Argot culinari i gastronòmic

Greix extret per fusió del sagí de porc, que s'usa en molts plats de cuina tradicional pel seu gust saborós i, de vegades, substitueix la mantega, l'oli o la margarina.

Planta aromàtica veïna de la melissa i de la farigola, emprada com a herba remeiera, d'assaonament i per a adobar olives.

Substància cristal·litzada, friable (esmicolable), inodora, de sabor picant, que s'empra com a condiment i com a agent de conservació. Està constituïda per clorur sòdic en estat pur i abunda molt a la natura. Hi ha dues classes de sal: la sal marina, extreta de l'aigua del mar per evaporació (30 quilos de sal per metre cúbic d'aigua), i la sal gemma, que es troba en el sòl en forma de cristalls. Els llocs on es produeix sal a Catalunya són: Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, de deu; Cardona, al Bages, de mines, i Sant Carles de la Ràpita, al Montsià. La sal es presenta en diferents formes: la sal grossa per a la indústria de la cuina, la sal de cuina, que serveix per a salar els guisats durant la cocció. S'utilitza a grapats. La sal fina, o sal de taula, sempre refinada, posada en saler com a condiment de taula en els assaonaments i per a l'acabament de les salses. Aquesta sal es posa a pessics.
La sal és indispensable per a l'organisme, les necessitats de l'ésser humà són de 5 g per dia, passar-se en excés d'aquesta quantitat pot ocasionar trastorns greus. D'aquí l'existència de règims sense sal. També hi ha sals especials, destinades a usos determinats: la sal d'api, la sal especiada, la sal iodada, la sal de règim o la sal nitrificada. En l'antiguitat era un producte molt valuós. L'explotació de les salines fou introduïda a la península Ibèrica pels fenicis, grecs, cartaginesos i romans. A l'Edat mitjana el seu consum era obligatori (gabella de la sal), i fou un dels impostos més carregosos. La seva extinció fou sempre una de les finalitats de les revoltes socials de l'època.

Qualitat de salabrós.

Es diu del medi aquàtic que presenta una salinitat intermèdia entre la salinitat de l'aigua dolça i la salinitat de l'aigua marina, i que és freqüent en desembocadures de rius, llacunes, litorals, estuaris, etc. Els animals que viuen en aigües salabroses solen ser eurihalins (capaços de viure en medis de salinitat diferent o variable), com ara les truites, els salmons o les anguiles.

Que té gust de sal, salat.

Que conté sal.

Aigua bullida amb molta sal, que serveix per a conservar la xulla i altres coses.

Acció i efecte de salar.

Taula de pla inclinat damunt la qual se salen les carns.