Back to top

Criteris terminològics

Presentació
CERVESIFICACIÓ, MALTATGE, MACERACIÓ, COCCIÓ, FERMENTACIÓ, BRASSATGE, BRACEIG, BRACEJAT O BRACEJAMENT? CERVESIFICACIÓ, MALTATGE, MACERACIÓ, COCCIÓ, FERMENTACIÓ, BRASSATGE, BRACEIG, BRACEJAT O BRACEJAMENT?

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  CERVESIFICACIÓ, MALTATGE, MACERACIÓ, COCCIÓ, FERMENTACIÓ, BRASSATGE, BRACEIG, BRACEJAT O BRACEJAMENT?
  • es  braceado (maceració), n m
  • es  cocción (cocció), n f
  • es  elaboración de cerveza (cervesificació), n f
  • es  fabricación de cerveza (cervesificació), n f
  • es  fermentación (fermentació), n f
  • es  maceración (maceració), n f
  • es  malteado (maltatge), n m
  • fr  brassage (cervesificació, maceració), n m
  • fr  cuisson (cocció), n f
  • fr  empâtage (maceració), n m
  • fr  fermentation (fermentació), n f
  • fr  maltage (maltatge), n m
  • it  ammostamento (maceració), n m
  • it  birrificazione (cervesificació), n f
  • it  bollitura (cocció), n f
  • it  fermentazione (fermentació), n f
  • it  macerazione (maceració), n f
  • it  maltaggio (maltatge), n m
  • en  boiling (cocció), n
  • en  brewing (cervesificació), n
  • en  brewing process (cervesificació), n
  • en  fermentation (fermentació), n
  • en  malting (maltatge), n
  • en  mashing (maceració), n

Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definició
Tant cervesificació (nom femení), com maltatge (nom masculí), com maceració (nom femení), com cocció (nom femení) i com fermentació (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents, tots relatius al procés d'elaboració de la cervesa. En canvi, no es consideren adequades en català les formes *brassatge, *braceig, *bracejat ni *bracejament.

- La cervesificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el conjunt d'operacions i processos propis de l'elaboració de la cervesa.
. Sovint s'hi fa referència amb formes descriptives, com ara elaboració de cervesa o fabricació de cervesa.
. Els motius de la tria de cervesificació, una forma amb poc ús, són els següents:
(1) És una denominació sintètica, que pot resultar útil en contextos que requereixin brevetat i precisió.
(2) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del nom cervesa i el sufix -ificar, 'convertir en'.
(2) És paral·lela a altres denominacions de processos de producció d'aliments, com ara vinificació o panificació.
(3) Té l'aval de diversos especialistes.
(4) Es documenta la forma anàloga en italià.
. L'equivalent castellà és fabricación de cerveza; el francès, brassage; l'italià, birrificazione, i els anglesos, brewing i brewing process.

En canvi, els termes següents designen fases diferents del procés de cervesificació:

- El maltatge (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), que és la primera fase de la cervesificació, durant la qual es converteix el cereal en malta.
. L'equivalent castellà és malteado; el francès, maltage; l'italià, maltaggio, i l'anglès, malting.

- La maceració (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT), que és la segona fase de la cervesificació, durant la qual es barreja la malta triturada amb aigua i se sotmet la mescla (anomenada mestura) a diferents temperatures mentre es va remenant de manera regular.
. Els motius de la tria de maceració són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, creada a partir del verb macerar (segons el diccionari normatiu, "Posar en contacte amb un líquid (una substància vegetal o animal) per extreure'n els principis actius").
(2) Es recull en obres terminològiques i enciclopèdiques catalanes.
(3) És àmpliament coneguda i utilitzada en el sector.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en castellà i italià.
. En canvi, l'adaptació del francès *brassatge resulta innecessària i no justificada en català, i les creacions *braceig, *bracejat i *bracejament, tot i ser adequades a partir del verb propi bracejar, no tenen ús ni tradició.
. Els equivalents castellans són braceado i maceración; els francesos, brassage i empâtage; els italians, ammostamento i macerazione, i l'anglès, mashing.

