Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Diccionari de criteris terminològics

Presentació
ADMETRE O SUPORTAR? ADMETRE O SUPORTAR?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  ADMETRE O SUPORTAR?
  • es  admitir (admetre), v tr
  • es  reconocer (admetre), v tr
  • es  soportar (admetre), v tr
  • fr  accepter (admetre), v tr
  • fr  accueillir (admetre), v tr
  • fr  fonctionner [sous] (admetre), v prep
  • fr  permettre l'adjonction [de] (admetre), v prep
  • fr  pouvoir accueillir (admetre), v tr
  • fr  supporter (admetre), v tr
  • it  supportare (admetre), v tr
  • en  support, to (admetre), v tr

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Es considera que la forma adequada en l'àmbit de la informàtica és admetre (verb transitiu), i no *suportar.

Els motius de la tria de admetre (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) *Suportar és percebut pels especialistes consultats --experts en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris-- com un calc innecessari de l'anglès. (Tot i que ha tingut difusió i que alguns diccionaris el recullen.)
(2) Altres llengües romàniques recorren a formes alternatives a suportar, encara que no hi ha unanimitat i alguns diccionaris en castellà, francès i italià l'admeten.
(3) Per l'amplitud del seu significat i pel fet de ser igualment un verb transitiu, admetre sembla que pugui substituir suportar en tots els contextos.

A més de admetre, són possibles altres construccions, segons el context. Per exemple:
- funcionar [amb] Ex.: El navegador funciona amb Java.
- permetre Ex.: El programa permet l'ús de dibuixos a l'interior.
- ser compatible [amb] Ex.: El motor de veu és compatible amb l'idioma de teclat.

El verb admetre (i les alternatives funcionar [amb], permetre i ser compatible [amb]) fa referència al fet que un dispositiu, un programa o un sistema informàtic deixin funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic dins del seu marc operatiu, o bé que facin possible una determinada acció.

Nota

ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA? ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  ALFABETISME DIGITAL, LITERACITAT DIGITAL, ALFABETITZACIÓ MEDIÀTICA O EDUCACIÓ MEDIÀTICA?
  • es  alfabetismo digital (alfabetisme digital), n m
  • es  alfabetización mediática (alfabetització mediàtica), n f
  • es  educación mediática (alfabetització mediàtica), n f
  • es  literacidad digital (alfabetisme digital), n f
  • fr  bagage numérique (alfabetisme digital), n m
  • fr  compétence médiatique (alfabetització mediàtica), n f
  • fr  compétence numérique (alfabetisme digital), n f
  • fr  connaissances médiatiques (alfabetització mediàtica), n f pl
  • fr  culture médiatique (alfabetització mediàtica), n f
  • fr  culture numérique (alfabetisme digital), n f
  • fr  éducation aux medias (alfabetització mediàtica), n f
  • it  competenza digitale (alfabetisme digital), n f
  • en  computer literacy (alfabetisme digital), n
  • en  digital literacy (alfabetisme digital), n
  • en  media education (alfabetització mediàtica), n
  • en  media literacy (alfabetisme digital, alfabetització mediàtica), n

Criteris d'especialitat > Ciències socials, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant alfabetisme digital (nom masculí) i literacitat digital (nom femení) com alfabetització mediàtica (nom femení) i educació mediàtica (nom femení) es consideren formes adequades per a traduir l'anglès media literacy, encara que tenen significats diferents:

- L'alfabetisme digital (o el calc de l'anglès literacitat digital, també acceptat i utilitzat sobretot en l'àmbit de la comunicació) és la capacitat de fer servir les tecnologies de la informació i la comunicació d'una manera competent.
. Els equivalents castellans són alfabetismo digital i literacidad digital; els francesos, bagage numérique, compétence médiatique, compétence numérique i culture numérique; l'italià, competenza digitale, i els anglesos, computer literacy, digital literacy i media literacy (menys utilitzat, però, que amb l'altre significat).

