DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT)
DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT)
Criteris metodològics > Denominació
- ca DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT)
- ex cec cega (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
- ex consumidor proactiu | consumidora proactiva (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f
- ex educatiu -iva (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
- ex falb -a (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
- ex guerxo -a (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
- ex petri pètria (EXEMPLE de forma femenina d'adjectiu), adj
- ex pilot (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f
- ex professor | professora (EXEMPLE de forma femenina de nom), n m, f
Criteris metodològics > Denominació
Definició
En els noms de doble gènere, el gènere és una característica semàntica que oposa masculí i femení, mentre que en els adjectius és una funció gramatical que no afecta el concepte. Aquesta diferència no es recull adequadament en el sistema tradicional de representació de les formes femenines, consistent a reduir la forma femenina a la seva terminació en totes dues categories.
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
És per això que considerem preferible adoptar un sistema doble, tal com fa el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC):
- En els adjectius, representar la forma femenina com una terminació adjuntada al masculí.
- En els noms de doble gènere, representar la forma femenina completa.
Ara bé, el sistema de representació del femení adoptat pel DIEC està pensat per a la lexicografia però no per a la terminografia. El seu ús en terminografia té inconvenients:
(1) La separació de forma masculina i forma femenina amb un espai pot plantejar dubtes sobre els límits de cadascuna, ja que hi ha moltes denominacions terminogràfiques amb espais interns.
Ex. 1: (DIEC) professor professora
Ex. 2: (terminografia) ?comissari tècnic controlador comissària tècnica controladora
(2) L'atribució de dues categories lèxiques, una a cada forma, s'ajusta al plantejament lexicogràfic basat en la forma lingüística (hi ha dues formes), però no al plantejament terminogràfic basat en el concepte (essencialment, hi ha un sol concepte, amb variacions menors segons el gènere).
Ex.: (DIEC) professor professora m i f [substantiu masculí i substantiu femení]
A. Proposta terminogràfica de representació final del femení
- En el cas dels adjectius, es manté el sistema de reducció de la forma femenina a la terminació, segons els criteris tradicionals. (Vegeu el criteri Representació de denominacions femenines (1).)
Ex. 1: falb -a adj; guerxo -a adj
Ex. 2: educatiu -iva adj
Ex. 3: cec cega adj; petri pètria adj
- En el cas dels noms de doble gènere, s'opta per escriure la forma femenina segons els criteris següents:
. Separació de la forma masculina i la forma femenina per mitjà d'un signe específic, '|', present en el teclat.
Ex.: professor | professora
. Representació d'una sola forma en cas de coincidència de forma masculina i forma femenina, per qüestions pràctiques.
Ex.: pilot
. Atribució d'una categoria lèxica unitària a totes dues formes, de manera que es pugui interpretar que són formes diferents de la mateixa denominació.
Ex.: consumidor proactiu | consumidora proactiva n m, f [nom masculí i femení]
B. Proposta terminogràfica de representació interna del femení
En l'eina de gestió utilitzada (eina de gestió és una base de dades amb una interfície ajustada a les necessitats terminogràfiques), es pot optar per les representacions següents dels noms de doble gènere:
(1) Reservar un camp per a cada forma, mantenint la unitat de la denominació.
Ex.: [Denominació] professor (m) professora (f) || [Categoria lèxica] n m, f
(2) Recollir totes dues formes en el mateix camp, amb el format previst per a la representació final.
Ex.: [Denominació] professor | professora || [Categoria lèxica] n m, f
Nota
- 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL) i DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT).
- 2. Podeu consultar el document de criteri original, Denominació: Representació del femení (Generalitats), en l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/denominacions-representacio-femeni-generalitats.pdf).
DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT)
DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT)
Criteris metodològics > Denominació
- ca DENOMINACIÓ FEMENINA (3): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES NO DETERMINADES PEL SEXE (TRACTAMENT)
- ex claustre n m - claustra n f (EXEMPLE de denominació simple amb forma masculina i forma femenina quasi iguals)
- ex flavor n m/f (EXEMPLE de denominació simple amb forma masculina i forma femenina iguals)
- ex invariant adiabàtic n m - invariant adiabàtica n f (EXEMPLE de denominació sintagmàtica sense forma prioritzada)
- ex invariant adiabàtic n m (EXEMPLE de denominació sintagmàtica amb forma prioritzada)
- ex invariant relativista n m (EXEMPLE de denominació sintagmàtica amb forma prioritzada)
- ex invariant relativista n m/f (EXEMPLE de denominació sintagmàtica sense forma prioritzada)
Criteris metodològics > Denominació
Definició
Hi ha noms que tenen una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que no es distingeixen perquè indiquin individus de sexe masculí o de sexe femení, sinó que es refereixen exactament al mateix. La tria de la forma masculina o la forma femenina depèn de qüestions dialectals, estilístiques, etc.
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)
A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].
B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].
Ex. invariant (un invariant, una invariant); claustre (un claustre) - claustra (una claustra)
A. En el cas d'un nom simple
S'hi pot donar el tractament següent:
(1) Quan la forma masculina i la forma femenina són exactament iguals, es considera que conformen una denominació única, amb la categoria lèxica nom masculí o femení (amb el codi proposat n m/f).
Ex. de formes iguals: flavor n m/f Conjunt de propietats olfactives, gustatives i tàctils que es perceben en la degustació d'un element
(2) Quan la forma masculina i la forma femenina són quasi iguals, ja que difereixen pel morfema de flexió de femení, es considera que corresponen a dues denominacions diferents, cadascuna amb la categoria lèxica corresponent (nom masculí, amb el codi proposat n m; nom femení, amb el codi proposat n f).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta (es consideren igual d'adequades) o bé de sinonímia complementària (s'agafa una de les formes com a principal, per extensió dialectal, freqüència, preferència dels especialistes, etc.).
Ex. de formes quasi iguals: claustre n m, sin. compl. claustra n f Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur en una banda i porticat en l'altra, que volta un pati o un jardí […].
B. En el cas d'un nom compost
Es proposa el tractament següent:
(1) Prioritzar una de les formes (la que es consideri millor per extensió general o especialitzada, per opinió dels especialistes, etc.) i preferiblement recollir en nota l'altra forma.
Ex. 1: invariant relativista n m Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta invariant relativista com a nom femení.
Ex. 2: invariant adiabàtic n m Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […]. Nota D'acord amb el doble gènere de invariant, també s'accepta la forma invariant adiabàtica (n f).
(2) Recollir totes dues formes (perquè es considera que totes dues són vàlides).
. La relació entre la denominació masculina i la denominació femenina pot ser de sinonímia absoluta o bé de sinonímia complementària.
. Com en el cas dels noms simples, convé distingir si són formes exactament iguals o bé si difereixen:
Ex. de formes iguals: invariant relativista n m/f Magnitud que té el mateix valor en tots els sistemes de referència.
Ex. de formes quasi iguals: invariant adiabàtic n m, invariant adiabàtica n f Magnitud que, en un procés físic determinat, tendeix a romandre constant […].
Nota
-
1. Convé no confondre les denominacions vistes amb les denominacions amb una forma masculina i una forma femenina iguals o quasi iguals que indiquen subconjunts d'individus diferents: habitualment, la forma masculina indica individus de sexe masculí (o bé tots els individus) i la forma femenina indica individus de sexe femení. (La categoria d'aquests casos és nom masculí i femení, amb el codi proposat n m, f.)
Ex. professor, professora n m, f - 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes DENOMINACIÓ FEMENINA (1): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (SISTEMA TRADICIONAL) i DENOMINACIÓ FEMENINA (2): REPRESENTACIÓ DE FORMES DOBLES DETERMINADES PEL SEXE (PROPOSTA DE TRACTAMENT). També es pot consultar, amb relació a les categories nom masculí i femení (n m, f) i nom masculí o femení (n m/f), la fitxa CATEGORIA LÈXICA NOM (2): NOM MASCULÍ I FEMENÍ, NOM MASCULÍ O FEMENÍ.
DESBALLESTAMENT, DESGUÀS O DESAIGÜE?
DESBALLESTAMENT, DESGUÀS O DESAIGÜE?
Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Geografia, Criteris d'especialitat > Transports
- ca DESBALLESTAMENT, DESGUÀS O DESAIGÜE?
