Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
ESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) ESCALAR O (UN CONFLICTE) ESCALAR-SE? ESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) ESCALAR O (UN CONFLICTE) ESCALAR-SE?

Criteris d'especialitat > Dret

  • ca  ESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) ESCALAR O (UN CONFLICTE) ESCALAR-SE?
  • es  escalar (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
  • es  escalar (escalar v tr), v tr
  • es  escalarse (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr pron
  • fr  augmenter (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
  • fr  escalader (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
  • fr  escalader (escalar v tr), v tr
  • fr  escalader, s' (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr pron
  • en  escalate, to (escalar v intr / escalar-se v intr pron), v intr
  • en  escalate, to (escalar v tr), v tr

Criteris d'especialitat > Dret

Definició
Tant parlar de escalar un conflicte com dir que un conflicte escala o s'escala es considera adequat, d'acord amb les estructures i els significats següents:

- Es diu que algú escala un conflicte (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) quan fa que augmenti progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús transitiu, en què un agent o una causa actuen sobre un conflicte fent-ne augmentar la intensitat.
. Ex.: Els sindicats aposten per escalar el conflicte i traslladar-lo a la taula de negociació.
. L'equivalent castellà és escalar; el francès, escalader, i l'anglès, to escalate.

- Es diu que un conflicte escala o s'escala (forma normalitzada també pel Consell Supervisor) quan augmenta progressivament en intensitat. Es tracta d'un ús intransitiu, que es pot construir com a no pronominal o bé com a pronominal, en què un conflicte augmenta d'intensitat com a conseqüència de l'acció d'un agent o una causa.
. Ex.: Sense mediació hi ha conflictes que escalen / s'escalen i arriben davant dels tribunals penals.
. Els equivalents castellans són escalar i escalarse; els francesos, augmenter, escalader i s'escalader, i l'anglès, to escalate.

Els motius d'acceptar aquests usos de escalar (tot i que probablement es deu a la influència de l'anglès, en què forma part de la llengua general) són els següents:
(1) Deriva del primitiu escala, que, en un ús metafòric, té el significat de gradació en què es basa escalar.
(2) El derivat escalada es recull en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans amb un significat relacionat ("Augment ràpid i sovint alarmant dels preus, actes delictuosos, despeses, armament, etc.").
(3) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i el francès, s'utilitzen formes anàlogues.

El verb escalar es documenta sobretot en textos de política i relacions internacionals, tant de tipus especialitzat com periodístic i de divulgació.

Nota

  • 1. El nom corresponent a l'acció de escalar o escalar-se és escalada (nom femení ), sovint expressat com a escalada del conflicte.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa DESESCALAR (UN CONFLICTE), (UN CONFLICTE) DESESCALAR O (UN CONFLICTE) DESESCALAR-SE?
  • 3. Podeu consultar la fitxa completa de escalar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sobre escalada i desescalada: els conflictes es poden escalar i desescalar?, en el web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/escalada-i-desescalada-els-conflictes-poden-escalar-i-desescalar).
ESCALFAR I ENTRENAR O BÉ ESCALFAR-SE I ENTRENAR-SE? ESCALFAR I ENTRENAR O BÉ ESCALFAR-SE I ENTRENAR-SE?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  ESCALFAR I ENTRENAR O BÉ ESCALFAR-SE I ENTRENAR-SE?

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Tant escalfar i entrenar com escalfar-se i entrenar-se són formes adequades, encara que es fan servir en contextos diferents segons quina sigui l'estructura lingüística del conjunt.

D'una manera general, aquests dos verbs pertanyen als verbs causatius, que són els verbs que combinen una estructura transitiva en què apareix com a subjecte la causa d'un canvi d'estat en un individu o una cosa i una estructura intransitiva en què apareix com a subjecte l'individu o la cosa que han canviat d'estat.

