Back to top

Criteris terminològics

Presentació
MANLLEUS (6): PRONÚNCIA MANLLEUS (6): PRONÚNCIA

  • ca  MANLLEUS (6): PRONÚNCIA
  • ex  Manlleu alemany: lied (PRONÚNCIA APROX.: lit), n m
  • ex  Manlleu anglès: freelance (PRONÚNCIA APROX.: frilans), adj
  • ex  Manlleu anglès: plum-cake (PRONÚNCIA APROX.: plumqueic), n m
  • ex  Manlleu francès: collage (PRONÚNCIA APROX.: colaix), n m
  • ex  Manlleu francès: fauve (PRONÚNCIA APROX.: fop o fof), adj
  • ex  Manlleu francès: fondue (PRONÚNCIA APROX.: fondí), n f
  • ex  Manlleu històric: karate, n m
  • ex  Manlleu històric: libido, n f
  • ex  Manlleu històric: òpera, n f
  • ex  Manlleu històric: soprano, n f

Criteris lingüístics

Definició
En el cas dels manlleus adaptats a l'ortografia catalana, convé pronunciar-los d'acord amb les regles de pronúncia del català.

En canvi, en el cas dels manlleus no adaptats a l'ortografia catalana, en general es recomana pronunciar-los amb una fonètica acostada a l'original; però no d'una manera absolutament fidel, sinó a partir dels sons propis del sistema fonètic de la llengua pròpia. És aconsellable, doncs, tendir a l'adaptació fonètica, si bé sovint es produeixen vacil·lacions.
Ex.:FRANCÈS collage (pronunciat colaix), fauve (pronunciat fop o fof), fondue (pronunciat fondí); ANGLÈS freelance (pronunciat frilans), plum-cake (pronunciat plumqueic); ALEMANY lied (pronunciat lit)

Aquest és el tractament que el català ha fet històricament de les paraules no patrimonials agafades d'altres llengües, amb un procés lent d'introducció en el corpus propi fins a l'adaptació fonètica completa i la consegüent adaptació ortogràfica.
Ex.: majo [castellà] --> maco [català]

Sobre aquest principi d'adaptació, convé fer dues observacions:
(1) En el cas de manlleus de llengües poc conegudes pels catalanoparlants (japonès, àrab, etc.), sovint les pronúncies no responen a les llengües originals sinó a les llengües que vehiculen els manlleus (en català, amb freqüència, l'anglès o el castellà).
(2) La reducció vocàlica pròpia d'alguns dialectes del català sol trigar a aplicar-se o pot no arribar a aplicar-se en alguns manlleus, sobretot si són d'àmbit especialitzat. De fet, encara hi ha vacil·lació fins i tot en manlleus incorporats de fa segles.
Ex.: òpera, libido, soprano, karate

Nota

  • 1. Per a evitar pronúncies errònies dels manlleus que no es llegeixen segons les regles del català, el TERMCAT recorre a un codi de dues lletres al costat de l'entrada, entre claudàtors, que indica quina és la llengua d'origen, com a guia per a la pronúncia.
    Ex.: FRANCÈS brie [fr]; ANGLÈS plug and play [en]; ITALIÀ a cappella [it]
  • 2. Aquest criteri es complementa amb les fitxes MANLLEUS (1): GENERALITATS; MANLLEUS (2): ÚS DE LA CURSIVA; MANLLEUS (3): FLEXIÓ DE PLURAL; MANLLEUS (4): GRAFIA D'ANTROPÒNIMS, i MANLLEUS (5): XENISMES.
  • 3. Podeu consultar el document de criteri original, Manlleus: com es pronuncien?, en l'apartat "L'apunt terminològic" del web del TERMCAT
    (www.termcat.cat/ca/Comentaris_Terminologics/Apunts_Terminologics/220/).