- es aliviadero (desguàs [GEOGRAFIA]), n m
- es desaguadero (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]), n m
- es desagüe (desguàs [CONSTRUCCIÓ, GEOGRAFIA]), n m
- es desguace (desballestament), n m
- fr dégorgeoir (desguàs [GEOGRAFIA]), n m
- fr mise au rebut (desballestament), n f
- fr sortie d'eau (desguàs [CONSTRUCCIÓ]), n f
- en disgorging spring (desguàs [GEOGRAFIA]), n
- en drain (desguàs [CONSTRUCCIÓ]), n
- en scrapping (desballestament), n
- en water outlet (desguàs [CONSTRUCCIÓ]), n
Criteris d'especialitat > Construcció, Criteris d'especialitat > Geografia, Criteris d'especialitat > Transports
Definició
Tant desballestament com desguàs (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *desaigüe.
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
- El desballestament (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és l'acció de desmuntar una màquina o un mitjà de transport per aprofitar-ne les parts i els components reutilitzables i convertir la resta en ferralla.
. L'equivalent castellà és desguace; el francès, mise au rebut, i l'anglès, scrapping.
- Un desguàs (forma també recollida en el diccionari normatiu) és un espai o una canonada que dona sortida a l'aigua acumulada en un recipient o un indret, ja sigui com a element de construcció en una casa (el desguàs de la banyera, el desguàs de la teulada, etc.), com un element d'enginyeria (el desguàs d'un pantà) o com un element natural (el desguàs d'un llac).
. En canvi, *desaigüe és una forma creada sobre el castellà desagüe que el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans no accepta com a forma pròpia del català.
. Els equivalents castellans són desaguadero i desagüe, tant en construcció com en geografia, i aliviadero en geografia; els francesos, sortie d'eau en construcció i dégorgeoir en geografia, i els anglesos, drain i water outlet en construcció, i disgorging spring en geografia.
Nota
- 1. Els verbs corresponents als noms desballestament i desguàs són desballestar (verb transitiu) i desguassar (verb intransitiu), respectivament. Igual que en cas del nom del qual deriva, el verb *desaiguar tampoc no es considera correcte.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de desballestament i desguàs al Cercaterm i també el document de criteri original, Sobre desballestaments, desguassos i *desaigües, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/11/13/sobre-desballestaments-desguassos-i-desaigues/).
DESERTIFICACIÓ O DESERTITZACIÓ?
DESERTIFICACIÓ O DESERTITZACIÓ?
Criteris d'especialitat > Medi ambient
- ca DESERTIFICACIÓ O DESERTITZACIÓ?
- es desertificación (desertificació), n f
- es desertización (desertització), n f
- fr désertification (desertificació), n f
- fr désertisation (desertització), n f
- en desertification (desertificació), n
- en desertization (desertització), n
Criteris d'especialitat > Medi ambient
Definició
Tant desertificació com desertització (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- La desertificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana. Són causes de desertificació, per exemple, els incendis provocats, males pràctiques agrícoles i l'excés de pastura.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -ificar i el sufix nominal -ció. El sufix -ificar és un sufix culte, amb valor causatiu, que sol donar lloc a formes amb un sentit més restringit que no pas les construïdes amb -itzar; sembla adequat, doncs, reservar aquesta forma per als processos causats per l'activitat humana.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertificación; el francès, désertification, i l'anglès, desertification.
- La desertització (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el procés de formació de deserts per causes naturals. Són causes de desertització, per exemple, l'aridificació del clima o l'activitat geològica de la Terra.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -itzar i el sufix nominal -ció. El sufix -itzar és un sufix culte, amb valor causatiu i més productiu que no pas el sufix -ificar, que dona lloc a formes amb un sentit general.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertización; el francès, désertisation, i l'anglès, desertization.
- La desertificació (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el procés de formació de deserts induït per l'activitat humana. Són causes de desertificació, per exemple, els incendis provocats, males pràctiques agrícoles i l'excés de pastura.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -ificar i el sufix nominal -ció. El sufix -ificar és un sufix culte, amb valor causatiu, que sol donar lloc a formes amb un sentit més restringit que no pas les construïdes amb -itzar; sembla adequat, doncs, reservar aquesta forma per als processos causats per l'activitat humana.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertificación; el francès, désertification, i l'anglès, desertification.
