RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR?
RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR?
- ca RECURS O IMPUGNACIÓ?; RECÓRRER O IMPUGNAR?
- es impugnación (impugnació), n f
- es impugnar (impugnar), v tr
- es recurrir (recórrer [contra]), v tr/prep
- es recurso (recurs), n m
Criteris d'especialitat > Dret
Definició
Tant recurs (nom masculí) i recórrer (verb preposicional) com impugnació (nom femení) i impugnar (verb transitiu) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- Un recurs és un instrument processal que es dirigeix contra una resolució dictada durant un procés o contra una resolució o una sentència que que encara no són fermes. Es tracta, doncs, d'un mitjà d'impugnació que es presenta i es resol dins d'un mateix procés, sense obrir-ne cap de nou.
. El verb relacionat recórrer (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la resolució d'un òrgan administratiu o judicial per mitjà de la presentació d'un recurs. Sintàcticament, es tracta d'un verb preposicional perquè necessita un complement introduït per una preposició (la preposició contra), que indica quina és la resolució contra la qual es recorre.
. Els equivalents castellans són recurso i recurrir (que admet tant un ús preposicional, amb la mateixa preposició contra, com un ús transitiu).
- Una impugnació és qualsevol activitat que es dirigeix contra la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic. Per tant, un dels diversos mitjans d'impugnació possibles, i els més habituals, són els recursos.
. El verb relacionat impugnar (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic a través de la presentació d'un mitjà d'impugnació. Sintàcticament, es tracta d'un verb transitiu perquè necessita un complement introduït sense preposició, que indica l'acte jurídic que s'impugna.
. Els equivalents castellans són impugnación i impugnar.
- Un recurs és un instrument processal que es dirigeix contra una resolució dictada durant un procés o contra una resolució o una sentència que que encara no són fermes. Es tracta, doncs, d'un mitjà d'impugnació que es presenta i es resol dins d'un mateix procés, sense obrir-ne cap de nou.
. El verb relacionat recórrer (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT i recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la resolució d'un òrgan administratiu o judicial per mitjà de la presentació d'un recurs. Sintàcticament, es tracta d'un verb preposicional perquè necessita un complement introduït per una preposició (la preposició contra), que indica quina és la resolució contra la qual es recorre.
. Els equivalents castellans són recurso i recurrir (que admet tant un ús preposicional, amb la mateixa preposició contra, com un ús transitiu).
- Una impugnació és qualsevol activitat que es dirigeix contra la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic. Per tant, un dels diversos mitjans d'impugnació possibles, i els més habituals, són els recursos.
. El verb relacionat impugnar (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) fa referència a l'acció d'anar en contra de la validesa o l'eficàcia d'un acte jurídic a través de la presentació d'un mitjà d'impugnació. Sintàcticament, es tracta d'un verb transitiu perquè necessita un complement introduït sense preposició, que indica l'acte jurídic que s'impugna.
. Els equivalents castellans són impugnación i impugnar.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de recórrer al Cercaterm i la Neoloteca i les fitxes de recurs, impugnació i impugnar al Cercaterm, i també el document de criteri original, Recórrer i impugnar són sinònims?, en el blog del TERMCAT (blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/termcat/2014/10/02/recorrer-i-impugnar-son-sinonims/).