En català, sovint l'estructura intransitiva d'un verb causatiu correspon a un verb pronominal. Per exemple:

(a) Formes transitives: Quan s'apliquen a una cosa, a algú o a una part del propi cos.
Ex.: La mare desperta la Maria; El pare pentina els cabells de l'Ernest; La ventada va trencar les finestres.
(b) Formes intransitives amb un pronom personal: Quan s'apliquen a un mateix.
Ex.: La Maria es desperta; Ernest, pentina't; Les finestres es van trencar

Els verbs escalfar i entrenar segueixen tots dos aquest patró dels verbs causatius que tenen una forma intransitiva pronominal. Cal tenir en compte, a més, que també es pot recórrer a fer escalfament en comptes de escalfar-se.

Els exemples següents mostren els usos de escalfar/entrenar i escalfar-se/entrenar-se:

Formes transitives (escalfar, entrenar):
- El responsable de tecnificació entrena els esquiadors
- Avui entrenarem un sistema de joc nou
- Abans de sortir a córrer, hem d'escalfar els músculs de les cames
- Escalfem el cos per tonificar els músculs

Formes intransitives pronominals (escalfar-se, entrenar-se):
- L'equip d'hoquei gel s'entrenarà demà a les 10 del matí
- Vull que us entreneu amb més ganes!
- Abans d'entrenar-nos, ens escalfarem = Abans d'entrenar-nos, farem escalfament
- La davantera s'escalfa a la banda esperant el moment d'entrar = La davantera fa escalfament a la banda esperant el moment d'entrar
- Si t'haguessis escalfat bé, potser t'hauries estalviat el trencament muscular = Si haguessis fet un bon escalfament, potser t'hauries estalviat el trencament muscular

El verb escalfar indica l'acció d'exercitar un esportista o una part del cos abans d'una prova, un encontre o una competició per competir en un estat físic òptim, i el verb escalfar-se, l'acció del mateix esportista d'exercitar-se pel seu compte abans d'una prova, un encontre o una competició.

El verb entrenar indica l'acció de preparar un esportista mitjançant la repetició cíclica programada d'exercicis i períodes de recuperació, i el verb entrenar-se, l'acció de l'esportista de preparar-se pel seu compte.

Nota

ESCUMA EVA, GOMA EVA, ESCUMA EVAC, GOMA EVAC, FOAM O FOAMY? ESCUMA EVA, GOMA EVA, ESCUMA EVAC, GOMA EVAC, FOAM O FOAMY?

Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

  • ca  ESCUMA EVA, GOMA EVA, ESCUMA EVAC, GOMA EVAC, FOAM O FOAMY?
  • es  espuma EVA (escuma EVA), n f
  • es  goma EVA (escuma EVA), n f
  • fr  mousse EVA (escuma EVA), n f
  • en  EVA foam (escuma EVA), n

Criteris d'especialitat > Arts, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia

Definició
Es considera que les formes adequades en català són escuma EVA i goma EVA (noms femenins), i no *escuma EVAC, *goma EVAC, *foam o*Foamy.

Els motius de la tria de escuma EVA i goma EVA com a denominacions sinònimes són els següents:
(1) Són formes precises, ja que sumen un nucli referit a materials lleugers, porosos i elàstics (escuma o goma) i una sigla que indica la naturalesa d'aquest material concret (EVA correspon a l'etilè/acetat de vinil, en anglès ethylene/vinyl acetate).
(2) Goma i escuma són simplificacions de la forma completa goma escuma, ja consolidades en llengua general per a referir-se a materials d'una consistència esponjosa.
. Els equivalents castellans són espuma EVA i goma EVA; el francès, mousse EVA, i l'anglès, EVA foam.

En canvi, *escuma EVAC, *goma EVAC, *foam i *Foamy plantegen diversos problemes:
- *Escuma EVAC i *goma EVAC recullen amb precisió la sigla de nomenclatura química sistemàtica establerta per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a designar aquest material, que és EVAC; tot i això, en contextos divulgatius l'única forma utilitzada és la simplificació EVA, i no es considera necessària la forma exacta.
- *Foam és una forma que correspon a la base de l'equivalent anglès EVA foam, de manera que és notablement imprecisa (en anglès únicament significa 'escuma') i és, per tant, un manlleu poc adequat.
- *Foamy és una forma derivada de foam (amb el sentit 'esponjós') que és utilitzada per diverses marques per a designar productes comercials basats en aquest material.

