Saïm és la denominació usada a les illes Balears.
  • ca  sajolida, n f
  • es  ajedrea
  • fr  sarriette

Definició
Planta aromàtica veïna de la melissa i de la farigola, emprada com a herba remeiera, d'assaonament i per a adobar olives.
  • ca  sal, n f
  • ca  clorur sòdic, n m sin. compl.
  • es  sal
  • fr  sel

Definició
Substància cristal·litzada, friable (esmicolable), inodora, de sabor picant, que s'empra com a condiment i com a agent de conservació. Està constituïda per clorur sòdic en estat pur i abunda molt a la natura. Hi ha dues classes de sal: la sal marina, extreta de l'aigua del mar per evaporació (30 quilos de sal per metre cúbic d'aigua), i la sal gemma, que es troba en el sòl en forma de cristalls. Els llocs on es produeix sal a Catalunya són: Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, de deu; Cardona, al Bages, de mines, i Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. La sal es presenta en diferents formes: la sal grossa per a la indústria de la cuina, la sal de cuina, que serveix per a salar els guisats durant la cocció. S'utilitza a grapats. La sal fina, o sal de taula, sempre refinada, posada en saler com a condiment de taula en els assaonaments i per a l'acabament de les salses. Aquesta sal es posa a pessics.
La sal és indispensable per a l'organisme, les necessitats de l'ésser humà són de 5 g per dia, passar-se en excés d'aquesta quantitat pot ocasionar trastorns greus. D'aquí l'existència de règims sense sal. També hi ha sals especials, destinades a usos determinats: la sal d'api, la sal especiada, la sal iodada, la sal de règim o la sal nitrificada. En l'antiguitat era un producte molt valuós. L'explotació de les salines fou introduïda a la península Ibèrica pels fenicis, grecs, cartaginesos i romans. A l'Edat mitjana el seu consum era obligatori (gabella de la sal), i fou un dels impostos més carregosos. La seva extinció fou sempre una de les finalitats de les revoltes socials de l'època.
  • ca  salabror, n f
  • es  salobridad
  • fr  saumâtre

Definició
Qualitat de salabrós.

Nota

  • Per exemple, la salabror del mar.
  • ca  salabrós -osa, adj
  • es  salobre
  • fr  saumâtre

Definició
Es diu del medi aquàtic que presenta una salinitat intermèdia entre la salinitat de l'aigua dolça i la salinitat de l'aigua marina, i que és freqüent en desembocadures de rius, llacunes, litorals, estuaris, etc. Els animals que viuen en aigües salabroses solen ser eurihalins (capaços de viure en medis de salinitat diferent o variable), com ara les truites, els salmons o les anguiles.
  • ca  salabrós -osa, adj
  • es  salsedumbre
  • fr  salé

Definició
Que té gust de sal, salat.
  • ca  salabrós -osa, adj
  • es  salsedumbre
  • fr  salé

Definició
Que conté sal.
  • ca  salada, n f
  • es  salazón
  • fr  salaison

Definició
Aigua bullida amb molta sal, que serveix per a conservar la xulla i altres coses.
  • ca  salada, n f
  • es  salazón
  • fr  salaison

Definició
Acció i efecte de salar.
  • ca  salador, n m
  • es  salador
  • fr  saleur

Definició
Taula de pla inclinat damunt la qual se salen les carns.