Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT] - Diccionari de criteris terminològics

Presentació
E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT] E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT]

  • ca  E PROTÈTICA EN EL GRUP [S+CONSONANT]
  • ex  adscriure (EXCEPCIÓ de paraula de naturalesa complexa no evident), v tr
  • ex  aeròstat (EXCEPCIÓ de paraula amb accent en el primer formant), n m
  • ex  angiosperm -a (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant no lliure en català), adj
  • ex  arterioesclerosi (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
  • ex  autoescola (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
  • ex  bioespeleologia (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n f
  • ex  cardioespasme (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant lliure en català), n m
  • ex  colonoscòpia (EXEMPLE de paraula complexa amb segon formant no lliure en català), n f
  • ex  escàner (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m
  • ex  esnob (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m, f
  • ex  espècie (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n f
  • ex  estàndard (EXEMPLE de paraula simple amb e protètica), n m
  • ex  megàspora (EXCEPCIÓ de paraula amb accent en el primer formant), n f
  • ex  substrat (EXCEPCIÓ de paraula de naturalesa complexa no evident), n m

Criteris lingüístics > 01 Aspectes generals

Definició
En determinades paraules catalanes, hi ha grups consonàntics encapçalats per una s que presenten a l'inici l'anomenada e protètica (és a dir, una e que no figurava en la llengua d'origen, sigui el llatí o una altra llengua, sinó que ha estat afegida en català per a facilitar la pronúncia del grup consonàntic inicial).

A continuació s'exposen els criteris que porten a escriure una e protètica a les paraules catalanes que tenen [s+consonant] al principi, en una paraula simple, o davant del segon formant, en una paraula complexa. Aquests criteris són vàlids tant per a les paraules ja fixades com per a les paraules de nova creació.

A. PARAULES SIMPLES

S'afegeix una e protètica a les paraules simples procedents d'una altra llengua que comencin pel grup [s + consonant].
Ex. 1 (paraules antigues del català): escriure (<llatí scribere); espècie (<llatí species)
Ex. 2 (paraules modernes del català): escàner (<anglès scanner); esnob (<anglès snob); estàndard (<anglès standard)

B. PARAULES COMPLEXES

B.1 Paraules complexes amb un segon formant coincident amb una paraula catalana:
S'afegeix una e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. (Tant si el primer formant també és una paraula com si és un prefix o una forma prefixada.)
Ex. 1 (suma de paraules independents): guardaespatlles; barbaespès
Ex. 2 (suma de prefix o forma prefixada i paraula independent): antiestàtic; arterioesclerosi; autoescola; biestable; bioespeleologia; cardioespasme; contraespionatge; heliestació; hidroestàtic; infraestructura; interestel·lar; monoestratificat; poliesportiu; semiesfera; teleesquí

Excepció 1: Quan l'accent tònic de la paraula complexa recau sobre el primer formant, no s'afegeix una e protètica en el segon, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: aeròstat; antístrofa; megàspora; hipòstil

Excepció 2: Quan el caràcter compost d'una paraula complexa no és evident (sovint perquè és antiga), no s'afegeix una e protètica en el segon formant, encara que compleixi la condició de coincidir amb una paraula catalana.
Ex.: adscriure, prescriure, manuscrit; constrènyer; contrastar; omniscient; restablir; substrat; transpirar

B.2 Paraules complexes amb un segon formant no coincident amb una paraula catalana:
No s'afegeix e protètica en el segon formant d'una paraula complexa quan aquest segon formant no coincideix formalment i semànticament amb una paraula catalana. Sol ser el cas de compostos creats amb dos formants cultes o bé de manlleus d'altres llengües.
Ex.: angiosperm -a; batiscaf; colonoscòpia, microscopi; diàstole; isòsceles

C. PARAULES NOVES PARAL·LELES A ALTRES DE JA EXISTENTS

A més dels criteris exposats, l'existència anterior d'una forma catalana paral·lela pot determinar la grafia dels neologismes. Així, el fet que una paraula composta o prefixada estigui inclosa al diccionari normatiu sense e protètica comporta que tampoc en tingui una paraula de nova creació amb la mateixa estructura.

Nota

  • Per a ampliar la informació, podeu acudir a l'apartat "4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica" de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/llengua/documents/ortografia_catalana_versio_digital.pdf).