Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  xirivia, n f
  • es  chirivía
  • fr  panais

Definició
Planta hortolana bianual, d'arrel groguenca tendra i ensucrada, que es consumeix com a hortalissa. Es recull a la tardor-hivern i és força energètica (74 cal per 100 g), rica en potassi i en vitamina C. Es prepara com els naps, als quals substitueix amb avantatge, ja que és molt més saborosa.
  • ca  xiriviat, n m

Definició
Cuinat fet amb xirivies.
  • ca  llardó, n m
  • ca  greixó, n m sin. compl.
  • ca  llardufa, n f sin. compl.
  • ca  raïssó, n m sin. compl.
  • ca  xitxarro, n m sin. compl.
  • es  chicharrón
  • es  lardón
  • fr  rillons

Definició
Tros de sagí que resta després de coure'l i premsar-lo per extreure'n el llard. S'empra sobretot per a les típiques coques de llardons que es fan a Catalunya pel dijous gras, seguint la tradició d'aquesta diada, i també com a guarnició de llegums secs passats per la paella al moment de servir-los. Si són ben cruixents, també acompanyen els aperitius. Hi ha una salsa de llardons per a caça.
  • ca  xiu-xiu, n m
  • es  murmullo
  • fr  murmure

Definició
Crepitació suau del foc de llenya, de carbó, etc.
  • ca  xiulet, n m
  • es  vaina tierna de habas
  • fr  cosse tendre de fèves

Definició
Tavella tendra de la fava, quan les llavors encara són massa tendres (petites) per esclovellar-les. Es couen senceres, amb les mateixes preparacions que les faves quan ja es poden desgranar. Hi ha qui les prefereix a les faves tradicionals.

Nota

  • La denominació catalana xiulet és pròpia de l'Empordà.
  • ca  xixina, n f
  • es  picadillo
  • fr  hachis

Definició
Carn picolada molt fina.
  • ca  xocolata, n f
  • es  chocolate
  • fr  chocolat

Definició
Producte alimentari obtingut barrejant íntimament quantitats variables de pasta de cacau o cacau refinat en pols i sucre polvoritzat finament, una barreja a la qual es pot afegir llet, mel i fruita seca. La xocolata posseeix un gran valor alimentari, ja que és molt nutritiva en petita quantitat: 100 g aporten 500 cal (l'equivalent a 9 ous). Segons si porta llet o no, conté del 55 al 62% de glúcids, el 30% de lípids i del 2 al 3% de proteïnes, així com calci, magnesi, ferro, vitamina D i, sobretot, potassi. La qualitat de la xocolata varia en funció de les matèries primeres utilitzades i de l'atenció prestada a les diferents fases de fabricació. Una bona xocolata es reconeix pel seu color fosc i relluent, per la seva fractura neta i mat, per les seves vores no friables, exemptes de grumolls i de petites bombolles esclatades i de punts blancs. Es fon a la llengua com la mantega i deixa un sabor de xocolata, no de cacau en pols, i no és pastosa ni enganxosa. La xocolata, protegida de la humitat amb una temperatura de 18º C, es conserva molts mesos. La xocolata és un ingredient bàsic per a la pastisseria, confiteria i gelateria, i intervé en innombrables preparacions. En cuina l'ús de la xocolata és menys conegut, però forma part dels ingredients d'alguns plats, com ara el rostit del gall dindi per Nadal, alguns guisats de llebre o conill, i fins i tot de llagosta.
  • ca  xocolata desfeta, n f
  • es  chocolate a la taza

Definició
Beguda feta amb xocolata deixatada i cuita amb aigua o llet, i que es consumeix en esmorzars, berenars i festetes.
  • ca  xocolatada, n f
  • es  chocolatada

Definició
Menjada o beguda de xocolata, sobretot en festes infantils i recepcions informals.
  • ca  xocolatera, n f
  • es  chocolatera
  • fr  chocolatière

Definició
Recipient amb ansa i bec llarg amb què es cou o se serveix xocolata. N'hi ha de metall i de ceràmica, i de capacitats diferents, segons el servei al qual vagi destinada.