Back to top

Criteris terminològics

Presentació
N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET? N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET?

Criteris d'especialitat > Matemàtiques, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET?
  • es  n-pla (n-tupla), n f
  • es  n-tupla (n-tupla), n f
  • es  n-tuplo (n-tupla), n m
  • es  tupla (n-tupla, tupla), n f
  • fr  n-uple (n-tupla), n m
  • fr  n-uplet (n-tupla, tupla), n m
  • fr  nuplet (tupla), n m
  • fr  uplet (tupla), n m
  • it  n-pla (n-tupla), n f
  • it  n-upla (n-tupla), n f
  • it  tupla (n-tupla, tupla), n f
  • en  n-tuple (n-tupla), n
  • en  tuple (n-tupla, tupla), n

Criteris d'especialitat > Matemàtiques, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant n-tupla i n-pla com tupla (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *n-tuple, *n-upla, *n-uple, *n-uplet, *tuple, *upla, *uple i *uplet.

- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.

- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.

Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).

Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.

Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.

En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.

També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.

Nota

NOM ANGLÈSDRUG:TRADUCCIÓ NOM ANGLÈSDRUG:TRADUCCIÓ

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  NOM ANGLÈS DRUG: TRADUCCIÓ
  • es  fármaco (fàrmac), n m
  • es  medicamiento (medicament), n m
  • es  principio activo (principi actiu), n m
  • en  active principle (principi actiu), n
  • en  drug (fàrmac, medicament, principi actiu), n

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el nom drug en l'àmbit de les ciències de la salut sovint no es tradueix com a droga, malgrat que estrictament la definició del diccionari normatiu ho pretendria, sinó que es prefereix buscar-hi solucions més precises i menys connotades, valorant en cada cas el significat que pren.

Com a alternatives a la traducció literal, en l'àmbit de les ciències de la salut poden ser adequades, segons cada cas, les solucions següents:

(1) Fàrmac, quan es fa referència a una substància, orgànica o inorgànica, natural o sintètica, que pot produir modificacions anatòmiques o funcionals en un ésser viu).
. L'equivalent castellà és fármaco, i l'anglès, drug.

(2) Medicament, quan es fa referència a una substància preparada per ser administrada en una forma farmacèutica, que s'utilitza amb finalitats terapèutiques o profilàctiques.
. L'equivalent castellà és medicamiento, i l'anglès, drug.

(3) Principi actiu, quan es fa referència al constituent principal d'un fàrmac, que és el responsable de les seves propietats farmacodinàmiques.
. L'equivalent castellà és principio activo, i l'anglès, active principle o bé drug.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb la fitxa NOM ANGLÈS DRUGABILITY: TRADUCCIÓ, que explica quines són les formes catalanes corresponents.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de fàrmac, medicament i principi actiu al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Parlem de "drogues", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/362//).
NOM ANGLÈSDRUGABILITY:TRADUCCIÓ NOM ANGLÈSDRUGABILITY:TRADUCCIÓ

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

  • ca  NOM ANGLÈS DRUGABILITY: TRADUCCIÓ
  • es  accesibilidad farmacológica (farmacomodulabilitat), n f
  • es  drogabilidad (farmacomodulabilitat), n f
  • es  farmacopotencialidad (farmacopotencialitat), n f
  • es  modulabilidad farmacológica (farmacomodulabilitat), n f
  • es  potencialidad farmacológica (farmacopotencialitat), n f
  • fr  druggabilité (farmacomodulabilitat), n f
  • fr  druggabilité (farmacopotencialitat), n f
  • fr  pharmacopotentialité (farmacopotencialitat), n f
  • fr  potentialité pharmacologique (farmacopotencialitat), n f
  • en  drugability (farmacopotencialitat), n
  • en  druggability (farmacomodulabilitat), n
  • en  pharmacological potentiality (farmacopotencialitat), n
  • en  druggability (farmacopotencialitat), n var. ling.

