Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  xacolí, n m
  • es  chacolí

Definició
Vi que es produeix al País Basc, una mica aspre, de grau alcohòlic relativament baix (hi ha anys que amb prou feines supera els 6º), i de vida curta. És un vi sec, amb una lleugera gasificació natural que s'obté per fermentació de most de varietats de raïm que, per causes meteorològiques, no han madurat normalment. De producció curta. Sol beure's com a aperitiu o per acompanyar el marisc.
  • ca  xafar, v intr
  • ca  aixafar, v tr sin. compl.
  • es  aplastar
  • fr  écraser

Definició
Deformar una cosa per compressió, aplanant-la, disminuint-ne el gruix.

Nota

  • Verb que, com altres, té diversos significats a la cuina, com ara aplanar, comprimir, trepitjar (els raïms), esprémer (unes hortalisses cuites), picolar (uns alls al morter, avellanes, pinyons), etc.
  • ca  xafarot, n m
  • es  chafarote
  • fr  couperet

Definició
Ganivetàs, arma de tall grossa.
  • ca  xai, n m
  • ca  anyell, n m sin. compl.
  • ca  be, n m sin. compl.
  • ca  corder, n m sin. compl.
  • ca  marrec, n m sin. compl.
  • ca  xot, n m sin. compl.
  • es  borrego
  • es  carnero
  • es  cordero
  • es  lechal
  • fr  agneau

Definició
Fill de l'ovella (mascle o femella) fins a l'edat d'un any. Hi ha tres tipus de xai de carnisseria. El xai de llet es mata abans de ser desmamat, a l'edat de 30 o 40 dies: pesa de 8 a 10 kg. La seva carn, molt tendra, és una mica insípida però molt delicada. El xai anomenat blanc proporciona el 70% dels xais de carnisseria; sacrificat entre els 70 i 150 dies, pesa de 20 a 25 kg. La seva carn, d'un color rosa fosc, és ferma quan es compra, però es torna molt tendra en la cocció. El xai anomenat gris se sacrifica entre els 6 i els 9 mesos i pesa entre 30 i 40 kg. La seva carn és ferma i té un sabor més acusat (moltoneja), i hi ha qui el prefereix al xai blanc. Finalment, queda el xai més vell, d'1 a 2 anys, que encara sent més la llana, anomenat borrec, i el marrà o mascle, que es reserva per a la reproducció. A Catalunya es prefereix el xai de llet, que fa les delícies dels especialistes de carn a la brasa, però hi ha molts altres procediments i receptes per a preparar i guisar aquest nadó. Del xai se n'aprofita tot, del cap a la cua. Les millors preparacions són a la brasa o rostit, sobretot per la senzillesa. També se'n fan estofats i cassolades i les parts més inferiors solen anar a l'escudella.
  • ca  llanejar, v intr
  • ca  moltonejar, v intr sin. compl.
  • ca  xaiejar, v intr sin. compl.
  • es  saber a lana
  • fr  avoir le goût de laine

Definició
Tenir, la carn de xai o de moltó, després de cuita, un gust que recorda l'olor, el tuf, de la llana verge i bruta. Sobretot si la bèstia no ha estat castrada amb prou anticipació.
  • ca  xalicó, n m

Definició
Substància blanca, formada principalment de sucre, que es congria a les figues seques.
  • ca  xalicó, n m

Definició
Farina que es forma en el formatge per l'acció d'animalons petitíssims.
  • ca  xamar, v tr
  • es  engullir
  • fr  engloutir

Definició
Beure amb excés begudes alcohòliques.
  • ca  xamar, v tr
  • es  engullir
  • fr  engloutir

Definició
Menjar i beure.
  • ca  samfaina, n f
  • ca  xamfaina, n f sin. compl.
  • ca  xanfaina, n f sin. compl.
  • es  alboronía
  • es  chanfaina
  • es  pisto
  • fr  ratatouille

Definició
Plat genuïnament català preparat amb alls, cebes, tomàquet, pebrot, carabassó i albergínia, i eventualment julivert. Segons els casos es considera com una salsa, altres com la guarnició d'un plat ja cuinat, i fins i tot com a plat en si mateix que pot servir-se sol. Els ingredients i el procediment són els mateixos en tots els casos. Fora de Catalunya el títol de chanfaina designa, segons les regions, una sèrie de cuinats de diversos elements picats, més o menys gruixuts, ja sigui de carn, d'hortalisses, o de menuts, etc. Entre les chanfainas més conegudes hi ha l'antillana, la del Bierzo, la castellana i la de Salamanca.