L'escuma EVA o goma EVA és una escuma elaborada amb un copolímer d'etilè i acetat de vinil que, per la seva flexibilitat, lleugeresa i mal·leabilitat, s'utilitza habitualment en treballs manuals escolars, en equipament i material esportiu i en la indústria del calçat, entre altres funcions.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa LAMINAT AMB ESCUMA, LAMINAT D'ESCUMA O FOAMITZAT?
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de escuma EVA al Cercaterm, i també el document de criteri original, Foam, escuma EVA o goma EVA?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/foam-escuma-eva-o-goma-eva).
ESPAGUETITZAR / ESPAGUETITZACIÓ O BÉ ESPAGUETIFICAR / ESPAGUETIFICACIÓ? ESPAGUETITZAR / ESPAGUETITZACIÓ O BÉ ESPAGUETIFICAR / ESPAGUETIFICACIÓ?

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

  • ca  ESPAGUETITZAR / ESPAGUETITZACIÓ O BÉ ESPAGUETIFICAR / ESPAGUETIFICACIÓ?
  • en  spaghettification (espaguetització), n
  • en  spaghettify, to (espaguetitzar), v tr
  • en  spaghettization (espaguetització), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la Terra

Definició
Es considera que les formes més adequades són espaguetitzar (verb transitiu) i espaguetització (nom femení), i no *espaguetificar i *espaguetificació.

Els motius de la tria de espaguetitzar i espaguetització (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes calcades de l'anglès però correctament formades en català, ja que sumen el nom espagueti (usat metafòricament), el sufix -itzar (que indica l'acció de transformar alguna cosa en l'element apuntat pel nom al qual s'adjunta el sufix) i, en el cas de espaguetització, també el sufix -ció (que indica l'acció o el procés resultant del verb al qual s'adjunta el sufix).
(2) Es documenten més en català que les formes creades amb el sufix -ificar.
(3) Són les formes preferides per la majoria d'especialistes consultats.

En canvi, *espaguetificar i *espaguetificació són formes menys adequades, pels motius següents:
(1) Són formes creades amb el sufix -ificar, que se sol adjuntar a noms comuns o radicals cultes per fer referència a una operació tècnica en què actua voluntàriament un agent. (En aquest cas, la base és el nom comú espagueti, no hi ha un procés tècnic sinó un fenomen astrofísic i l'agent no és voluntari sinó que és la força de la marea.)
(2) Es documenten menys en català que les formes creades amb el sufix -itzar.
(3) Són formes menys valorades pels especialistes consultats.

. El verb espaguetitzar fa referència a l'acció de la força de marea de provocar que un cos celeste que s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte (per exemple, un forat negre o una estrella de neutrons), es vagi descomponent en una cadena de partícules llarga i prima, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que experimenta.
. L'espaguetització, al seu torn, és el procés de descomposició progressiva d'un cos celeste en una cadena de partícules llarga i prima quan s'acosta a un altre cos molt massiu i compacte, com a conseqüència dels estiraments i les compressions que hi aplica la força de marea.

. Els equivalents castellans del verb són espaguetificar i espaguetizar (verbs transitius); els francesos, spaghettifier i spaghettiser (verbs transitius), i l'anglès, to spaghettify (també verb transitiu).
. Els equivalents castellans del nom són el efecto espagueti, la espaguetificación i la espaguetización; els francesos, l'effet spaghetti, la spaghettification i la spaghettisation, i els anglesos, the noodle effect, the spaghettification i the spaghettization.

Nota

  • 1. Podeu consultar les fitxes completes de espaguetitzar i espaguetització al Cercaterm i la Neoloteca.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa SUFIX -ITZAR O -IFICAR?
ESQUAT, GATZONETA O ASSEGUDETA? ESQUAT, GATZONETA O ASSEGUDETA?