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definició
En la traducció de l'anglès al català, el nom drugability de l'àmbit de les ciències de la salut no es tradueix com a *drogabilitat, malgrat que es pugui considerar un derivat de droga, sinó que es prefereix buscar-hi solucions més precises i menys connotades, valorant en cada cas el significat que pren.

Com a alternatives a la traducció literal, en l'àmbit de les ciències de la salut són més adequades, segons cada cas, les solucions següents:

(1) Farmacomodulabilitat, o modulabilitat farmacològica, quan es fa referència a la capacitat d'una diana terapèutica (és a dir, d'una estructura biològica a la qual es dirigeix l'acció d'un fàrmac) d'allotjar una molècula més petita que pugui arribar a regular-ne l'activitat o la funció. (Es tracta de formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT.)
. Els equivalents castellans són accesibilidad farmacológica, drogabilidad i modulabilidad farmacológica; el francès, druggabilité, i l'anglès, druggability.

(2) Farmacopotencialitat, o potencialitat farmacològica, quan es fa referència a la capacitat que pot tenir una molècula de ser utilitzada com a fàrmac. (Es tracta també de formes normalitzades pel Consell Supervisor.)
. Els equivalents castellans són farmacopotencialidad i potencialidad farmacológica; els francesos, druggabilité, pharmacopotentialité i potentialité pharmacologique, i els anglesos, drugability (amb la variant druggability) i pharmacological potentiality.

Nota

  • 1. A banda de la farmacomodulabilitat (o modulabilitat farmacològica) i la farmacopotenciaIitat (o potencialitat farmacològica), el Consell Supervisor del TERMCAT ha normalitzat una tercera forma relacionada amb la farmacologia, que és la permanència (també anomenada romanència). La permanència (en anglès, substantivity) és la capacitat d'un medicament d'aplicació tòpica o d'un cosmètic de mantenir-se adherit a la superfície de determinats teixits, generalment la pell, els cabells o les mucoses, per a garantir una activitat prolongada.
  • 2. Aquest criteri es complementa amb la fitxa NOM ANGLÈS DRUG: TRADUCCIÓ, que explica quines són les formes catalanes corresponents.
  • 3. Podeu consultar les fitxes completes de farmacomodulabilitat i farmacopotencialitat al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Parlem de "drogues", en l'apartat "La finestra neològica" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Finestra_Neologica/362//).
NOMS COMPOSTOSVERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL? NOMS COMPOSTOSVERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL?

Criteris lingüístics

  • ca  NOMS COMPOSTOS VERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL?
  • ex  cobrellit (EXEMPLE de singular en compostos que són una part), n m
  • ex  eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ de formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables), n m
  • ex  gratacel (EXEMPLE de singular en noms no comptables), n m
  • ex  lligacama (EXEMPLE de singular en noms de parts del cos), n f
  • ex  parallamps (EXEMPLE de plural en noms comptables), n m
  • ex  rentamans (EXCEPCIÓ de plural en casos determinats de parts del cos no úniques), n m
  • ex  tastavins (EXCEPCIÓ de plural en casos determinats de noms no comptables metonímics), n m, f
  • ex  voltadits (EXCEPCIÓ de formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables), n m

Criteris lingüístics

Definició
En un ús en plural d'una paraula composta de verb i nom (com ara aplegapilotes, formada per aplegar+pilotes), no hi ha cap dubte que el nom que en forma part també ha d'anar en plural: els para-sols, les llevaneus, els gratacels, els aplegapilotes.

En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).

(A) VERB + NOM EN SINGULAR

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:

A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.

A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.

A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]

(B) VERB + NOM EN PLURAL

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:

B1. Noms comptables

Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.

B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).

