Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  veta, n f
  • es  cinta
  • fr  ruban

Definició
Teixit barat en forma de cinta de lli o de cotó, amb lligat de plana o excepcionalment de sarja, que s'usa per a lligar peces de carn en lloc de fer-ho amb gansalla, que deixa ratlles, secs a la carn una vegada cuita i té menys presentació que la lligada amb veta.

Nota

  • Vegeu: gansalla
  • ca  tallarina, n f
  • ca  veta, n f sin. compl.
  • es  cinta
  • es  tallarines
  • fr  tagliatelle
  • it  tagliatelle

Definició
Pasta alimentària en forma de cintes llargues i estretes. Generalment, les tallarines es fan amb rovells d'ous, però amb els ous sencers, la clara els dona més consistència. Es preparen com a plat i disposen de moltes receptes, però també poden anar de guarnició de carns i sopes.
  • ca  vi, n m

Definició
Suc en què una part o la totalitat del sucre que conté s'ha transformat en alcohol per fermentació.
  • ca  vi, n m
  • es  vino
  • fr  vin

Definició
Beguda universal, obtinguda per la fermentació alcohòlica de raïms frescos, xafats o no, o de most de raïms. És una de les begudes obtingudes per l'home més velles del món, tant com la civilització. Avui, tant el vi envellit en botes com el xampany criat en cellers (cava) tenen la seva denominació d'origen per als blancs, els rosats i els negres. De moment, a Catalunya ja hi ha dotze denominacions d'origen, i Tarragona és la capdavantera amb els vins, mentre que la província de Barcelona ocupa el primer lloc en la producció de xampany.
A part de la marca comercial, el vi té un munt de noms i denominacions, unes populars, les altres classificades per la tècnica dels enòlegs. Així, hi ha el vi fort, el que té un grau elevat d'alcohol; el vi de missa, un vi molt pur; el vi batejat, un vi aigualit, si ho és molt, en diuen vi de mollincs o vi de tires; el vi reforçat, que porta un afegit d'aiguardent o un altre licor espirituós; el vi de raig, que surt naturalment del cup sense bullir ni ésser premsat; el vi novell, el que fa menys de mig any que ha estat fet; el vi ranci, que és el que té almenys un any i, sobretot, el que fa alguns anys que ha estat fet i que adquireix millor qualitat com més vell es torna; el vi de taula, que és el vi ordinari o vi lleuger que es beu en els àpats, que no pertany a cap categoria determinada, de poca edat, elaborat sense cap tipus de pràctica especial i amb un grau alcohòlic mínim de 9º; aquest vi es contraposa al vi de postres, que té una qualitat millor i més força; el vi de brisa, vi fet amb les rapes i les pellofes dels raïms ja escorreguts i que també és conegut amb el nom de pixarelles; el vi moscatell, vi molt dolç i d'alta graduació que es fa amb el raïm moscatell; el vi de raspat, el que ha bullit sense la raspa només amb el gra xafat; el vi premsat, el que surt de la brisa; el vi de pair, vi ranci, considerat com a molt confortant i digestiu; el vi blanc, el que té el color molt clar, d'un groc daurat, obtingut per fermentació del most sense pells ni llavors; el vi negre, el de color molt fosc i que bull dins el cup juntament amb la brisa; el vi de capa, el de color fosc i de bon bevent; el vi despullat, el que ha perdut capa o color; el vi al baix, el vi espès dipositat en el sòl de la bota; el vi botenc, el que té gust de bota; el vi porc, el que conté impureses per efecte d'elaboració; el vi tèrbol o decantat, el que no és clar, que conté baixos; el vi de trascol, most, vi dolç no fermentat; el vi dolç, el que té un gust predominantment ensucrat, ja sigui per la classe de raïm de què procedeix o per haver-hi mesclat substàncies endolcidores; el vi sec, el que no té gust dolç; el vi aspre, un vi sec amb alguna cosa desagradable; el vi picat, el que comença a agrejar; el vi verd, el que s'ha fet amb raïms no maurats; el vi xamat, vi de color oliós; el vi rosat, el de color vermell clar; el vi verge, de raïms negres que no bull amb la brisa dins el cup; el vi brisat o de cup, el que ha bullit amb la brisa uns vuit dies dins el cup; el vi escaldat, el de verema poc sana i de ceps sense pàmpols, que sol tenir mal gust; el vi de mel, una beguda alcohòlica que s'obté fent fermentar mel amb aigua; i el vi caixer, vi ritualment pur, elaborat segons els costums tradicionals jueus.

Nota

  • Alguns refranys relacionats amb el vi són: El vi és el brou dels pobres. El vi és la llet dels vells. El vi vol coixí, que significa que abans de beure vi convé menjar alguna cosa. La taula que no té pa fa plorar i la que no té vi fa patir. Quan aniràs de camí, no vagis sense pa ni vi. Carn fa carn i vi fa sang. Un poc de vi fa pair el verí. Arròs, peix i pebrot, volen el vi ben fort. El meló vol vi bo i el caragol diu que també en vol. Dos vins fan quaranta, joc de paraules a base dels plurals.
vi blanc jove aromàtic vi blanc jove aromàtic

  • ca  vi blanc jove aromàtic, n m

Definició
Vi procedent de raïm blanc o també de raïm negre amb polpa no acolorida i elaborat per fermentació única del suc del raïm sense les parts sòlides del carroll. La varietat més coneguda amb què s'elaboren aquests vins blancs és el moscatell. Aquests vins s'han de consumir en el seu primer any i servir-los a una temperatura de 7 a 9º. Són grans companys a les bones taules, ja que es complementen amb el peix, marisc, carns blanques i aviram.
vi blanc sec amb fusta vi blanc sec amb fusta

  • ca  vi blanc sec amb fusta, n m

Definició
Vi blanc que pot ser elaborat de dues maneres diferents. Uns són fermentats en botes, altres en dipòsits i posteriorment sotmesos a criança en botes. El bressol d'aquest tipus de vins és la Borgonya (França) i gran part del que es fa a tot arreu del món es basa en el seu estil.
vi blanc sec natural vi blanc sec natural

  • ca  vi blanc sec natural, n m

Definició
Vi jove que es pot beure després d'un any de la seva comercialització. Per tenir una vida més perllongada resulten més corpulents, més intensos, de vegades menys elegants. Aquests vins acompanyen bé les receptes marineres força elaborades, com ara peixos en salsa, peix blau, mol·luscos i també plats d'ou i pastes. Igual que els vins joves, la temperatura de servei aconsellable és d'entre 7 i 9º.
  • ca  vi d'agulla, n m
  • es  vino de aguja
  • fr  vin perlant

Definició
Vi que conserva restes del gas carbònic que no ha desaparegut totalment durant la fermentació. Aquestes restes produeixen en el vi algunes bombolles quan es destapa, però sense arribar a constituir una escuma persistent.
  • ca  vi d'Alella, n m
  • es  vino de Alella
  • fr  vin d'Alella

Definició
Vi produït al municipi d'Alella i als seus termes veïns, amb la denominació d'origen controlada. És un vi preferentment blanc i ha sigut i és el vi tradicional de la burgesia catalana. Va ser el vi del Paral·lel dels feliços anys vint, i el vi dels banquets nacionalistes de la Lliga. És, doncs, un vi gairebé urbà, i aquesta urbanitat l'ha anat fent cada dia més suau i delicat.
  • ca  vi de quina, n m

Definició
Aperitiu vínic que conté una certa proporció d'escorça de quina macerada, que li dona un sabor lleugerament amarg.