- L'alfabetització mediàtica, o l'educació mediàtica, és la instrucció en el rol i la influència dels mitjans de comunicació de massa, amb l'objectiu de saber analitzar de manera crítica els missatges que difonen.
. Els equivalents castellans són alfabetización mediática i educación mediática; els francesos, compétence médiatique, connaissances médiatiques, culture médiatique i éducation aux medias, i els anglesos, media education i media literacy (aquest és l'ús més freqüent de media literacy en anglès).

D'aquesta manera es recullen els dos significats de literacy, que en anglès tant pot fer referència a la possessió d'una capacitat o un coneixement de fer alguna cosa (alfabetisme) com a un ensenyament (alfabetització).

Nota

APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI? APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  APLICACIÓ MÒBIL, APP O APLI?
  • es  aplicación móvil (aplicació mòbil), n f
  • es  apli (app), n f sin. compl.
  • fr  application mobile (aplicació mòbil), n f
  • fr  appli (app), n f sin. compl.
  • en  mobile application (aplicació mòbil), n
  • en  app (app), n sin. compl.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant aplicació mòbil com app i apli (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen ús en contextos diferents:

- Aplicació mòbil és la forma catalana completa. Es considera especialment adequada per a contextos formals en què la llargada de la forma no sigui determinant.
- App és un escurçament creat en anglès a partir de application, amb una àmplia utilització en català. Es considera adequada com a forma escurçada.
- Apli és un escurçament creat en català a partir de aplicació, que el TERMCAT ha pres en consideració a petició d'alguns mitjans de comunicació. Es considera que pot ser una alternativa adequada com a forma escurçada, sempre que se n'acabi generalitzant l'ús.

Una aplicació mòbil, o una app, o el sinònim complementari apli, és un programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.

Nota

APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST? APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  APUNT, APORTACIÓ, COMENTARI, INTERVENCIÓ, NOTA, MISSATGE, ARTICLE O POST?
  • es  artículo (apunt), n m
  • es  contribución (apunt), n f
  • es  mensaje (apunt), n m
  • es  post (apunt), n m
  • fr  article (apunt), n m
  • fr  contribution (apunt), n f
  • fr  entrée (apunt), n f
  • it  post (apunt), n m
  • en  post (apunt), n
  • en  posting (apunt), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Es considera que la forma més adequada de manera general és apunt (nom masculí) i, segons els contextos, també aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o article, mentre que no es considera adequada la forma *post.

Els motius de la tria de apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Ja té una certa difusió en català.
(3) Té el suport dels especialistes consultats.

Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes següents:
- aportació (nom femení), comentari (nom masculí), intervenció (nom femení), nota (nom femení) i missatge (nom masculí)
- article (nom masculí) per a un apunt d'una certa extensió i d'un cert grau d'especialització.

Un apunt és l'element textual o visual que un internauta publica en un fòrum o en un blog.

Nota

  • 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat fer un apunt. (Vegeu la fitxa FER UN APUNT, PENJAR UN APUNT, PUBLICAR UN APUNT O POSTEJAR?)
  • 2. Podeu consultar la fitxa completa de apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS? ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI, ATAC DoS, ATAC D'INTERFERÈNCIA, ATAC D'INUNDACIÓ, ATAC DE DENEGACIÓ DE SERVEI DISTRIBUÏT O ATAC DDoS?
  • es  ataque DDoS (atac de denegació de servei distribuït), n m
  • es  ataque de denegación de servicio (atac de denegació de servei), n m
  • es  ataque de denegación de servicio distribuido (atac de denegació de servei distribuït), n m
  • es  ataque de inundación (atac d'inundació), n m
  • es  ataque DoS (atac de denegació de servei), n m
  • es  interferencia intencionada (atac d'interferència), n f
  • fr  attaque d'inondation (atac d'inundació), n f
  • fr  attaque DDoS (atac de denegació de servei distribuït), n f
  • fr  attaque Dds (atac de denegació de servei), n f
  • fr  attaque par déni de service (atac de denegació de servei), n f
  • fr  attaque par déni de service distribué (atac de denegació de servei distribuït), n f
  • fr  brouillage intentionnel (atac d'interferència), n m
  • en  DDoS attack (atac de denegació de servei distribuït), n
  • en  denial-of-service attack (atac de denegació de servei), n
  • en  distruted denial-of-service attack (atac de denegació de servei distribuït), n
  • en  DoS attack (atac de denegació de servei), n
  • en  flooding attack (atac d'inundació), n
  • en  jamming attack (atac d'interferència), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant atac de denegació de servei i atac DoS, com atac d'interferència, com atac d'inundació i com atac de denegació de servei distribuït i atac DDoS (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents.