B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells

(C) FORMES DOBLES

C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]

C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)

Nota

  • La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).
NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS

Criteris d'especialitat > Química

  • ca  NOMS SISTEMÀTICS, NOMS TRIVIALS I NOMS SEMISISTEMÀTICS
  • ex  aigua (EXEMPLE de nom trivial), n f
  • ex  glicerina (EXEMPLE de nom trivial), n f
  • ex  glicerol (EXEMPLE de nom semisistemàtic), n m
  • ex  propan-1,2,3-triol (EXEMPLE de nom sistemàtic), n m

Criteris d'especialitat > Química

Definició
Tant els noms sistemàtics, com els noms trivials, com els noms semisistemàtics són denominacions que fan referència als compostos químics, encara que tenen graus de validesa diferents:

1. Noms sistemàtics
- Els noms sistemàtics són noms que descriuen la composició o l'estructura dels compostos de manera inequívoca, establerts generalment per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC). Són els noms, per tant, considerats vàlids en l'àmbit de la química.
Ex.: propan-1,2,3-triol (propan- indica una cadena de tres àtoms de carboni: -1-2-3-triol, que conté un grup hidroxil en cada carboni)

2. Noms trivials
- Els noms trivials són noms històrics que denominaven els compostos químics per mitjà d'una referència al seu origen o a alguna característica funcional. Són propis d'un estadi de la química anterior a la seva consolidació com a ciència, en què el nombre de compostos coneguts era relativament baix i, per tant, la sistematització no era imprescindible.
. En general es consideren denominacions obsoletes, encara que algunes han sobreviscut per a l'ús corrent.
Ex.: glicerina (format sobre el grec glykerós 'dolcenc' + -ina)
. Convé tenir en compte, però, que en casos molt concrets els noms trivials també han perviscut en l'àmbit de la química i, fins i tot, poden tenir la consideració de formes preferents.
Ex. aigua (nom recomanat per la IUPAC, enfront del nom sistemàtic monòxid de dihidrogen)

3. Noms semisistemàtics
- Els noms semisistemàtics combinen una part de nom trivial i una part de nom sistemàtica. Només es conserven per a compostos d'ús corrent molt coneguts, ja que, tot i facilitar-ne la identificació, no en transmeten tota la informació estructural i, per tant, són menys adequats en química que els noms sistemàtics.
Ex.: glicerol (format sobre glicerina + -ol, com a indicació que pertany als grups hidroxils que generen els alcohols)

Nota

NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA

Criteris d'especialitat > Arts

  • ca  NOTA MUSICAL: PLICA, PAL, CAP, BARRA, GANXO I CUA
  • es  barra (barra), n f
  • es  cabeza (cap), n f
  • es  corchete (ganxo), n m
  • es  gancho (ganxo), n m
  • es  plica (plica), n f
  • es  rabillo (ganxo), n m
  • fr  barre (barra), n f
  • fr  crochet (ganxo), n m
  • fr  hampe (plica), n f
  • fr  tête (cap), n f
  • en  beam (barra), n
  • en  cross bar (barra), n
  • en  cross-stroke (barra), n
  • en  flag (ganxo), n
  • en  hook (ganxo), n
  • en  notehead (cap), n
  • en  stem (plica), n
  • en  tail (ganxo), n

Criteris d'especialitat > Arts

Definició
Es considera que tant cap, com plica i pal, com barra i com ganxo i cua són formes adequades per a referir-se a les diverses parts del traç d'una nota musical, si bé tenen significats complementaris:

- El cap és la forma rodona o oval d'una nota musical que se situa sobre una de les línies del pentagrama o bé immediatament a sobre o a sota, per a establir-ne el valor.
. Es representa com una forma amb l'interior sense color (en la rodona i la blanca) o bé com una forma amb l'interior de color negre (en les notes de menys durada).
. En altres tradicions el cap pot prendre formes diferents; per exemple, un quadrat (en la notació aquitana), un triangle, un rombe o un diamant.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La plica, o el sinònim complementari pal, és la línia vertical d'una nota musical que va unida al cap.
. Segons la posició de la nota en el pentagrama, la plica pot estar enganxada a la dreta del cap i anar cap amunt o bé pot estar enganxada a l'esquerra del cap i anar cap avall.
. L'equivalent castellà és cabeza; el francès, tête, i l'anglès, notehead.