- La desertització (forma també normalitzada pel Consell Supervisor) és el procés de formació de deserts per causes naturals. Són causes de desertització, per exemple, l'aridificació del clima o l'activitat geològica de la Terra.
. Els motius de la tria d'aquesta forma són els següents:
(1) És una forma descriptiva i lingüísticament adequada, formada sobre la base nominal desert, el sufix verbal -itzar i el sufix nominal -ció. El sufix -itzar és un sufix culte, amb valor causatiu i més productiu que no pas el sufix -ificar, que dona lloc a formes amb un sentit general.
(2) Es documenta àmpliament en textos d'especialitat.
(3) És una forma anàloga a les formes documentades en altres llengües.
. L'equivalent castellà és desertización; el francès, désertisation, i l'anglès, desertization.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de desertificació i desertització al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: desertificació, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/06/17/termedelasetmana-desertificacio/).
DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?
DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?
Criteris d'especialitat > Dret
- ca DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?
- es desescalar (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
- es desescalar (desescalar v tr), v tr
- es desescalarse (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr pron
- fr désescalader (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
- fr désescalader (desescalar v tr), v tr
- en de-escalate, to (desescalar v intr / desescalar-se v intr pron), v intr
- en de-escalate, to (desescalar v tr), v tr
Criteris d'especialitat > Dret
Definició
Tant parlar de desescalar un conflicte com dir que un conflicte desescala o es desescala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:
- Es diu que algú desescala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que disminueixi progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne disminuir la intensitat.
. Ex.: L'objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs.
. L'equivalent castellà és desescalar; el francès, désescalader, i l'anglès, to de-escalate.
- Es diu que un conflicte desescala o es desescala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan disminueix progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte disminueix d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala / es desescala immediatament.
. Els equivalents castellans són desescalar i desescalarse; el francès, desescalader, i l'anglès, to de-escalate.
Els motius d'acceptar aquests usos de desescalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa desescalar.
(2) El terme relacionat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.
El verb desescalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.
- Es diu que algú desescala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que disminueixi progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne disminuir la intensitat.
. Ex.: L'objectiu era desescalar el conflicte i obrir vies de pacte entre els governs.
. L'equivalent castellà és desescalar; el francès, désescalader, i l'anglès, to de-escalate.
- Es diu que un conflicte desescala o es desescala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan disminueix progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte disminueix d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Quan es veu la necessitat de cooperar, el conflicte desescala / es desescala immediatament.
. Els equivalents castellans són desescalar i desescalarse; el francès, desescalader, i l'anglès, to de-escalate.
Els motius d'acceptar aquests usos de desescalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa desescalar.
(2) El terme relacionat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.
El verb desescalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.
Nota
- 1. El nom corresponent a l'acció de desescalar o desescalar-se és desescalada (nom femení ), sovint expressat com a desescalada del conflicte.
- 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa ESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) ESCALAR O (UN CONFLICTE) ESCALAR-SE?
-
3. Podeu consultar la fitxa completa de desescalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
(www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
DESLOCALITZACIÓ, DESLOCALITZACIÓ PROPERA, DESLOCALITZACIÓ INTERIOR, DESLOCALITZACIÓ DE TORNADA O RELOCALITZACIÓ?
DESLOCALITZACIÓ, DESLOCALITZACIÓ PROPERA, DESLOCALITZACIÓ INTERIOR, DESLOCALITZACIÓ DE TORNADA O RELOCALITZACIÓ?
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
- ca DESLOCALITZACIÓ, DESLOCALITZACIÓ PROPERA, DESLOCALITZACIÓ INTERIOR, DESLOCALITZACIÓ DE TORNADA O RELOCALITZACIÓ?
- en inshoring (relocalització), n
- en nearshore outsourcing (deslocalització propera), n
- en nearshoring (deslocalització propera), n
- en offshoring (deslocalització), n
- en onshoring (deslocalització interior, relocalització), n
- en relocation (deslocalització), n
- en reshoring (relocalització), n
- en reverse offshoring (relocalització), n
Criteris d'especialitat > Economia. Empresa
Definició
Tant deslocalització, com deslocalització interior, com deslocalització propera i com relocalització o deslocalització de tornada (tots, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.