- Un atac de denegació de servei, o el sinònim complementari atac DoS, és un atac que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir.
. Els equivalents castellans són ataque de denegación de servicio i ataque DoS; els francesos, attaque Dds i attaque par déni de service, i els anglesos, denial-of-service attack i DoS attack.

En canvi, atac d'interferència, atac d'inundació i atac de denegació de servei distribuït designen tipus específics d'atacs de denegació de servei:

- Un atac d'interferència és un atac de denegació de servei en què es provoquen interferències en el servidor o la xarxa.
. L'equivalent castellà és interferencia intencionada; el francès, brouillage intentionnel, i l'anglès, jamming attack.

- Un atac d'inundació és un atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de dades a un servidor o a un sistema informàtic.
. L'equivalent castellà és ataque de inundación; l'equivalent francès, attaque d'inondation, i l'anglès,
flooding attack.

- Un atac de denegació de servei distribuït, o atac DDoS, és un atac de denegació de servei en què s'envia una gran quantitat de peticions falses alhora per mitjà de grups d'usuaris o de xarxes d'ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques.
. Els equivalents castellans són ataque DDoS i ataque de denegación de servicio distribuido; els francesos, attaque DDoS i attaque par déni de service distribué, i els anglesos, DDoS attack i distributed denial-of-service attack.

Nota

BAIXAR O DESCARREGAR? BAIXAR O DESCARREGAR?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  BAIXAR O DESCARREGAR?
  • es  bajar (baixar), v tr
  • es  descargar (baixar), v tr
  • fr  télécharger (baixar), v tr
  • fr  télécharger vers l'aval (baixar), v tr
  • fr  télédécharger (baixar), v tr
  • it  scaricare (baixar), v tr
  • pt  baixar (baixar), v tr
  • pt  descarregar (baixar), v tr
  • en  download, to (baixar), v tr

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant baixar (verb transitiu, és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) com descarregar (verb transitiu, és una forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) es consideren formes adequades.

Els motius del Consell Supervisor del TERMCAT per a avalar descarregar com a sinònim de la forma normativa baixar són els següents:
(1) És una forma motivada des d'un punt de vista semàntic com a metàfora basada en la definició del diccionari normatiu ("Treure (càrrega)").
(2) Es documenta la sinonímia en l'ús (tot i que no en obres lexicogràfiques o terminogràfiques).
(3) Els especialistes consultats hi donen el vistiplau.
(4) Es documenten parelles anàlogues en castellà (bajar i descargar) i en portuguès (baixar i descarregar).
(5) Es documenta la formà anàloga a descarregar en italià (scaricare).

El verb baixar, o el verb descarregar, fa referència a l'acció de copiar programes, fitxers, etc. d'un ordinador remot a un ordinador local o a un altre dispositiu electrònic, generalment a través d'Internet.

Nota

  • 1. Són freqüents, i adequades, les construccions d'aquests verbs amb un pronom.
    Ex.: He baixat les fotos de la sortida; M'he baixat les fotos de la sortida | Descarrega l'última versió; Descarrega't l'última versió.

    La presència d'aquests pronoms no implica que els verbs baixar i descarregar siguin pronominals, sinó que es deu a l'afegiment d'un complement que indica el destinatari. És una construcció possible amb molts verbs.
    Ex.: Porta't la cadira (és a dir, 'Porta la cadira que és per a tu').

    El pronom, doncs, és possible però no obligatori, ja que pot no ser-hi i pot no coincidir amb el subjecte:
    Ex.: Baixa les fotos | Baixa-li les fotos.