- La barra és la línia horitzontal o inclinada que uneix dues o més notes de valor igual o inferior a una corxera, habitualment amb la funció d'indicar una unitat mètrica determinada.
. L'equivalent castellà és barra; el francès, barre, i els anglesos, beam, cross bar i cross-stroke.

- El ganxo, o el sinònim complementari cua, és un llaç petit d'una nota musical enganxat a l'extrem de la plica, que indica un valor inferior a una negra.
. Els equivalents castellans són corchete, gancho i rabillo; el francès, crochet, i els anglesos, flag, hook i tail.

Nota

NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS? NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS?

Criteris d'especialitat > Imatge personal

  • ca  NOTA, NOTA DE CAP, NOTA DE SORTIDA, NOTA DE COR, NOTA MITJANA, NOTA DE BASE O NOTA DE FONS?
  • es  nota (nota), n f
  • es  nota alta (nota de cap), n f
  • es  nota baja (nota de base), n f
  • es  nota de base (nota de base), n f
  • es  nota de cabeza (nota de cap), n f
  • es  nota de corazón (nota de cor), n f
  • es  nota de cuerpo (nota de cor), n f
  • es  nota de fondo (nota de base), n f
  • es  nota de salida (nota de cap), n f
  • es  nota media (nota de cor), n f
  • fr  note (nota), n f
  • fr  note de base (nota de base), n f
  • fr  note de coeur (nota de cor), n f
  • fr  note de corps (nota de cor), n f
  • fr  note de fond (nota de base), n f
  • fr  note de tête (nota de cap), n f
  • en  back note (nota de base), n
  • en  background note (nota de base), n
  • en  base note (nota de base), n
  • en  body note (nota de cor), n
  • en  bottom note (nota de base), n
  • en  head note (nota de cap), n
  • en  heart note (nota de cor), n
  • en  mid note (nota de cor), n
  • en  middle note (nota de cor), n
  • en  note (nota), n
  • en  top note (nota de cap), n

Criteris d'especialitat > Imatge personal

Definició
Tant nota, com nota de cap i nota de sortida, com nota de cor i nota mitjana, com nota de base i nota de fons es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:

- Una nota (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és cadascun dels constituents bàsics que es poden percebre en la fragància d'un perfum.
. L'equivalent castellà és nota; el francès, note, i l'anglès, note.

En canvi, els termes següents designen tipus concrets de notes:

- Les notes de cap, o les notes de sortida (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes fresques i lleugeres que desprenen els components més volàtils del perfum, de manera que només es perceben en el moment que s'aplica o que se n'obre un flascó, ja que es fan imperceptibles al cap d'uns minuts.
. Els equivalents castellans són nota alta, nota de cabeza i nota de salida; el francès, note de tête, i els anglesos, head note i top note.

- Les notes de cor, o les notes mitjanes (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que constitueixen l'essència del perfum i li donen la identitat; les notes de cor es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cap.
. Els equivalents castellans són nota de corazón, nota de cuerpo i nota media; els francesos, note de coeur i note de corps, i els anglesos, heard note, mid note i middle note.

- Les notes de base, o les notes de fons (formes també normalitzades pel Consell Supervisor), són les notes que desprenen els components menys volàtils d'un perfum i, per tant les que fixen el perfum i li donen profunditat i solidesa; les notes de base es comencen a percebre a mesura que es deixen de percebre les notes de cor i s'evaporen lentament, fins al punt que poden persistir durant hores o durant dies.
. Els equivalents castellans són nota baja, nota de base i nota de fondo; els francesos, note de base i note de fond, i els anglesos, back note, background note, base note i bottom note.