- La deslocalització és el trasllat de l'activitat o part de l'activitat d'una empresa a un lloc diferent d'on està ubicada, sovint un altre país; generalment una deslocalització es fa per a reduir costos laborals o per a tenir incentius fiscals o financers.
. L'equivalent castellà és la deslocalización; els francesos, la délocalisation, la réimplantation i la relocalisation, i els anglesos, the offshoring (només quan la deslocalització es fa a un altre país) i the relocation.
En canvi, la deslocalització interior i la deslocalització propera designen tipus específics de deslocalització:
- La deslocalització interior és la deslocalització que té lloc a una altra regió del mateix país on estava instal·lada inicialment l'empresa.
. L'equivalent castellà és el onshoring; els francesos, la délocalisation dans le pays, la délocalisation intérieure, la délocalisation interne i la délocalisation régionale, i l'anglès, the onshoring.
- La deslocalització propera és la deslocalització que té lloc a una zona propera d'on estava instal·lada inicialment l'empresa, sovint un país que fa frontera o que queda a la vora.
. Els equivalents castellans són la deslocalización cercana i la deslocalización de proximidad; els francesos, la délocalisation à proximité, la délocalisation dans un pays proche, la délocalisation de proximité i l'externalisation proche, i els anglesos, the nearshore outsourcing i the nearshoring (o near-shoring).
Finalment, la relocalització, o també deslocalització de tornada, indica un moviment de tornada d'una empresa o d'una part de l'activitat d'una empresa al seu país d'origen, després d'una etapa de deslocalització. Es pot interpretar, per tant, com una segona deslocalització que segueix el camí contrari a la primera.
. Els equivalents castellans són la deslocalización inversa i la relocalización; el francès, la relocalisation, i els anglesos, the backshoring, the inshoring, the onshoring, the reshoring i the reverse offshoring.
- La deslocalització és el trasllat de l'activitat o part de l'activitat d'una empresa a un lloc diferent d'on està ubicada, sovint un altre país; generalment una deslocalització es fa per a reduir costos laborals o per a tenir incentius fiscals o financers.
. L'equivalent castellà és la deslocalización; els francesos, la délocalisation, la réimplantation i la relocalisation, i els anglesos, the offshoring (només quan la deslocalització es fa a un altre país) i the relocation.
En canvi, la deslocalització interior i la deslocalització propera designen tipus específics de deslocalització:
- La deslocalització interior és la deslocalització que té lloc a una altra regió del mateix país on estava instal·lada inicialment l'empresa.
. L'equivalent castellà és el onshoring; els francesos, la délocalisation dans le pays, la délocalisation intérieure, la délocalisation interne i la délocalisation régionale, i l'anglès, the onshoring.
- La deslocalització propera és la deslocalització que té lloc a una zona propera d'on estava instal·lada inicialment l'empresa, sovint un país que fa frontera o que queda a la vora.
. Els equivalents castellans són la deslocalización cercana i la deslocalización de proximidad; els francesos, la délocalisation à proximité, la délocalisation dans un pays proche, la délocalisation de proximité i l'externalisation proche, i els anglesos, the nearshore outsourcing i the nearshoring (o near-shoring).
Finalment, la relocalització, o també deslocalització de tornada, indica un moviment de tornada d'una empresa o d'una part de l'activitat d'una empresa al seu país d'origen, després d'una etapa de deslocalització. Es pot interpretar, per tant, com una segona deslocalització que segueix el camí contrari a la primera.
. Els equivalents castellans són la deslocalización inversa i la relocalización; el francès, la relocalisation, i els anglesos, the backshoring, the inshoring, the onshoring, the reshoring i the reverse offshoring.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de deslocalització, deslocalització interior, deslocalització propera i relocalització al Cercaterm, i també el document de criteri original, Deslocalització: roda el món i torna al Born!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/deslocalitzacio-roda-mon-i-torna-al-born).
DETENCIÓ, ARREST O LOCALITZACIÓ PERMANENT?
DETENCIÓ, ARREST O LOCALITZACIÓ PERMANENT?
Criteris d'especialitat > Dret
- ca DETENCIÓ, ARREST O LOCALITZACIÓ PERMANENT?