- La cocció (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la tercera fase de la cervesificació, durant la qual se sotmet el most a una temperatura elevada per un període de temps determinat, amb l'objectiu d'esterilitzar-lo.
. Els motius de la tria de cocció són els següents:
(1) Lingüísticament és una forma adequada i motivada, procedent directament del llatí (coctio -onis), que s'ajusta al significat del verb coure ("Sotmetre a l'acció del foc (alguna cosa) perquè adquireixi determinades propietats").
(2) Es recull en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és cocción; el francès, cuisson; l'italià, bollitura, i l'anglès, boiling.

- La fermentació (forma també normalitzada pel Consell Supervisor), que és la quarta i última fase de la cervesificació, durant la qual es fan actuar determinats llevats sobre el most, siguin afegits o procedents de l'ambient, a fi que el sucre es transformi en alcohol.
. Els motius de la tria de fermentació són els següents:
(1) És una forma motivada semànticament.
(2) Es documenta en obres terminològiques i lexicogràfiques catalanes.
(3) S'utilitza habitualment en l'àmbit.
(4) Té l'aval de diversos especialistes.
(5) Es documenten formes anàlogues en altres llengües.
. L'equivalent castellà és fermentación; el francès, fermentation; l'italià, fermentazione, i l'anglès, fermentation.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha normalitzat altres termes relatius a l'elaboració de la cervesa:
    - La mestura, que és la mescla de malta triturada i aigua que es fa durant la fase de maceració. Mestura és una forma normalitzada com a alternativa a Maische, d'origen alemany, i a l'equivalent anglès mash, força utilitzats en el sector; es tracta d'una forma ja existent en català, transparent i amb un significat pròxim ('Mescla de blat i sègol o ordi') però poc coneguda, fet que pot ajudar a especialitzar-la amb aquest sentit.
    - El most, que és el líquid ensucrat aconseguit a partir de la mestura al final de la fase de maceració. És la forma habitual en l'àmbit, documentada en algunes obres lexicogràfiques, avalada pels especialitzades i utilitzada també, en formes anàlogues, en altres llengües.
    -La llupolització, que consisteix a afegir llúpol al most durant la fase de cocció per a aromatitzar-lo i per a frenar els processos enzimàtics. És una forma creada a partir de llúpol i el sufix -itzar (entre altres sentits, 'afegir'), paral·lela a casos com ara aromatització o alcoholització, utilitzada en l'àmbit, avalada pels especialistes i pròpia també, amb formes anàlogues, d'altres llengües romàniques.
    . S'ha preferit llupolització a *lupulització (a partir del nom llatí lupulus) per raons d'ús, tot i que totes dues formes es poden considerar correctes lingüísticament.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de cervesificació, maltatge, maceració, cocció, fermentació, mestura, most i llupolització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Fem cervesa en català, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/fem-cervesa-catala).
CHIKUNGUNYA:PRONÚNCIA I GRAFIA CHIKUNGUNYA:PRONÚNCIA I GRAFIA

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars

  • ca  CHIKUNGUNYA: PRONÚNCIA I GRAFIA
  • es  chicunguña (chikungunya), n m
  • es  chikunguña (chikungunya), n m
  • es  fiebre chicunguña (chikungunya), n f
  • es  fiebre chikunguña (chikungunya), n f
  • es  virus del chicunguña (virus del chikungunya), n m
  • es  virus del chikunguña (virus del chikungunya), n m
  • es  CHIKV (CHIKV), n m sigla
  • fr  chikungunya (chikungunya), n m
  • fr  fièvre Chikungunya (chikungunya), n f
  • fr  virus du chikungunya (virus del chikungunya), n m
  • fr  CHIKV (CHIKV), n m sigla
  • en  chikungunya (chikungunya), n
  • en  chikungunya fever (chikungunya), n
  • en  chikungunya virus (virus del chikungunya), n
  • en  CHIKV (CHIKV), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris lingüístics > 06 Pronúncia o grafia de casos singulars

Definició
Per a la pronúncia i la grafia de chikungunya, es recomana seguir les convencions següents:
- No aplicar-hi cap adaptació ortogràfica al català.
- Assignar-hi gènere masculí.
- Recórrer a l'article o prescindir-ne seguint els usos propis dels noms d'altres malalties, com ara la grip o la sida.
Ex.: virus del chikungunya (=virus de la grip, virus de la sida), les conseqüències del chikungunya (=les conseqüències de la grip, les conseqüències de la sida); infectat de chikungunya (=infectat de grip, infectat de sida)
- Escriure-ho amb minúscula inicial en tots els contextos, excepte si hi correspon la majúscula per raons contextuals (inici de frase, taula, etc.).