Els motius de la tria de totes aquestes formes són els següents:
(1) Són d'ús habitual en l'àmbit de la perfumeria.
(2) Tenen l'aval de diversos especialistes del sector.
(3) Es documenten formes anàlogues en les altres llengües.

Nota

NOTES (1): NATURALESA NOTES (1): NATURALESA

Criteris metodològics > Nota

  • ca  NOTES (1): NATURALESA

Criteris metodològics > Nota

Definició
En una fitxa terminològica, el camp de la nota pot contenir informació de tipus molt divers:

(1) Notes d'informació complementària: Recullen referències enciclopèdiques (precisions, evolució històrica, distribució geogràfica, valoracions, escales diferents de mesura, data de creació del terme...), que complementen els trets essencials i més característics del concepte aportats per la definició.
Ex.: zona UTM n f CARTOGRAFIA Cada una de les vuit parts de 8º de latitud en què és dividit cada un dels 60 fusos de la xarxa bàsica UTM. | Nota: La designació de cada zona s'expressa pel número del fus i la lletra de la faixa latitudinal als quals pertany.

(2) Notes amb referències a exemples o a altres termes: Recullen exemples concrets de la denominació (introduïts per fórmules del tipus Per exemple, Com ara, És el cas de, etc.) o bé altres termes que mantenen alguna relació de proximitat amb el definit pel que fa a la forma o al significat.
. Quan no es tracta d'exemples sinó de casos prototípics (poden ser introduïts per especialment, sobretot, sovint, generalment, etc.), és preferible recollir-los dintre la definició.
Ex.: abreviatura n f LINGÜÍSTICA Representació gràfica reduïda d'un mot o un sintagma per una o algunes de les seves lletres. | Nota: Per exemple, av. per avinguda o op. cit.,'opus citatum', 'obra citada'.

(3) Notes amb consideracions lingüístiques: Recullen informació lingüística sobre una denominació o un equivalent, amb relació a l'etimologia, el registre, l'estructura sintàctica, la bondat, l'abast, etc.
Ex.: acetat butirat de cel·lulosa n m PRODUCTES QUÍMICS | Nota: La sigla CAB prové de l'anglès cellulose acetate butyrate.

(4) Notes de caracterització essencial: En casos de termes sense definició, fan una definició essencial per orientar l'usuari, sovint només amb el descriptor i algun tret essencial.
Ex.: abrònia umbel·lada n f BOTÀNICA | Nota: Planta de la família de les nictaginàcies.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (2): PRESENTACIÓ i NOTES (3): FÓRMULES.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
NOTES (2): PRESENTACIÓ NOTES (2): PRESENTACIÓ

Criteris metodològics > Nota

  • ca  NOTES (2): PRESENTACIÓ

Criteris metodològics > Nota

Definició
A l'hora de redactar les notes de les fitxes terminològiques, convé tenir en compte tant l'estructura interna de cada nota com la disposició de les diverses notes pertanyents a un mateix terme.

(1) Pel que fa a l'estructura interna de cada nota, és bo que al començament de la nota es faci referència a la denominació principal del terme (si la nota apunta al conjunt del terme) o bé la denominació o l'equivalent concrets a què apunta la nota.
Ex.: comandament de joc n m PRODUCTES INFORMÀTICS Perifèric consistent en un dispositiu proveït de diversos botons o manetes que permet controlar l'acció d'un videojoc. | Nota: Els botons i les manetes d'un comandament de joc poden ser digitals o analògics.