- es arresto (arrest), n m
- es detención (detenció), n f
- es localización permanente (localització permanent), n f
- fr arrestation (detenció), n f
- en arrest (detenció), n
Criteris d'especialitat > Dret
Definició
Tant detenció (nom femení), com arrest (nom masculí), com localització permanent (nom femení) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents, ja que comporten graus diversos de privació de la llibertat.
- La detenció (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és la privació provisional i cautelar de llibertat per a una persona que l'autoritat competent sospita que és responsable d'una infracció penal; té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.
. En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d'enjudiciament criminal (articles 489 a 501).
. L'equivalent castellà és detención; l'equivalent francès, arrestation, i l'equivalent anglès, arrest.
- L'arrest (forma també recollida en el diccionari normatiu) és una pena de privació de llibertat durant un temps generalment breu per a una persona que ha comès un delicte o una falta.
. L'equivalent castellà és arresto.
- La localització permanent és una pena de privació de llibertat que es pot complir tant en un centre penitenciari com en el domicili de la persona que ha comès un delicte o una falta, amb la possibilitat en determinats casos que es compleixi de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.
. En el marc jurídic espanyol, la localització permanent està regulada en el Codi penal (article 37); hi va ser introduïda amb la modificació del Codi penal que es va fer l'any 2003, com a pena que fusionava les antigues penes d'arrest domiciliari i arrest de cap de setmana.
. L'equivalent castellà és localización permanente.
- La detenció (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és la privació provisional i cautelar de llibertat per a una persona que l'autoritat competent sospita que és responsable d'una infracció penal; té lloc abans de posar la persona a disposició judicial.
. En el marc jurídic espanyol, la detenció està regulada a la Constitució espanyola (article 17) i a la Llei d'enjudiciament criminal (articles 489 a 501).
. L'equivalent castellà és detención; l'equivalent francès, arrestation, i l'equivalent anglès, arrest.
- L'arrest (forma també recollida en el diccionari normatiu) és una pena de privació de llibertat durant un temps generalment breu per a una persona que ha comès un delicte o una falta.
. L'equivalent castellà és arresto.
- La localització permanent és una pena de privació de llibertat que es pot complir tant en un centre penitenciari com en el domicili de la persona que ha comès un delicte o una falta, amb la possibilitat en determinats casos que es compleixi de manera discontínua i, fins i tot, en caps de setmana.
. En el marc jurídic espanyol, la localització permanent està regulada en el Codi penal (article 37); hi va ser introduïda amb la modificació del Codi penal que es va fer l'any 2003, com a pena que fusionava les antigues penes d'arrest domiciliari i arrest de cap de setmana.
. L'equivalent castellà és localización permanente.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de detenció i arrest al Cercaterm, i també el document de criteri original, Detenció i arrest són sinònims?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2015/03/19/detencio-i-arrest-son-sinonims-2/).
DIÀLEG A TRES O TRIÀLEG?
DIÀLEG A TRES O TRIÀLEG?
Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca DIÀLEG A TRES O TRIÀLEG?
- es diálogo a tres bandas (diàleg a tres), n m
- es diálogo tripartito (diàleg a tres), n m
- es triálogo (diàleg a tres), n m
- es trílogo (diàleg a tres), n m
- fr trilogue (diàleg a tres), n m
- it dialogo a tre (diàleg a tres), n m
- it trialogo (diàleg a tres), n m
- it trilogo (diàleg a tres), n m
- pt trílogo (diàleg a tres), n m
- en trialogue (diàleg a tres), n
- en trilogue (diàleg a tres), n
- en tripartite dialogue (diàleg a tres), n
Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Es considera que la forma adequada és diàleg a tres (nom masculí), i no *triàleg.
Els motius de la tria de diàleg a tres (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) La base d'aquesta forma, diàleg, no estableix cap limitació a un nombre determinat de persones. Així, segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, diàleg significa 'Conversa entre dues o més persones'.
(2) La forma *triàleg (com l'original anglès trialogue, ja del segle XVI, i els nous equivalents paral·lels en altres llengües) es basen en la interpretació errònia que diàleg està encapçalat pel prefix di, 'dos'; en realitat, el prefix és dia-, 'a través de', adjuntat a l'arrel grega lógos, 'paraula, argument, discussió, raó'. Per tant, tampoc etimològicament el diàleg està restringit a dues persones.
El diàleg a tres és el diàleg en què prenen part tres interlocutors.
