cua de cavall grossa
cua de cavall grossa
-
ca
cua de cavall grossa,
n f
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
asprella,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
aspreta,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
besnuga,
n f alt. sin.
( PELL2000-1 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de cavall,
n f alt. sin.
( ALOM2003; CARD1988; CARRIO; FRAGA; MOLL2007; NPMASCAR; PELL2000-1 )
ALOMAR, Guillem. Les falgueres de les Balears. Palma: Documenta Balear, 2003. (Quaderns de Natura de les Balears)
ISBN 84-95694-41-7
CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
CARRIÓ CABRER, M. Esperança. Treball dirigit de productes naturals i plantes medicinals II: Introducció a l'etnobotànica de la Serra Artana (Mallorca, Illes Balears). Artà; Barcelona, 2005. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4
MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
MASCARÓ, T. [Recopilació de noms menorquins de plantes publicats en llibres]. [Llista inèdita de noms de plantes].
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de cavall gran,
n f alt. sin.
( MOYA )
MOYA BOIX, J.M. Plantas medicinales y su conveniente utilización en el término de Forcall (Castellón). [Castellón]: Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón, [19--?].
-
ca
coa de cavall grossa,
n f alt. sin.
( PELL2000-1 )
PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
ISBN 84-89663-58-0 -
ca
coa de rossí,
n f alt. sin.
( PALAU )
PALAU FERRER, Pere C. Les plantes medicinals baleàriques. 5a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1993. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 4)
ISBN 84-273-0296-7 -
ca
cua d'egua,
n f alt. sin.
( HNPC-4; ROSSI )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 4, Plantes inferiors. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 558 p.
ISBN 84-85194-64-0
ROSSI CALLIZO, Gloria. Herbes i plantes medicinals de Catalunya. Barcelona: De Vecchi: Cap Roig, DL 1986.
ISBN 84-315-0183-9 -
ca
cua d'euga,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
cua de cavall,
n f alt. sin.
( AGELET; CARIA; GUT; NPVALL; PARAD2007; RIERAT; RUIZ )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
CARIA, Rafael. Le piante spontanee ad Alghero: Nomi propietà usi etimologia. Sassari: Editrice Democratica Sarda, 2001.
GUTIÉRREZ PEREARNAU, Cèsar. Recerca etnobotànica al Montseny. [Estudi becat pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1993. Inèdit].
VALLÈS XIRAU, Joan. Noms de plantes. [Llista inèdita de noms de plantes].
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
RIERA i TUSELL, Miquel. D'Aphyllanthes a Galanthus: Vegetació de la zona volcànica d'Olot. Olot: Batet, DL 1986.
ISBN 84-86026-00-5
RUIZ MOLERO, M. Elena. Plantes medicinals. Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona]. -
ca
cua de guilla,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
cua de mula,
n f alt. sin.
( BONETG2006; BONETG2008 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
BONET GALOBART, M. Àngels [et al.]. Etnobotànica de Gallecs: Plantes i cultura popular al Baix Vallès. Mollet del Vallès: Centre d'Estudis Molletans, 2008. (Vicenç Plantada; 11)
ISBN 978-84-931604-8-7 -
ca
cua de rossí,
n f alt. sin.
( CEBALL )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
equiset màxim,
n m alt. sin.
( FPC-1 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 1, Introducció. Licopodiàcies-Capparàcies. Barcelona: Barcino, 1984.
ISBN 84-7226-592-7 -
ca
herba estanyera,
n f alt. sin.
( AGELET; CEBALL )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1 -
ca
junça de lluquet,
n f alt. sin.
( JANSA-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
pinets,
n m pl alt. sin.
( CLIM1998 )
CLIMENT i GINER, Daniel; SOLANAS i FERRÁNDIZ, J.L.; PONT i SOLBES, A. Aproximació a l'etnobotànica de Callosa d'en Sarrià i de les valls de Guadalest i de Tàrbena-Bolulla. [Treball guanyador de la Beca d'Investigació convocada per l'Organisme Autònom Administratiu Local de Cultura "Salvà-Pérez Miralles" de Callosa d'en Sarrià, 1998].
-
ca
sangnua,
n f alt. sin.
( BONETG2006; CEBALL; LLENS1945; PARAD2007 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral. -
ca
tallapedres de torrent,
n f alt. sin.
( FRAGA )
FRAGA i ARGUIMBAU, Pere [et al.]. Catàleg de la flora vascular de Menorca. Maó: Institut Menorquí d'Estudis, 2004. (Recerca; 9)
ISBN 84-95718-29-4 -
ca
trencanua,
n f alt. sin.
( CEBALL; JAVEGA )
CEBALLOS JIMÉNEZ, Andrés. Diccionario ilustrado de los nombres vernáculos de las plantas de España. [Madrid]: ICONA, 1986.
ISBN 84-7479-495-1
JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
ISBN 84-86510-05-8 -
nc
Equisetum telmateia Ehrh.
( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Equisetum maximum Lam.
var. ling.
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
equisetàcies
Nota
- Tot i que DIEC2-E recull únicament jonça (sí que recull jonc i junc), mantenim sense revisar les denominacions amb junça, per tradició històrica i extensió geogràfica. Segons Coromines (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) «en català sembla que tingui tanta o més extensió la variant junça, com s'ha d'esperar, tenint en compte la considerable extensió del català dialectal junc». DCVB-E documenta la forma junça en dos manuscrits del segle XV, i jonça a l'Atlàntida de Verdaguer (segle XIX).