Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  ventar, v intr
  • ca  ventejar, v intr sin. compl.
  • es  aventar
  • fr  éventer
  • fr  venter

Definició
Fer vent. Antany, quan es cuinava amb carbó, es ventava el foc per encendre'l o avivar-lo.
  • ca  ventejar, v tr
  • es  aventar
  • fr  éventer
  • fr  venter

Definició
Sotmetre una cosa a l'acció del vent.
  • ca  ventre, n m
  • es  vientre
  • fr  ventre

Definició
Cavitat del cos dels animals vertebrats que conté els òrgans principals de l'aparell digestiu i del genitourinari.
  • ca  païdor, n m
  • ca  ventrell, n m sin. compl.

Definició
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments i on s'impregnen de suc gàstric. És un òrgan molt utilitzat en cuina per a preparar els populars plats de tripes, segons les receptes de cada casa, de cada lloc, comarca o zona.
  • ca  ventresca, n f

Definició
Cansalada del ventre del porc, viada i prima.
  • ca  ventresca, n f
  • es  ventresca
  • fr  ventrèche

Definició
Part ventral dels peixos, especialment del bacallà, del lluç i del bonítol. A les cuines regionals les ventresques dels peixos es preparen de diverses maneres, però requereixen una frescor total, ja que desprenen de seguida olor d'amoníac, cosa que els treu tot l'atractiu culinari.
  • ca  verat, n m
  • es  caballa
  • fr  maquereau

Definició
Peix de cos fusiforme, amb l'aleta caudal molt escotada, el peduncle caudal molt estret i el musell agut. Inclou dues espècies: el verat comú i el verat d'ull gros. Són peixos d'alta mar i de gran importància econòmica, car formen en primavera grans bancs que s'apropen a les costes i són activament capturats per la seva carn, molt saborosa i alimentosa, puig que és un peix blau molt ric en greixos. Ambdues espècies es venen als mercats indistintament, bé que el verat d'ull gros (com el seu nom indica) té els ulls molt més grossos, és de mida més petita (només 30 cm enfront dels 50 cm del comú) i té el dors amb vetes fines i blavoses (en lloc de vetes fosques i gruixudes) i, a més, té bufeta natatòria (que manca en el verat comú). Els verats són comuns a les aigües dels Països Catalans. Peix blau. Temporada: abril-setembre.
El verat és un peix suculent, però barat per la seva abundància i poca duració, i que es consumeix molt més en llauna de conserva que fresc. El verat, quan surt de l'aigua, ofereix una curvatura tibant en el seu cos, que es torna flonjo a les poques hores d'haver-lo pescat. És, per tant, una espècie de curta durada. Es prepara a la brasa, amb suc, amb tomàquet, en escabetx i, si és prou gros, farcit. Sempre que sigui fresc, la seva carn és exquisida. Com tots els peixos blaus, és un aliment molt interessant per a prevenir les malalties cardiovasculars.
  • ca  berbena, n f
  • ca  verbena, n f sin. compl.
  • es  verbena
  • fr  verveine

Definició
Planta present en totes les regions subtropicals i que es cultiva com a ornamental o medicinal. La infusió de les seves fulles i flors és recomanada per a les malalties del fetge i dels ronyons.
  • ca  verd prat, adj
  • es  verde prado
  • fr  vert-pré

Definició
Dit dels plats el guarniment o l'acabament dels quals és algun aliment o alguna preparació en què hi domina el color verd. Per exemple, carn rostida guarnida amb patates palla i manats de créixens crus, servits amb mantega majordoma (posada damunt la peça en rodanxes, o estovada i presentada en salsera); carn blanca guarnida amb una barreja de pèsols, puntes d'espàrrecs i mongetes tendres, tot lligat amb oli i mantega; plats acabats i napats amb salsa verda.
  • ca  verdal, adj
  • es  verdal
  • fr  de couleur verte

Definició
Dit de la fruita (sobretot les figues i les olives) que té el color verd fins i tot quan és madura.