Criteris d'especialitat > Esports

  • ca  ESQUAT, GATZONETA O ASSEGUDETA?
  • es  cuclilla (esquat), n f
  • es  sentadilla (esquat), n f
  • en  squat (esquat), n

Criteris d'especialitat > Esports

Definició
Es considera que la forma adequada és esquat (nom masculí), i no *gatzoneta o *assegudeta, que són formes que també es poden documentar en català.

Els motius de la tria de esquat (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una adaptació menor del manlleu anglès original squat, simplement amb l'afegiment d'una vocal per a fer pronunciable en català el grup [s+consonant]), que s'ajusta perfectament a la pronúncia i a l'ortografia catalanes.
(2) Es tracta d'una adaptació que es difon públicament des de fa anys, ja que la normalització és del 1995.
(3) És la forma preferida pels especialistes consultats, per la seva precisió i per la forta presència en l'àmbit del manlleu de l'anglès.
(4) S'utilitzen formes anàlogues en totes les llengües estudiades, sigui com a forma única (és el cas de l'italià) o bé en convivència amb alternatives pròpies (en castellà i francès).

En canvi, les altres formes presenten diversos problemes, que les fan poc aconsellables:

- *gatzoneta:
(1) És una paraula que no té un ús lliure sinó únicament a l'interior de l'expressió a la gatzoneta, de manera que no té un significat precís assignat. (Això també passa, per exemple, amb doina, de la locució en doina, o engròs, de la locució a l'engròs.)
(2) El significat de la locució a la gatzoneta no s'ajusta al d'aquest exercici, ja que seure, posar-se o estar a la gatzoneta vol dir 'ajupir-se' (amb les natges en contacte amb els talons), mentre que en l'esquat es tracta de seure amb les cames en angle recte i sense suport per a cuixes i natges.
(3) És una locució poc estesa en el domini lingüístic, d'acord amb les informacions del Petit atles lingüístic del domini català, que la situa sobretot a Mallorca. (Això confirma la informació del Diccionari català-valencià-balear, que només hi aporta informació sobre la pronúncia de Menorca i Mallorca.)

- *assegudeta:
(1) Lingüísticament no és una forma prou adequada, perquè, tot i que la posició fa pensar en l'acció de seure, no està justificada la presència del sufix diminutiu (no és una 'asseguda petita').
(2) Té poca documentació en català, i sovint en documents que són traduccions del castellà.
(3) No es documenta una forma anàloga en cap altra llengua que el castellà; de fet, sembla clar que es tracta d'una traducció literal del castellà sentadilla.

Els equivalents castellans de un esquat són una cuclilla, una sentadilla i un squat; els francesos, un accroupissement, une flexion de jambes (o une flexion des jambes) i un squat; l'italià, uno squat, i l'anglès, a squat.

Un esquat és cadascun dels exercicis de musculació que s'executen estant dret, amb les cames obertes i amb les plantes dels peus en contacte total amb el terra, consistents a doblegar i estirar les cames mantenint sempre recta la part inferior de les cames. Aquest exercici també es pot fer amb els halters sobre les espatlles, per davant del coll o per darrere, amb les manuelles o simplement amb els braços estirats endavant.
ESTAT / estat: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA? ESTAT / estat: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

  • ca  ESTAT / estat: AMB MAJÚSCULA O AMB MINÚSCULA?
  • ex  cap d'estat (EXEMPLE d'estats i referències indeterminats), n m, f
  • ex  Estat francès (EXEMPLE d'estats concrets), n m
  • ex  l'Estat (EXEMPLE de referències genèriques determinades), n m
  • ex  un estat (EXEMPLE d'estats i referències indeterminats), n m

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat

Definició
Es considera que en català tant poden ser adequades la grafia Estat com la grafia estat, en posició no inicial de frase, si bé la tria d'una grafia o altra no és lliure sinó que respon a uns criteris generalment establerts.