Els motius d'aquesta tria són els següents:

(1) S'evita l'adaptació per la internacionalitat de la forma i perquè la grafia catalana donaria lloc a una forma allunyada de la més coneguda (*xicungunya, *txicungunya).
(2) L'atribució del gènere masculí a chikungunya és majoritària en català i en les altres llengües romàniques, potser pel caràcter no marcat del masculí en aquestes llengües. (Tot i que també es documenta com a forma femenina i que hi ha noms de malalties masculins i noms de malaltia femenins.)
(3) La majúscula inicial no està justificada, perquè chikungunya ve d'una paraula comuna del makonde i no d'un nom propi (a diferència de ebola). En makonde (llengua bantú del sud-est de Tanzània i el nord de Moçambic), chikungunya significa 'home que es doblega', per la posició encorbada que provoca en els malalts l'intens dolor d'articulacions de la malaltia.

El chikungunya, o la febre chikungunya, és una malaltia vírica causada pel virus del chikungunya, caracteritzada per febre, eritema i dolors articulars molt forts, d'una intensitat i durada variables, que poden anar acompanyats de cefalea, nàusees i conjuntivitis. La confirmació del diagnòstic es fa per mitjà de proves serològiques o moleculars.
. Els equivalents castellans són chicunguña, chikunguña, fiebre chicunguña i fiebre chikunguña; els francesos, chikungunya i fièvre Chikungunya, i els anglesos, chikungunya i chikungunya fever.

Pel que fa al virus del chikungunya (o, en determinats contextos informals, el chikungunya), és un virus del gènere Alphavirus amb un genoma constituït per una còpia d'RNA monocatenari positiu, de morfologia esfèrica, amb un diàmetre de 45 a 75 nm, i amb un embolcall cobert d'espícules. Aquest virus, que causa el chikungunya, pertany a la família Togaviridae i es transmet per mitjà de les picades del mosquit tigre (Aedes albopictus) i el mosquit de la febre groga (Aedes aegypti).
. Els equivalents castellans són virus del chicunguña i virus del chikunguña, amb la sigla CHIKV; el francès, virus du chikungunya, amb la sigla CHIKV, i l'anglès, chikungunya virus, amb la sigla CHIKV.

Nota

CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA? CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA?
  • es  ciber- (ciber-), pfx
  • es  digital (digital), adj
  • es  electrónico -ca (electrònic -a), adj
  • es  en línea (en línia), adj
  • es  virtual (virtual), adj
  • fr  cyber- (ciber-), pfx
  • fr  électronique (electrònic -a), adj
  • fr  en ligne (en línia), adj
  • fr  virtuel -elle (virtual), adj
  • en  cyber- (ciber-), pfx
  • en  digital (digital), adj
  • en  e- (digital, electrònic -a, en línia, virtual), pfx
  • en  electronic (electrònic -a), adj
  • en  on-line (en línia), adj
  • en  virtual (virtual), adj
  • en  online (en línia), adj var. ling.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant ciber- (forma prefixada), digital (adjectiu), electrònic -a (adjectiu) i virtual (adjectiu) com en línia (usat també com a adjectiu) es consideren formes adequades i sovint quasi sinònimes, encara que tenen significats i matisos diferents.

Així, ciber-, digital, electrònic -a i virtual fan referència actualment a matisos diferents d'un mateix significat de base, que és la relació amb mitjans informàtics o amb internet:

- Un producte, una activitat o una persona amb la forma prefixada ciber- (que és una reducció de cibernètic) és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'àmbit de la seguretat informàtica.
. Ús: El significat actual és una evolució del significat més ampli referit a la informàtica en general, propi dels anys noranta del segle XX. (D'aquesta època han quedat formes com ara ciberespai, cibercultura i cibersexe.)
. Ex.: ciberatac, ciberassetjament, ciberdelicte, ciberespionatge, ciberpolicia, ciberterrorisme
. L'equivalent castellà és ciber-; el francès, cyber-, i l'anglès, cyber-.

