Argot culinari i gastronòmic

Bolet tardorenc força apreciat a taula, on pot consumir-se fresc o dessecat. Té el barret arrodonit i carnós, més o menys ondulat, de 5 a 12 cm. La seva pell és untuosa i separable, amb escames vermelloses sobre el fons de color groc sofre. Làmines del mateix color. Peu robust, blanc, tacat de rosa. La carn és compacta i blanca, de gust agradable i olor suau. Viu a les pinedes i surt a la tardor, gairebé sempre en grup.

Pigment obtingut per l'acció de l'àcid acètic sobre el coure en presència de l'aire, que constitueix una mescla altament verinosa. Es forma en els utensilis de cuina que són de coure.

Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure i dels seus aliatges, bronze i llautó.

Planta herbàcia anual, ajaguda, de fulles carnoses, cultivades com a enciam. És una planta rica en magnesi, de sabor lleugerament picant, que es menja crua en amanida. Les fulles joves fresques i carnoses es preparen com els espinacs, també com a guarnició de sopes o guarnició de truites, com a acompanyament d'un rostit o per a assaonar una salsa. Té propietats diürètiques i antiescorbútiques.

Persona que ven verdures.

Hortalissa que es conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres, o les inflorescències, i que es mengen fresques en amanides abans que s'assequin, quan encara conserven el seu color verd. Segons la varietat, es consumeixen solament cuites (patates, naps, etc.), però la majoria, crues i cuites.

Moble que consisteix en un conjunt de prestatges o calaixos per a guardar-hi les verdures, on es poden respectar les temperatures convenients per poder conservar els vegetals el màxim de temps en bones condicions per a ser utilitzats.

Persona que ven verdures.

Collita dels raïms.

Quantitat de raïms que es cull de l'anyada.