Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  vaca, n f
  • es  vaca
  • fr  vache

Definició
Femella de l'espècie bovina adulta, a partir del seu primer part (abans s'anomena vedella). La vaca és, en principi, criada per a la producció de llet i de vedells. La famosa carn amb denominació d'origen vedella de Girona procedeix dels vedells, ja que les femelles es reserven per a la reproducció i la llet. L'anomenada carn de bou, al nostre país, no existeix, ja que solament hi ha toros per a la reproducció (sementals), perquè els vedells són tots sacrificats per la carn amb el nom de vedella d'aquí o d'allà. La que es comercialitza amb el nom de carn de bou procedeix de vaques lleteres engreixades i rebutjades per a la producció de llet. Se solen sacrificar als cinc anys, cosa que dona una carn molt més tendra i més saborosa que la del bou, que aquest sí que una vegada explotat va a parar a una fàbrica d'embotits o a una fàbrica de pinsos per als animals; fins i tot per a les mateixes vaques.
  • ca  vaca, n f

Definició
Gènere de peixos de cos deprimit en forma de disc, relativament circular, amb una cua curta i carnosa. A la mar catalana habiten tres espècies de vaca: l'escurçana, la serrana i la tremolosa.
  • ca  cap d'olla, n f
  • ca  vaca cap d'olla, n f sin. compl.
  • es  calderón
  • fr  baleine pilote

Definició
Cetaci de la família dels delfínids, de cap molt rodó, cos estret i llarguer, color negrós amb una ratlla blanca al llarg del ventre, que assoleix una llargada de quatre metres o més.
  • ca  escurçana, n f
  • ca  vaca escurçana, n f sin. compl.
  • es  pastinaca
  • fr  raie pastenague

Definició
Peix de la família de les rajades, d'aparença romboidal, més ampla que llarga, amb un aixafament dorsiventral acusat, les vores gairebé rectes amb el peduncle caudal (cua) dotat d'una espina llarga forta i verinosa, arma mortífera la punxada de la qual, extremadament perillosa, pot fer necessària, en certes ocasions, l'amputació del membre ferit. La seva pell, llisa i fosca, està coberta d'un espès moc viscós. Peix blanc. Temporada tot l'any. La seva carn, més basta que la de la rajada, és menys apreciada que aquesta. Es pot preparar d'igual manera que la rajada, encara que amb resultats inferiors. No es pot oblidar mai l'allioli final.
  • ca  vaca serrana, n f
  • es  serrano
  • fr  perche de mer
  • fr  serran écriture

Definició
Peix que no supera els 25 cm, molt apreciat per la delicadesa de la seva carn. De color groguenc, amb bandes transversals bifurcades i taques de fons blau o violeta sobre el ventre, uns trets que no surten en els exemplars més petits. Excel·lent per a sopes i brous. Fregit a la brasa o guisat, són les preparacions que li van millor.
  • ca  tremolosa, n f
  • ca  vaca tremolosa, n f sin. compl.
  • es  tembladera
  • fr  raie électrique
  • fr  torpille

Definició
Peix en forma de disc arrodonit dotat d'òrgans productors d'energia elèctrica de considerable potència, que amb les seves descàrregues pot fins i tot matar els peixets que persegueix. De fet, una tremolosa de 50 cm de diàmetre pot produir doloroses commocions a una persona adulta. Pot superar el metre de llargària. La seva carn és força bona si se sap preparar. Admet les mateixes preparacions que la rajada.
  • ca  vainilla, n f
  • es  vainilla
  • fr  vanille

Definició
Fruit de la planta d'igual nom, un arbust enfiladís originari de Mèxic, on fou descobert per Hernán Cortés. El nom es deu al fet que el fruit es presenta en forma de beina prima i llarga. Aquesta beina de fruit capsular es recull amb prou feines madura i se sotmet a un procés fins que adquireix un color terrós fosc. Existeixen diverses classes de vainilla, però la millor és la de beina llarga (entre 20 i 30 cm), negra i gebrada. Comercialment es ven en beines (la forma més freqüent i la més difícil de falsificar; i es presenta en flascons, en tubs de vidre o en bossetes), en pols (fruits secs i triturats que donen un producte terrós fosc, sec i molt fi, venut pur o ensucrat, substituït massa sovint per vainilla sintètica), o bé en extracte (líquid o sec, obtingut per maceració en alcohol; seguida d'infusió en un xarop de sucre, concentrada de diverses maneres i venuda en petits flascons) i, per últim, venuda en forma de sucre a la vainilla (un 10% de vainilla com a mínim, obtinguda mesclant extracte sec de vainilla amb sacarosa). La vainilla s'empra principalment en pastisseria, en confiteria i en xocolateria. Intervé també en destil·leria i aromatitza els cremats, la xocolata calenta, el vi calent i la sangria.
  • ca  vaixella, n f
  • es  vajilla
  • fr  vaisselle

Definició
Conjunt de peces i d'accessoris destinats al servei de taula, exceptuant la cristalleria i els coberts: plats, plàteres, soperes i recipients diversos com ara oueres, salseres, raveneres, enciameres, compoteres, etc.
  • ca  valeriana, n f
  • ca  herba gatera, n f sin. compl.
  • es  valeriana
  • fr  valériane

Definició
Planta herbàcia perenne, flors rosades o blanques i fruits secs coronats per un plomissall de sedes. Viu en els boscos clars de les regions plujoses. L'arrel té propietats tonificants i sedants. Popularment se'n diu herba dels gats, perquè la seva olor atrau aquests animals.
  • ca  valva, n f

Definició
Peça que configura la closca d'alguns mol·luscos, dels braquiòpodes, etc. Els mol·luscos amb la closca formada per dues valves articulades que poden obrir-se i tancar-se (ostres, musclos, navalles, petxines, etc.) formen la classe dels bivalves. Els que la tenen formada per una sola valva es reparteixen entre les classes dels gasteròpodes (cargols, pegellides, orelles de mar, etc.) i altres grups menors.