- Un producte, una activitat o una persona digital és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb el desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació informàtiques.
. Ús: Actualment és la forma més utilitzada juntament amb en línia, en detriment de electrònic -a (que ha anat baixant en la freqüència d'ús).
. Ex.: màrqueting digital, alfabetisme digital, immigrant digital, transformació digital
. L'equivalent castellà és digital, i l'anglès, digital, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona electrònic -a és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'emmagatzematge, la transmissió i la comercialització informàtiques.
. Ús: Aquesta forma (tradicionalment utilitzada com a equivalent a la forma e- de l'anglès) ha anat perdent ús a favor dels adjectius digital i en línia, de manera que s'utilitza sobretot en formes ja fixades.
. Ex.: correu electrònic, comerç electrònic, banca electrònica, govern electrònic.
. L'equivalent castellà és electrónico -a; el francès, electronique, i l'anglès, electronic, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona virtual és un producte, activitat o persona que té a veure amb la intangibilitat o l'analogia informàtica amb el món real.
. Ex.: realitat virtual, aula virtual, comunitat virtual, oficina virtual
. L'equivalent castellà és virtual; el francès, virtuel -elle, i l'anglès, virtual, a més de la forma prefixada e-.

En canvi, un producte o una activitat en línia és un producte o activitat que se sosté o es desenvolupa per mitjà d'internet.
. Ex.: curs en línia, diccionari en línia, reserva en línia, facturació en línia
. L'equivalent castellà és en línea; el francès, en ligne, i l'anglès, on-line, amb la variant gràfica online, a més de la forma prefixada e-.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de ciber-, digital, electrònic -a, virtual i en línia al Cercaterm i la Neoloteca.
CIBERACTIVISME O HACKTIVISME? CIBERACTIVISME O HACKTIVISME?

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  CIBERACTIVISME O HACKTIVISME?
  • es  ciberactivismo (ciberactivisme), n m
  • es  hacktivismo (hacktivisme), n m
  • fr  activisme en ligne (ciberactivisme), n m
  • fr  activisme sur Internet (ciberactivisme), n m
  • fr  cyberactivisme (ciberactivisme), n m
  • fr  cybermilitantisme (ciberactivisme), n m
  • fr  hacktivisme (hacktivisme), n m
  • en  clicktivism (ciberactivisme), n
  • en  cyberactivism (ciberactivisme), n
  • en  digital activism (ciberactivisme), n
  • en  hacker activism (hacktivisme), n
  • en  hacktivism (hacktivisme), n
  • en  Internet activism (ciberactivisme), n
  • en  online organizing (ciberactivisme), n
  • en  hactivism (hacktivisme), n var. ling.

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant ciberactivisme com hacktivisme (tots dos, nom masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen un abast referencial diferent:

- El ciberactivisme és l'activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris.
. L'equivalent castellà és ciberactivismo; els francesos, activisme en ligne, activisme sur Internet, cyberactivisme i cybermilitantisme, i els anglesos, clicktivism, cyberactivism, digital activism, Internet activism i online organizing.

En canvi, el hacktivisme (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un tipus de ciberactivisme que recorre a accions que destorben la presentació normal dels llocs web o el funcionament dels sistemes informàtics dels grups o institucions que pretén denunciar.
. Els motius d'acceptar aquesta forma, calc del manlleu anglès hacktivism (acrònim de hack[er] i [ac]tivism), són els següents:
(1) Tant hacker com activisme són paraules catalanes, en el primer cas com a forma normalitzada pel Consell Supervisor al costat de furoner | furonera (és la persona apassionada per la informàtica que posa a prova les seves habilitats en l'àmbit de les xarxes i els sistemes informàtics).
(2) És l'única forma utilitzada en català.
(3) És l'única forma utilitzada en llengües pròximes, com són el castellà, el francès, l'italià i el portuguès.
. L'equivalent castellà és hacktivismo; el francès, hacktivisme, i els anglesos, hacker activism, hacktivism i la variant gràfica hactivism.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de ciberactivisme al Cercaterm i de hacktivisme al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Què és el hacktivisme?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-hacktivisme).
CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING? CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  CICLISME DE SALA, CICLISME INDOOR, SPINNING, BICICLETA DE SALA O BICICLETA DE SPINNING?
  • es  bicicleta de ciclismo de interior (bicleta de sala), n f
  • es  bicicleta de ciclismo indoor (bicleta de sala), n f
  • es  bicicleta de spinning (bicleta de sala), n f
  • es  ciclismo de interior (ciclisme de sala), n m
  • es  ciclismo indoor (ciclisme de sala), n m
  • es  spinning (ciclisme de sala), n m
  • fr  cardio-vélo (bicleta de sala), n m
  • fr  cardio-vélo (ciclisme de sala), n m
  • fr  cardiovélo (bicleta de sala), n m
  • fr  cardiovélo (ciclisme de sala), n m
  • fr  spinning (ciclisme de sala), n m
  • fr  vélo de spinning (bicleta de sala), n m
  • en  group cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  indoor cycling (ciclisme de sala), n
  • en  indoor cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  spinning (ciclisme de sala), n
  • en  stationary cycling (ciclisme de sala), n
  • en  stationary cycling bike (bicleta de sala), n
  • en  studio cycle (bicleta de sala), n
  • en  studio cycling (ciclisme de sala), n

