Argot culinari i gastronòmic

Tassa petita emprada especialment per a prendre xocolata desfeta. En les receptes de cuina d'abans de la Segona Guerra Mundial, es parlava de xicres com a unitat de mesura en la relació dels ingredients, especialment en els llibres del nostre prolífic Ignasi Domènech, que redactava en català.

Preparació culinària feta amb fulles de verdura o hortalisses tallades en tires llargues i estretes, que es consumeix especialment en guarnicions, crua o bé ofegada amb mantega. La xifonada es prepara amb verdures i hortalisses de fulla gran, com ara l'enciam, l'endívia, l'agrella o els espinacs. Els gèneres tallats d'aquesta manera es poden ofegar amb mantega i, després d'haver estat mullats de brou, de llet o de nata, poden servir de guarnició, sobretot de sopes. La xifonada d'enciam pot servir de decoració per a entremesos i plats freds.

Pebrot molt petit vermell d'origen mexicà, molt més que picant, crema la boca. Dóna nom a un plat de mongetes vermelles amb carn molt celebrat a la cuina popular mexicana. Aquest nom comprèn les diverses classes de pebrots petits i picants. N'existeixen nombroses varietats, que en cada localitat reben, a més, denominacions peculiars.

Fruit ovalat o esfèric, de grans dimensions, que pesa entre 3 i 10 quilos. És molt refrescant i lleugerament dolça, però sense un gran sabor. És rica en aigua (92%), poc nutritiva (3O cal per 100 g) i aporta vitamines C i B. De la síndria, se'n fa una confitura (a raó de 750 g de sucre per quilo de síndria pelada).

Sacsejar, agitar bruscament una cosa, un líquid dins del recipient on és, movent-lo alternativament de dalt a baix i de baix a dalt, en dues direccions oposades. És el que es fa en la preparació dels còctels.

Potatge d'hortalisses sense cap mena de llegum.

Varietat de parlar de transició entre el català oriental i el català occidental que s'estén per una franja, els punts més representatius de la qual es troben dins de l'Alt Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.

Relatiu o pertanyent al xipella.

Embotit típic de la cuina pallaresa, que té per base principalment les despulles i la carn del xai (corder), cansalada viada i pernil de porc, arròs, ous, pa ratllat i condiments, tot ficat dins l'estómac d'un xai i bullit. Avui sols es troba per encàrrec o en alguna casa particular.

Fruit del xirimoier, de la mida d'una taronja, d'aspecte xafat i pell verda que es torna terrosa tirant a negra quan és ben madur, i de carn blanquinosa i mantegosa amb una olor i un gust exquisits. Se serveix fresca partida pel mig. Se'n fan sorbets i amanides de fruites.