Els motius de la tria de diàleg a tres (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) La base d'aquesta forma, diàleg, no estableix cap limitació a un nombre determinat de persones. Així, segons el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, diàleg significa 'Conversa entre dues o més persones'.
(2) La forma *triàleg (com l'original anglès trialogue, ja del segle XVI, i els nous equivalents paral·lels en altres llengües) es basen en la interpretació errònia que diàleg està encapçalat pel prefix di, 'dos'; en realitat, el prefix és dia-, 'a través de', adjuntat a l'arrel grega lógos, 'paraula, argument, discussió, raó'. Per tant, tampoc etimològicament el diàleg està restringit a dues persones.
El diàleg a tres és el diàleg en què prenen part tres interlocutors.
Nota
- 1. Si es creu necessari, diàleg a tres es pot completar amb un nom: diàleg a tres bandes, diàleg a tres veus, etc.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de diàleg a tres al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Com més serem més dialogarem: diàleg a tres, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/com-mes-serem-mes-dialogarem-dialeg-tres).
DIGITOPRESSIÓ, DIGITOPUNTURA, DIGITIPRESSIÓ, DIGITIPUNTURA O ACUPRESSIÓ?
DIGITOPRESSIÓ, DIGITOPUNTURA, DIGITIPRESSIÓ, DIGITIPUNTURA O ACUPRESSIÓ?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
- ca DIGITOPRESSIÓ, DIGITOPUNTURA, DIGITIPRESSIÓ, DIGITIPUNTURA O ACUPRESSIÓ?
- es acupresión (digitopressió), n f
- es digitopresión (digitopressió), n f
- es digitopuntura (digitopressió), n f
- fr acupression (digitopressió), n f
- fr digipuncture (digitopressió), n f
- fr digitopression (digitopressió), n f
- fr digitopuncture (digitopressió), n f
- it digitopressione (digitopressió), n f
- en acupressure (digitopressió), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut
Definició
Es considera que les formes adequades són digitopressió i digitopuntura (totes dues, noms femenins), i no *digitipressió, *acupressió ni *digitipuntura.
Els motius de la tria de digitopressió i digitopuntura (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Formalment estan ben construïdes: digitopressió està creada amb la forma prefixada d'origen llatí digito- ('dit') i el nom pressió, i digitopuntura, amb la mateixa forma prefixada i el nom puntura, ja utilitzat en el terme paral·lel acupuntura.
(2) Conceptualment són adequades: digitopressió indica que es fa pressió amb els dits, i digitopuntura, que es tracta d'una variant de l'acupuntura practicada amb els dits.
En canvi, *digitipressió, *digitipuntura i *acupressió presenten problemes:
- *Digitipressió i *digitipuntura estan construïdes amb la forma prefixada digiti-, tot i que la vocal d'enllaç -i es reserva per als casos en què la forma prefixada s'adjunta a una forma sufixada llatina (ex., herbicida, caducifoli). Sent pressió i puntura paraules pròpies del català, és més adequada la vocal d'enllaç -o: digitopuntura, digitopressió.
- *Acupressió, calc de l'anglès acupression, resulta conceptualment poc adequada, ja que podria fer pensar que es tracta de fer pressió amb agulles i justament en aquesta tècnica no s'utilitzen agulles.
La digitopressió, o la digitopuntura, és la tècnica terapèutica de massatge que estimula determinats punts del cos, generalment els mateixos punts que l'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits; de vegades, la pressió no es fa amb els dits sinó amb els artells, els punts, els palmells o els colzes.
Els motius de la tria de digitopressió i digitopuntura (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Formalment estan ben construïdes: digitopressió està creada amb la forma prefixada d'origen llatí digito- ('dit') i el nom pressió, i digitopuntura, amb la mateixa forma prefixada i el nom puntura, ja utilitzat en el terme paral·lel acupuntura.
(2) Conceptualment són adequades: digitopressió indica que es fa pressió amb els dits, i digitopuntura, que es tracta d'una variant de l'acupuntura practicada amb els dits.
En canvi, *digitipressió, *digitipuntura i *acupressió presenten problemes:
- *Digitipressió i *digitipuntura estan construïdes amb la forma prefixada digiti-, tot i que la vocal d'enllaç -i es reserva per als casos en què la forma prefixada s'adjunta a una forma sufixada llatina (ex., herbicida, caducifoli). Sent pressió i puntura paraules pròpies del català, és més adequada la vocal d'enllaç -o: digitopuntura, digitopressió.