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant ciclisme de sala (nom masculí) com bicicleta de sala (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *ciclisme indoor , *spinning ni *bicicleta de spinning.

- El ciclisme de sala (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és l'activitat física practicada sobre una bicicleta de sala, generalment en grup i seguint les indicacions d'un entrenador, que consisteix a variar la intensitat i el ritme del pedaleig i modificar la posició del cos seguint el compàs que marca la música.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva, lingüísticament adequada i transparent.
(2) En altres llengües s'utilitzen formes anàlogues, basades en l'espai on es practica aquesta activitat.
Ex.: [castellà] ciclismo de interior; [anglès] indoor cycling
(3) L'expressió de sala (o simplement sala) ja s'utilitza en català per a designar activitats esportives que es practiquen en un espai interior.
Ex.: tir de sala [en anglès, indoor archery]; futbol sala; hoquei sala [en anglès, indoor hockey]; ultimate sala [en anglès, indoor ultimate]
(4) Té el vistiplau dels especialistes consultats.
. En canvi, *ciclisme indoor té el problema de ser una forma híbrida que barreja català i anglès, i *Spinning, tot i ser una forma molt utilitzada, té el problema de ser una marca comercial, percebuda com a tal pels especialistes, que estrictament fa referència a l'activitat patentada per una empresa i impartida per monitors avalats per aquesta mateixa empresa.
. Els equivalents castellans són ciclismo de interior, ciclismo indoor i spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i spinning, i els anglesos, indoor cycling, spinning, stationary cycling i studio cycling.

- Una bicicleta de sala (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és una bicicleta estàtica, generalment de funcionament magnètic, proveïda d'una roda d'inèrcia al davant, un sistema de resistència regulable i un fre d'emergència, que s'utilitza per a la pràctica del ciclisme de sala.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma semànticament motivada, ja que és una reducció de *bicicleta de ciclisme de sala.
(2) És una solució anàloga a bicicleta de carretera (utilitzada en ciclisme de carretera) i bicicleta de pista (utilitzada en ciclisme de pista).
. En canvi, *bicicleta de spinning té l'inconvenient d'estar formada sobre Spinning, forma descartada en català per fer referència a l'activitat que es fa amb aquesta bicicleta.
. Els equivalents castellans són bicicleta de ciclismo de interior, bicicleta de ciclismo indoor i bicicleta de spinning; els francesos, cardiovélo (o cardio-vélo) i vélo de spinning, i els anglesos, group cycling bike, indoor cycling bike, stationary cycling bike i studio cycle.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat ciclisme d'interior (nom masculí, correspon a l'equivalent anglès indoor cycling) per fer referència a una modalitat de ciclisme practicada amb una bicicleta de pinyó fix en una pista coberta rectangular, que té com a disciplines el ciclisme artístic (en anglès, artistic cycling) i el ciclobol (en anglès, cyclo-ball).
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de ciclisme de sala i bicicleta de sala al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, En forma pedalant al gimnàs, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/forma-pedalant-al-gimnas).
CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE? CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?

Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  CICLISTA, CICLABLE O PEDALABLE?
  • es  ciclable (pedalable), adj
  • es  ciclista (ciclista), adj
  • fr  cyclable (pedalable), adj
  • fr  cycliste (ciclista), adj
  • en  bicyclable (pedalable), adj
  • en  cyclist (ciclista), adj
  • en  rideable (pedalable), adj

Criteris d'especialitat > Transports

Definició
Tant ciclista com pedalable (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *ciclable.