    [Per a ampliar la informació sobre la distinció entre verbs pronominals i verbs no pronominals que porten pronom, podeu consultar la fitxa CATEGORIA LÈXICA VERB (2): VERBS PRONOMINALS I FALSOS VERBS PRONOMINALS.]
  • 2. Els noms corresponents a l'acció de baixar o descarregar són baixada i descàrrega (tots dos, noms femenins).
  • 3. El Consell Supervisor també ha aprovat el terme relacionat pujar com a sinònim de la forma normativa penjar. (Vegeu la fitxa PENJAR O PUJAR?)
  • 4. Podeu consultar la fitxa completa de baixar al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Es poden usar indistintament baixar i descarregar en informàtica?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/poden-usar-indistintament-baixar-i-descarregar-informatica).
BLOG O BLOC? BLOG O BLOC?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  BLOG O BLOC?
  • es  bitácora (blog), n f
  • es  blog (blog), n m
  • fr  bloc (blog), n m
  • fr  bloc-notes (blog), n m
  • fr  blogue (blog), n m
  • fr  carnet Web (blog), n m
  • en  blog (blog), n
  • en  weblog (blog), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Es considera que la forma adequada és blog (nom masculí), i no *bloc.

Els motius de la tria de blog (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *bloc (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.

Un blog és la pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos.

Nota

  • 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat bloguer | bloguera. (Vegeu la fitxa BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-seccio-filologica-decanta-blog).
BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE? BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  BLOGUER | BLOGUERA O BLOCAIRE?
  • es  bitacorero | bitacorera (bloguer | bloguera), n m, f
  • es  bloguero | bloguera (bloguer | bloguera), n m, f
  • fr  blogueur | blogueuse (bloguer | bloguera), n m, f
  • fr  carnetier | carnetière (bloguer | bloguera)ç, n m, f
  • en  blogger (bloguer | bloguera), n
  • en  weblogger (bloguer | bloguera), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Es considera que la forma adequada és bloguer | bloguera (nom masculí i femení), i no *blocaire.

Els motius de la tria de bloguer | bloguera (decisió presa per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans) en comptes de *blocaire (que era la forma normalitzada l'any 2005 pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans.
(2) És la forma utilitzada per la majoria d'universitats catalanes.
(3) És una forma defensada per diversos especialistes.

Un bloguer o una bloguera és la persona que crea i gestiona un blog o bé a l'internauta que sol navegar per blogs.

Nota

  • 1. La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans també ha aprovat el terme relacionat blog. (Vegeu la fitxa BLOG O BLOC?)
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de blog i bloguer -a al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, La Secció Filològica es decanta per blog, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/la-seccio-filologica-decanta-blog).
BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL? BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  BOT, ROBOT, BOT DE CONVERSA O ASSISTENT VIRTUAL?
  • es  asistente virtual (bot2), n m
  • es  bot (bot1,2), n m
  • es  chatbot (bot2), n m
  • es  robot (bot1), n m
  • fr  agent conversationnel (bot2), n m
  • fr  assistant virtuel (bot2), n m
  • fr  bot (bot1,2), n m
  • fr  robot (bot1), n m
  • en  bot (bot1,2), n
  • en  chatbot (bot2), n
  • en  software robot (bot1), n
  • en  talkbot (bot2), n
  • en  virtual agent (bot2), n
  • en  virtual assistant (bot2), n

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant robot com bot de conversa i assistent virtual (tots, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats una mica diferents; en canvi, bot (també masculí) cobreix tots dos significats.

(1) Un bot1, o un robot, és un programa automàtic o un mecanisme automatitzat que executa una tasca concreta.
. Els equivalents castellans són bot i robot; els francesos, bot i robot, i els anglesos, bot i software robot.

(2) Més específicament, un bot2, o un bot de conversa (i, com a sinònim complementari, assistent virtual), és un programa informàtic que utilitza tècniques d'intel·ligència artificial que li permeten interactuar amb éssers humans, sobretot per executar tasques i respondre preguntes plantejades per mitjà de llenguatge natural.
. Ex.: Determinats servidors de serveis de xat en línia utilitzen bots per a generar missatges de xat com si fossin persones reals.
. Els equivalents castellans són asistente virtual, bot i chatbot; els francesos, agent conversationnel, assistant virtuel i bot, i els anglesos, bot, chatbot, talkbot, virtual agent i virtual assistant.