(2) Pel que fa a la disposició de les notes d'un mateix terme, es poden seguir aquests criteris:
- Separar-les amb un punt i a part quan facin referència a qüestions de naturalesa diferents.
- Numerar-les per facilitar-ne la localització.
- Ordenar-les segons la seva naturalesa. L'ordre que segueix el TERMCAT és el següent:
. Notes conceptuals (informació complementària a la definició)
. Notes exemplificadores (informació sobre exemples no prototípics; els prototípics, s'inclouen en la definició)
. Notes relacionals (informació sobre termes relacionats per la forma o el significat)
. Notes lingüístiques (informació sobre la forma d'una denominació o un equivalent).
Ex.: migtub n m SURF DE NEU Pista de forma semicilíndrica excavada a la neu [...]. | Nota: 1. El migtub està format per dues parets i un pla. | 2. En un registre col·loquial també es denomina u, en al·lusió a la seva forma.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (1): NATURALESA i NOTES (3): FÓRMULES.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).
NOTES (3): FÓRMULES NOTES (3): FÓRMULES

Criteris metodològics > Nota

  • ca  NOTES (3): FÓRMULES

Criteris metodològics > Nota

Definició
Amb la finalitat de sistematitzar la redacció de les notes de les fitxes terminològiques, el TERMCAT proposa diverses fórmules que permetin donar el mateix tractament a un mateix tipus de notes. Aquestes fórmules, ordenades segons la naturalesa de les notes, són les següents:

(1) Notes conceptuals
- Per a fer més precisa una àrea temàtica que resulta massa extensa : "X s'utilitza sobretot en l'àmbit de y | és propi de l'àmbit de y" | Ex., carboximetria n f | Nota: La carboximetria s'utilitza sobretot en l'àmbit de control del tabaquisme.
- Per a fer una precisió o una ampliació que afecta només una part dels referents continguts a l'àrea temàtica: "En x, ..." | Ex.: a roda adv | Nota: En ciclisme, es considera falta posar-se a roda d'un vehicle seguidor.
- Per a explicar qui va crear un terme determinat : "El terme x va ser encunyat per..." | Ex.: abstracció postpictòrica n f | Nota: El terme abstracció postpictòrica va ser encunyat pel crític Clement Greenberg.

(2) Notes exemplificadores
- Per a aportar exemples dels referents del terme: "Per exemple, és un x...", "Per exemple, són x..." | Ex.: abreviatura n f | Nota: Per exemple, són abreviatures av. per avinguda o op. cit. per opus citatum 'obra citada'.

(3) Notes relacionals
- Per a aportar els subordinats del terme: "És un x el...", "Són x el..." | "Els x es classifiquen, segons y, en..." | Ex. 1: accés aleatori n m | Nota: Són dispositius d'accés aleatori la memòria d'accés aleatori (RAM), la memòria només de lectura (ROM) i la memòria només de lectura programable (PROM). | Ex. 2: aire n m | Nota: Els aires es classifiquen, segons l'origen, en aires naturals i aires artificials […].
- Per a aportar els partitius d'un terme que són parts del terme: "Un x està format per..." | "És una part de x...", "Són una part de x..." | Ex. 1: arma n f | Nota: Una arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta. | Ex. 2: carrosseria n f | Nota: És una part de la carrosseria la volada.
- Per a aportar els partitius d'un terme que són fases del terme: "Un x es compon de..." | Ex.: braçada n f | Nota: Una braçada es compon de les fases d'atac, empenta i recuperació.
- Per a aportar un terme associat: "Els x s'utilitzen en...", etc. | Ex.: aeromodel n m | Nota: Els aeromodels s'utilitzen en la pràctica de l'aeromodelisme.
- Per a distingir termes pròxims per la forma: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: bròcoli n m | Nota: Convé distingir el bròcoli (Brassica oleracea var. italica) del bròquil (Brassica oleracea var. botrytis).
- Per a distingir termes pròxims pel concepte: "Convé distingir un x d'un y, (que / en què)..." | Ex.: al·lucinació n f | Nota: Convé distingir una al·lucinació d'una il·lusió, en què un estímul extern real es percep o interpreta de manera errònia.