- *Acupressió, calc de l'anglès acupression, resulta conceptualment poc adequada, ja que podria fer pensar que es tracta de fer pressió amb agulles i justament en aquesta tècnica no s'utilitzen agulles.
La digitopressió, o la digitopuntura, és la tècnica terapèutica de massatge que estimula determinats punts del cos, generalment els mateixos punts que l'acupuntura, fent-hi pressió amb els dits; de vegades, la pressió no es fa amb els dits sinó amb els artells, els punts, els palmells o els colzes.
Nota
- 1. Alguns especialistes consideren que digitopressió i digitopuntura no són exactament sinònims: digitopressió s'aplicaria a tota tècnica de pressió amb els dits, i digitopuntura, a la digitopressió feta en els mateixos punts que l'acupuntura. Tot i això, la digitopressió generalment es fa seguint els punts de l'acupuntura, de manera que aquesta distinció sembla innecessària.
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de digitopressió al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Digitopressió, digitipressió, acupressió, digitopuntura o digitipuntura?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/digitopressio-digitipressio-acupressio-digitopuntura-o-digitipuntura).
- 3. Per a ampliar la informació sobre la composició culta, podeu consultar el document Formació de termes amb elements cultes a l'apartat "Criteris terminològics" del web del TERMCAT (arxiu.termcat.cat/criteris/formacio-elements-cultes.pdf).
DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL?
DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
- ca DISCAPACITAT O DIVERSITAT FUNCIONAL?
- es discapacidad (discapacitat), n f
- fr incapacité (discapacitat), n f
- en disability (discapacitat), n
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Ciències socials
Definició
Es considera que la forma adequada és discapacitat, i no *diversitat funcional.
Els motius principals de la tria de discapacitat són els següents:
(1) S'ajusta a la concepció actual, que fa èmfasi en l'entorn com a element limitador de l'activitat i de la participació d'una persona en la societat.
(2) És la forma amb més acceptació en el sector.
(3) És paral·lela a les formes utilitzades en llengües properes.
. L'equivalent castellà és discapacidad; el francès, incapacité, i l'anglès, disability.
En canvi, *diversitat funcional planteja alguns problemes com a substitut de discapacitat:
(1) Semànticament indica que hi ha una manera diferent de funcionar, tot i que això no és específic d'un col·lectiu sinó que és inherent als éssers humans, que es caracteritzen justament per la diversitat ( diversitat en l'aspecte físic, la manera de moure's, la manera de pensar, la manera d'expressar-se).
(2) No és una forma acceptada pel conjunt del sector.
La discapacitat és una limitació en l'activitat i en la participació social d'una persona en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans, com a conseqüència de la interacció entre les barreres de l'entorn i el dèficit o la pèrdua d'una estructura o una funció corporal.
Els motius principals de la tria de discapacitat són els següents:
(1) S'ajusta a la concepció actual, que fa èmfasi en l'entorn com a element limitador de l'activitat i de la participació d'una persona en la societat.
(2) És la forma amb més acceptació en el sector.
(3) És paral·lela a les formes utilitzades en llengües properes.
. L'equivalent castellà és discapacidad; el francès, incapacité, i l'anglès, disability.
En canvi, *diversitat funcional planteja alguns problemes com a substitut de discapacitat:
(1) Semànticament indica que hi ha una manera diferent de funcionar, tot i que això no és específic d'un col·lectiu sinó que és inherent als éssers humans, que es caracteritzen justament per la diversitat ( diversitat en l'aspecte físic, la manera de moure's, la manera de pensar, la manera d'expressar-se).
(2) No és una forma acceptada pel conjunt del sector.
La discapacitat és una limitació en l'activitat i en la participació social d'una persona en igualtat de condicions amb la resta de ciutadans, com a conseqüència de la interacció entre les barreres de l'entorn i el dèficit o la pèrdua d'una estructura o una funció corporal.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de discapacitat al Cercaterm, i també el document de criteri original, Diversitat funcional o discapacitat?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/diversitat-funcional-o-discapacitat).
