Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

fajol - Argot culinari i gastronòmic

Josep M. Daró

Presentació
  • ca  fajol, n m
  • ca  blat negre, n m sin. compl.
  • ca  blat sarraí, n m sin. compl.
  • es  alforfón
  • es  trigo sarraceno
  • fr  blé noir
  • fr  blé sarrasin

Definició
Planta originària d'Orient i introduïda a la península Ibèrica durant el segle XVI. Es cultiva en les regions humides i temperades com ara la nostra Garrotxa. La farina de fajol és rica en matèries minerals, està ben proveïda de vitamina B i és menys energètica que la dels altres cereals (290 cal per 100 g). Fins a finals del segle XIX fou la base de l'alimentació en moltes comarques de Catalunya i gran part d'Europa, ja que produeix un pa morè de baixa qualitat. Es fa coure amb aigua, brou o llet, salat o ensucrat. Se'n fan farinetes, o farro, galetes i fins i tot pa, el trist pa de fajol dels temps pretèrits, de les famílies que no tenien mitjans per adquirir farina de blat candial. No fa pas gaires anys, a la Garrotxa es consumia principalment com a farinetes, més o menys líquides si es preparaven com a sopes, fins i tot per a l'escudella, espesses i refredades per tallar-les a llenques o a daus, i fregir-les amb l'omnipresent llard de porc (antany tothom criava porc, però no tothom cultivava oliveres, i menys a la Garrotxa). Actualment, però, es cultiva poc i està en desús, no solament per al bestiar (els controvertits pinsos els han tret del mapa) sinó també per a la cuina, el seu consum ha esdevingut un caprici, un article de luxe per als nostàlgics, que sols es pot satisfer per encàrrec a Santa Pau o a Olot.