(4) Notes lingüístiques
- Per a indicar l'origen etimològic d'una denominació o un equivalent: "La denominació x prové de..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x prové de..." | Ex.: romanita n f | Nota: La denominació romanita prové del lloc de procedència, Romania.
- Per a indicar el significat d'una sigla presa d'una altra llengua: "La sigla x correspon a l'equivalent (anglès, etc.) y ('z')" | Ex.: circuit de microones híbrid n f, HMIC n m sigla | Nota: La sigla HMIC correspon a l'equivalent anglès hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
- Per a indicar el significat d'una sigla inclosa en una denominació: "La denominació x conté una sigla, y, que correspon a..." | Ex.: anàlisi DAFO n f | Nota: La denominació anàlisi DAFO conté una sigla, DAFO, que correspon a debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats.
- Per a indicar l'origen com a sigla d'una denominació: "La denominació x és una lexicalització de la sigla d'origen (anglès, etc.) y " | Ex.: radar n m | Nota: La denominació radar és una lexicalització de la sigla d'origen anglès RADAR (radio detection and ranging, 'detecció i localització mitjançant ones de ràdio').
- Per a explicar l'origen com a acrònim d'una denominació: "La denominació x és un acrònim format a partir de y" Ex.: bit n m | Nota La denominació bit és un acrònim format a partir de la denominació anglesa binary digit ('dígit binari').
- Per a indicar un plural difícil per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "El plural de x és y" | Ex.: assegurança multirisc n f | Nota: El plural de assegurança multirisc és assegurances multirisc.
- Per a indicar un plural difícil per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), el plural de x és y" | Ex.: box n m | Nota: En català, el plural de box és boxs.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma que les llengües d'equivalència no tenen: "X té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: antirovell adj | Nota: Antirovell té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar un plural invariable per a una forma existent també en les llengües d'equivalència: "En (català, etc.), x té la mateixa forma en singular i en plural" | Ex.: amish n m, f | Nota En català, amish té la mateixa forma en singular i en plural.
- Per a indicar el règim preposicional d'un verb transitiu i preposicional: "El verb x, en un ús preposicional, regeix habitualment la preposició y. (Per exemple, ...)" Ex.: clicar v tr/prep | Nota: El verb clicar, en un ús preposicional, regeix habitualment les preposicions sobre, damunt, a i en. Per exemple, clicar sobre un enllaç.
- Per a indicar la col·loquialitat d'una forma recollida com a denominació: "La denominació x és pròpia d'un registre col·loquial" | Ex.: neu sal n f sin. compl. | Nota: La denominació neu sal és pròpia d'un registre col·loquial.
- Per a aportar una forma col·loquial no recollida com a denominació: "En un registre col·loquial, també es denomina x, en al·lusió a..." | Ex.: malamut d'Alaska n m | Nota: En un registre col·loquial, també es denomina locomotora de l'Àrtic o locomotora de les neus, en al·lusió a la seva gran resistència.
- Per a recollir l'abast més reduït d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x no té un valor genèric, sinó que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x no té un valor genèric, sinó que..." | Ex.: joquei n m, f | Nota: La denominació menador -a i l'equivalent castellà conductor -a no tenen un valor genèric, sinó que s'utilitzen únicament en la modalitat de trot enganxat.
- Per a recollir l'abast més ampli d'una denominació o un equivalent respecte als altres: "La denominació x té un valor genèric que..." | "L'equivalent (anglès, etc.) x té un valor genèric que..." | Ex.: mesurament de llançament n m | Nota: L'equivalent anglès measurment of field events té un valor genèric, que val tant per al terme mesurament del llançament com per al terme mesurament del salt.

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes NOTES (1): PRESENTACIÓ i NOTES (2): NATURALESA.
  • 2. Podeu consultar el document de criteri original, Notes: Naturalesa, presentació i fórmules, en l'apartat "Criteris i metodologia" del web del TERMCAT (www.termcat.cat/docs/docs/Notes.pdf).