Els criteris que determinen la tria de la grafia Estat o la grafia estat són els següents:

(A) Grafia Estat:

A1. Estats concrets
D'una manera general, s'escriuen amb majúscula les referències a un estat concret, tant si són referències que corresponen a la designació completa (seria el cas de Estat italià) com si estan escurçades al nucli (és a dir, Estat entenent Estat italià).
. Ex.: els departaments de l'Estat francès, els pressupostos de l'Estat

A2. Determinades referències genèriques
Especialment en contextos d'especialitat, s'escriuen amb majúscula les referències genèriques a aquesta formació social i històrica o al seu aparell administratiu si no se n'especifica cap característica concreta, se'n fa un ús singular i s'hi aplica un article definit.
. Ex.: la immunitat de l'Estat, el terrorisme patrocinat per l'Estat

(B) Grafia estat:

S'escriuen amb minúscula les referències a grups d'estats o estats indeterminats, que són pròpies de referències genèriques en què s'especifica alguna característica, s'utilitza el plural, no hi ha article o bé hi ha article indefinit.
. Ex.: l'estat acreditant [especificació de característica]; els estats [ús plural]; la cap d'estat, raons d'estat [absència d'article]; un estat [article indefinit]; un estat membre [especificació de característica i article indefinit]

Un estat és una forma d'organització política caracteritzada per l'existència d'un territori delimitat, una població definida i una autoritat sobirana que té poder sobre el territori i sobre la població.

Nota

  • 1. En contextos especialitzats hi ha una forta tendència a escriure aquest terme sempre amb majúscula, tant en català com en les altres llengües, tot i que en català es consideren preferibles els criteris exposats.
  • 2. A diferència del català, en castellà i en francès les principals obres lexicogràfiques i terminològiques estableixen l'ús habitual de la majúscula en contextos especialitzats (Estado, État), i en anglès, tot i no haver-hi aquesta norma establerta, també és majoritari l'ús de la majúscula (State).
    . Ex.: El Diccionario de la lengua española prescriu Estado en les referències a un país sobirà, la forma d'organització política o el conjunt de poders i òrgans de govern d'un país sobirà; els principals diccionaris francesos escriuen els exemples anàlegs en majúscules.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Estat o estat?: sobre l'ús de la majúscula i la minúscula, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/estat-o-estat-lus-la-majuscula-i-la-minuscula>).
EUROVINYETA, EURODISTINTIU O EUROPEATGE? EUROVINYETA, EURODISTINTIU O EUROPEATGE?

Criteris d'especialitat > Dret, Criteris d'especialitat > Transports

  • ca  EUROVINYETA, EURODISTINTIU O EUROPEATGE?
  • es  distintivo europeo (eurovinyeta), n m
  • es  eurodistintivo (eurovinyeta), n m
  • es  euroviñeta (eurovinyeta), n f
  • fr  eurovignette (eurovinyeta), n f
  • it  eurobollo (eurovinyeta), n m
  • pt  eurovinheta (eurovinyeta), n f
  • en  eurovignette (eurovinyeta), n
  • de  Eurovignette (eurovinyeta), n f

Criteris d'especialitat > Dret, Criteris d'especialitat > Transports

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit és eurovinyeta (nom femení), i no *eurodistintiu ni *europeatge.

Els motius de la tria de eurovinyeta són els següents:
(1) Es tracta d'una forma precisa, adaptada a l'ortografia catalana i, a més, motivada semànticament en la llengua d'origen (eurovinyeta és un calc del francès eurovignette, constituït per la forma prefixada euro-, 'Europa' o 'europeu -a', i vignette, 'distintiu'), encara que no estigui motivada en català perquè vinyeta no té aquest significat.
(2) Les formes paral·leles són també les més habituals en castellà, portuguès, anglès i alemany.
(3) És una forma força documentada en català i molt utilitzada pels mitjans de comunicació.

En canvi, *eurodistintiu i *europeatge presenten alguns problemes:
(1) S'allunyen de les formes més usuals en altres llengües.
(2) Estan poc documentades en català i són poc utilitzades pels mitjans de comunicació.
(3) Els especialistes consideren que tindrien dificultats d'implantació.

L'eurovinyeta és una taxa que dona dret als vehicles de transport de mercaderies a circular per determinades vies europees; inicialment, també es referia al distintiu que justificava el pagament d'aquesta taxa, normalment enganxat al vidre del vehicle.

Nota