- Una via de comunicació ciclista és una via que està destinada a les bicicletes o que s'ha concebut específicament per a les bicicletes. (Aplicat a altres noms, ciclista expressa d'una manera general una relació amb les bicicletes.)
. L'equivalent castellà és ciclista; el francès, cycliste, i l'anglès, cyclist.
Ex.: carril ciclista, pista ciclista

- Una via pedalable (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una via, o un tram concret d'una via, en què es pot anar amb bicicleta, en convivència amb la circulació a peu o amb altres mitjans de transport.
. L'equivalent castellà és ciclable; el francès, cyclable, i els anglesos, bicyclable i rideable.
Ex.: vorera pedalable, camí pedalable

En canvi, *ciclable, d'origen francès, presenta diversos inconvenients:
(1) Pressuposa com a forma primitiva un verb *ciclar inexistent en català.
(2) Resulta poc transparent (via que pot ser ciclada?)
(3) Té un ús reduït.
(4) El seu significat ja queda cobert per la forma més estesa i transparent pedalable.

Nota

  • 1. En l'aplicació a un tipus de via concret, sovint el nom en aposició bici (reducció de bicicleta) pot substituir l'adjectiu ciclista (i de vegades també pedalable).
    Ex.: carril ciclista o carril bici, pista ciclista o pista bici; vorera pedalable o vorera bici

    Per la seva naturalesa de nom en aposició, en aquest ús bici només s'utilitza en singular.
    Ex. carrils bici, pistes bici, voreres bici (i no *carrils bicis, pistes bicis, voreres bicis)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de pedalable a la Neoloteca i al Cercaterm i de ciclista al Cercaterm, i també el document de criteri original, Pedalable, via verda, pista bici...: aquest estiu fem bicicleta i terminologia!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/pedalable-verda-pista-bici-aquest-estiu-fem-bicicleta-i-terminologia).
  • 3. Aquest criteri es complementa amb la fitxa VIA CICLISTA, CARRIL BICI, CARRIL CICLISTA, VORERA PEDALABLE, VORERA BICI, PISTA BICI, PISTA CICLABLE, CAMÍ PEDALABL O VIA VERDA?
CINESTÈSIA, KINESTÈSIA O QUINESTÈSIA? CINESTÈSIA, KINESTÈSIA O QUINESTÈSIA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  CINESTÈSIA, KINESTÈSIA O QUINESTÈSIA?
  • es  cinestesia (cinestèsia), n f
  • fr  cinesthésie (cinestèsia), n f
  • en  kinaesthesia [GB] (cinestèsia), n
  • en  kinesthesia [US] (cinestèsia), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
Es considera que la forma adequada és cinestèsia (nom femení), i no *kinestèsia ni *quinestèsia.

Els motius de la tria de cinestèsia són els següents:
- Cinestèsia s'ajusta al criteri general de transcriure amb una lletra c en català la lletra k (kappa) inicial d'un mot d'origen grec, ja que està constituïda pels formants cine- (del grec kinēma -atos 'moviment') i -estèsia (del grec aísthēsis 'sensació, sensibilitat').
- *Kinestèsia i *quinestèsia incompleixen el criteri de transcripció de la kappa grega.

La cinestèsia és la sensibilitat propioceptiva que informa sobre la posició, el pes i els moviments de les diverses parts del cos.

Nota

  • 1. La vacil·lació en la transcripció al català de mots amb kappa inicial es dona especialment en l'adaptació de denominacions vehiculades a través de llengües que segueixen criteris diferents, com ara l'anglès.
  • 2. La forma cinestèsia ha de servir de base per a la creació de derivats, com ara l'adjectiu cinestèsic -a (i no *kinestèsic -a o *quinestèsic -a).
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Cinestèsia, kinestèsia o quinestèsia?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/cinestesia-kinestesia-o-quinestesia).
CITRONEL·LA, CITRONELLA O HERBA LLIMONA? CITRONEL·LA, CITRONELLA O HERBA LLIMONA?

