Back to top

Criteris terminològics

Presentació
GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS

  • ca  GUIONET (2): NORMA GENERAL SOBRE L'ACCENTUACIÓ DE MOTS COMPLEXOS
  • ex  articoalpí -ina (EXEMPLE de falta d'accent en forma prefixada), adj
  • ex  cella-ros -rossa (EXEMPLE de falta d'accent en mots amb guionet sense accent gràfic en els formants), adj
  • ex  mà-llarg -a (EXEMPLE d'accent en primer formant amb accent gràfic), adj
  • ex  pinçanàs (EXEMPLE de paraula complexa adaptada a les regles generals d'accentuació), n m
  • ex  semiconsonàntic -a (EXEMPLE de paraula complexa amb manteniment d'accent en el segon formant), adj
  • ex  subsol (EXEMPLE de paraula complexa amb pèrdua d'accent diacrític en el segon formant), n m

Criteris lingüístics

Definició
A més de la qüestió del guionet, la grafia dels mots complexos té unes regles pròpies pel que fa a l'accentuació gràfica, pensades per a afavorir al màxim la interpretació i la pronúncia del mot resultant.

Aquestes regles es basen en dos grans principis:

A. MANTENIMENT DE L'ACCENT DELS FORMANTS COM A PARAULES

A1. Quan el primer formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent i s'escriu un guionet entre els dos formants.
Ex.: mà-llarg, pèl-blanc
Atenció: Com que les formes prefixades (generalment acabades amb -o o -i) no són paraules independents, aquestes formes s'adjunten sempre sense guionet i sense accent gràfic. (Ex.: sociolaboral <-- sòcio- + laboral; articoalpí <-- àrtico- + alpí)

A2. Quan el segon formant té accent gràfic com a paraula independent, en el mot complex es manté aquest accent, si és que el manteniment respon a la regla d'accentuació general.
Ex.: semiconsonàntic (<-- semi + consonàntic)
Atenció: Com a conseqüència, els compostos que tenen un monosíl·lab amb accent diacrític com a segon formant tampoc mantenen aquest accent si no el prescriuen les regles generals. (Ex.: eixugamà <-- eixuga + mà; rodamon <-- roda + món; subsol <-- sub + sòl)

B. APLICACIÓ DE LES REGLES GENERALS D'ACCENTUACIÓ AL CONJUNT

En els mots complexos sense guionet en què els formants no tenen accent quan funcionen com a paraules independents, s'apliquen al conjunt les regles generals d'accentuació per a establir si cal posar-hi accent o no.
Ex.: pinçanàs (nas no té accent, però el conjunt sí, com a paraula aguda acabada en [vocal+s]); entrepà (pa no té accent, però el conjunt sí com a paraula aguda acabada en vocal)
Atenció: En els mots complexos escrits amb guionet, no s'apliquen les regles generals d'accentuació al conjunt. (Ex.: cella-ros [i no *cella-ròs]; vint-i-u [i no *vint-i-ú])

Nota

  • 1. Aquest criteri es complementa amb les fitxes GUIONET (1): NORMA GENERAL SOBRE LA PRESÈNCIA O ABSÈNCIA DE GUIONET EN MOTS COMPLEXOS, GUIONET (3): ÚS EN COMPOSTOS MANLLEVATS i GUIONET (4): ÚS EN DENOMINACIONS AMB ANTROPÒNIMS.
  • 2. Per a ampliar la informació, podeu acudir al criteri Ortografia catalana ("4.3 L'ortografia dels mots prefixats, dels compostos i de les locucions. El guionet i l'aglutinació gràfica"), ratificat pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans l'octubre de 2016 i pendent del procés final de supervisió i edició, que és el text que s'ha resumit en aquesta fitxa (www.iec.cat/activitats/documents/ortografia.pdf).