La forma bot és una reducció de robot que correspon a la seva part final.

Nota

  • Podeu consultar les dues fitxes completes de bot (amb el sinònim robot o bé amb els sinònims bot de conversa i assistent personal) al Cercaterm, i també el document de criteri original, Parlem amb els bots?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/parlem-els-bot).
CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA? CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA?

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

  • ca  CIBER-, DIGITAL, ELECTRÒNIC -A, VIRTUAL O EN LÍNIA?
  • es  ciber- (ciber-), pfx
  • es  digital (digital), adj
  • es  electrónico -ca (electrònic -a), adj
  • es  en línea (en línia), adj
  • es  virtual (virtual), adj
  • fr  cyber- (ciber-), pfx
  • fr  électronique (electrònic -a), adj
  • fr  en ligne (en línia), adj
  • fr  virtuel -elle (virtual), adj
  • en  cyber- (ciber-), pfx
  • en  digital (digital), adj
  • en  e- (digital, electrònic -a, en línia, virtual), pfx
  • en  electronic (electrònic -a), adj
  • en  on-line (en línia), adj
  • en  virtual (virtual), adj
  • en  online (en línia), adj var. ling.

Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definició
Tant ciber- (forma prefixada), digital (adjectiu), electrònic -a (adjectiu) i virtual (adjectiu) com en línia (usat també com a adjectiu) es consideren formes adequades i sovint quasi sinònimes, encara que tenen significats i matisos diferents.

Així, ciber-, digital, electrònic -a i virtual fan referència actualment a matisos diferents d'un mateix significat de base, que és la relació amb mitjans informàtics o amb internet:

- Un producte, una activitat o una persona amb la forma prefixada ciber- (que és una reducció de cibernètic) és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'àmbit de la seguretat informàtica.
. Ús: El significat actual és una evolució del significat més ampli referit a la informàtica en general, propi dels anys noranta del segle XX. (D'aquesta època han quedat formes com ara ciberespai, cibercultura i cibersexe.)
. Ex.: ciberatac, ciberassetjament, ciberdelicte, ciberespionatge, ciberpolicia, ciberterrorisme
. L'equivalent castellà és ciber-; el francès, cyber-, i l'anglès, cyber-.

- Un producte, una activitat o una persona digital és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb el desenvolupament, la formació, la gestió o la comunicació informàtiques.
. Ús: Actualment és la forma més utilitzada juntament amb en línia, en detriment de electrònic -a (que ha anat baixant en la freqüència d'ús).
. Ex.: màrqueting digital, alfabetisme digital, immigrant digital, transformació digital
. L'equivalent castellà és digital, i l'anglès, digital, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona electrònic -a és un producte, activitat o persona que té a veure sobretot amb l'emmagatzematge, la transmissió i la comercialització informàtiques.
. Ús: Aquesta forma (tradicionalment utilitzada com a equivalent a la forma e- de l'anglès) ha anat perdent ús a favor dels adjectius digital i en línia, de manera que s'utilitza sobretot en formes ja fixades.
. Ex.: correu electrònic, comerç electrònic, banca electrònica, govern electrònic.
. L'equivalent castellà és electrónico -a; el francès, electronique, i l'anglès, electronic, a més de la forma prefixada e-.

- Un producte, una activitat o una persona virtual és un producte, activitat o persona que té a veure amb la intangibilitat o l'analogia informàtica amb el món real.
. Ex.: realitat virtual, aula virtual, comunitat virtual, oficina virtual
. L'equivalent castellà és virtual; el francès, virtuel -elle, i l'anglès, virtual, a més de la forma prefixada e-.

En canvi, un producte o una activitat en línia és un producte o activitat que se sosté o es desenvolupa per mitjà d'internet.
. Ex.: curs en línia, diccionari en línia, reserva en línia, facturació en línia
. L'equivalent castellà és en línea; el francès, en ligne, i l'anglès, on-line, amb la variant gràfica online, a més de la forma prefixada e-.

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de ciber-, digital, electrònic -a, virtual i en línia al Cercaterm i la Neoloteca.