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida

  • ca  CITRONEL·LA, CITRONELLA O HERBA LLIMONA?
  • es  caña de limón (herba llimona), n f
  • es  citronela (citronel·la, herba llimona), n f
  • es  esquenanto (herba llimona), n m
  • es  hierba de limón (herba llimona), n f
  • es  hierba limón (herba llimona), n f
  • es  limoncillo (herba llimona), n m
  • es  nardo índico (herba llimona), n m
  • es  zacate limón (citronel·la, herba llimona), n m
  • fr  citronnelle (citronel·la, herba llimona), n f
  • fr  citronnelle de Ceylan (citronel·la), n f
  • fr  herbe citron (herba llimona), n f
  • fr  verveine des Indes (herba llimona), n f
  • en  Ceylon citronella (citronel·la), n
  • en  citronella (citronel·la), n
  • en  citronella grass (citronel·la), n
  • en  ginger grass (herba llimona), n
  • en  lemon grass (herba llimona), n
  • nc  Citrus limon (citronella)
  • nc  Cymbopogon citratus (herba llimona)
  • nc  Cymbopogon nardus (citronel·la)
  • nc  Melissa oficinalis (citronella)

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida

Definició
Tant citronel·la com citronella i herba llimona (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una citronel·la (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una planta de la família de les gramínies (Cymbopogon nardus) originària de l'Àsia i coneguda per l'oli essencial, amb olor de llimona i utilitzat com a repel·lent d'insectes i també en perfumeria.
. Els equivalents castellans són citronela i zacate limón; els francesos, citronnelle i citronnelle de Ceylan, i els anglesos, Ceylon citronella i citronella grass.

- Una citronella (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) tant pot ser un llimoner (Citrus limon) com una tarongina (Melissa oficinalis), ja que citronella és un sinònim per a denominar aquestes dues espècies presents als Països Catalans.

- Una herba llimona (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és una planta de la família de les gramínies (Cymbopogon citratus) originària de l'Àsia i coneguda per les arrels, utilitzades com a condiment, i per l'oli essencial, utilitzat amb fins terapèutics.
. Els equivalents castellans són caña de limón, citronela, esquenanto, hierba de limón, hierba limón, limoncillo, nardo índico i zacate limón; els francesos, citronnelle, herbe citron i verveine des Indes, i els anglesos, ginger grass i lemon grass.

Nota

CIVADA, AVENA O ORDI? CIVADA, AVENA O ORDI?

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida

  • ca  CIVADA, AVENA O ORDI?
  • es  avena (civada), n f
  • es  cebada (ordi), n f
  • fr  avoine (civada), n f
  • fr  orge (ordi), n f
  • it  avena (civada), n f
  • it  orzo (ordi), n m
  • en  barley (ordi), n
  • en  oat (civada), n
  • nc  Avena sativa (civada)
  • nc  Hordeum vulgare (ordi)

Criteris d'especialitat > Ciències de la vida

Definició
Tant civada i avena (tots dos, noms femenins), com ordi (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen significats i prioritats d'ús diferents:

- La civada, o el sinònim complementari avena (formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans), és una planta de la família de les gramínies, que fa una gran panícula amb moltes espiguetes d'arestes que pengen; es cultiva per a l'alimentació humana (flocs de cereal, farina alternativa al blat, etc.) i l'alimentació animal, i també com a component de xampús i gels de bany. El nom científic és Avena sativa.
. Els motius de la tria de civada com a forma principal respecte a avena i a molts altres sinònims i variants (cugula, blada, civa, civà, vena, cagula, etc.) són els següents:
(1) Civada és la forma principal en la part més gran del domini lingüístic, ja que és pròpia de gairebé tot Catalunya i de les Illes Balears; avena és pròpia del sud de Catalunya i del País Valencià, motiu pel qual se la considera sinònim complementari; les altres formes i variants són d'àmbit molt més restringit.
(2) El diccionari normatiu i el Diccionari català-valencià-balear adopten també civada com a forma principal respecte a avena.
. La utilització d'una forma o altra, doncs, no depèn del producte sinó de l'àmbit:
(1) Per al conjunt del domini, per al conjunt de Catalunya i per a les Illes Balears es prefereix civada.
Ex.: cultiu de la civada, farina de civada, pa de civada, xampú de civada, al·lèrgia a la civada
(2) Per al sud de Catalunya i el País Valencià es prefereix avena.
Ex.: cultiu de l'avena, farina d'avena, pa d'avena, xampú d'avena, al·lèrgia a l'avena
. L'equivalent castellà és avena; el francès, avoine; l'italià, avena, i l'anglès, oat.

- L'ordi és una planta de la mateixa família de les gramínies, amb la beina de les fulles prolongada en dos llargs apèndixs en forma de falç que s'encreuen entre ells, una espiga densa i quatre o sis fileres d'espiguetes, generalment amb arestes llargues; es cultiva per a l'alimentació humana (preparació de malt i cervesa) i l'alimentació animal (farratge). El nom científic és Hordeum vulgare.
. L'equivalent castellà és cebada; el francès, orge; l'italià, orzo, i l'anglès, barley.

La confusió entre la civada i l'ordi es deu a l'etimologia, que ha fet que el català i el castellà agafessin la mateixa paraula llatina per a cereals diferents:
- Català: civada (en castellà avena, nom científic Avena sativa)
- Castellà: cebada (en català ordi, nom científic Hordeum vulgare)

Tant civada com cebada procedeixen de la paraula llatina cibata (participi passat del verb cibare, 'donar pinso al bestiar'). Segons Coromines, es va agafar cibata per designar el cereal més freqüent en cada territori: la civada en territori català (CIBATA > civada) i l'ordi en territori castellà (CIBATA > cebada).

Nota

COGNOMS AMBDE, DU, DI, VONOVAN:AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA? COGNOMS AMBDE, DU, DI, VONOVAN:AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

  • ca  COGNOMS AMB DE, DU, DI, VON O VAN: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?
  • ex  accelerador de Van de Graaff (EXEMPLE de cognom amb Van), n m
  • ex  anàlisi de Van Soest (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
  • ex  equació de Van Deemter (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
  • ex  esquirol llistat de De Winton (EXEMPLE de cognom amb De), n m
  • ex  línia de Von Ebner (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
  • ex  malaltia de De Quervain (EXEMPLE de cognom amb De), n f
  • ex  malaltia de Di Guglielmo (EXEMPLE de cognom amb Di), n f
  • ex  malaltia de Von Economo (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
  • ex  màquina de Von Neumann (EXEMPLE de cognom amb Von), n f
  • ex  mètode de De Leenheer (EXEMPLE de cognom amb De), n m
  • ex  projecció de Van der Grinten (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
  • ex  quocient de Von Weirmarn (EXEMPLE de cognom amb Von), n m
  • ex  síndrome d'Ellis-Van Creveld (EXEMPLE de cognom amb Van), n f
  • ex  síndrome de Di George (EXEMPLE de cognom amb Di), n f
  • ex  síndrome de Von Hippel-Lindau (EXEMPLE de cognom amb Von), n f

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

Definició
Tant la grafia amb majúscula inicial de la preposició dels cognoms com la grafia amb minúscula inicial es consideren adequades, encara que es considera convenient fer-hi una distinció:

- La grafia amb majúscula és adequada quan no s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex.: malaltia de De Quervain, mètode de De Leenheer; malaltia de Di Guglielmo, síndrome de Di George; accelerador de Van de Graaff, anàlisi de Van Soest, equació de Van Deemter, projecció de Van der Grinten, síndrome d'Ellis-Van Creveld; línia de Von Ebner, malaltia de Von Economo, màquina de Von Neumann, quocient de Von Weirmarn, síndrome de Von Hippel-Lindau.

- La grafia amb minúscula és adequada quan s'especifica el nom de fonts de la persona.
Ex: Fritz de Quervain, autoritat en el camp de les malalties de la tiroides, ha donat nom a la malaltia de De Quervain; Robert Jemison van de Graaff va inventar l'accelerador de Van de Graaff; La màquina de Von Neumann és un concepte teòric formulat pel matemàtic John von Neumann.

Nota

  • En els casos de coincidència en una frase de la preposició de del català i la preposició de com a partícula inicial d'un cognom, s'han de mantenir totes dues preposicions, ja que fan funcions diferents; la preposició del cognom, però, d'acord amb el criteri exposat, s'haurà d'escriure amb majúscula inicial per l'absència del nom de fonts.
    Ex.: esquirol llistat de De Winton [Diferent de musaranya de muntanya de Hodgson, en què el cognom Hodgson no té cap preposició inicial.]