Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

Achillea erba-rotta All. subsp. moschata (Wulfen) I. Richardson

compostes / asteràcies

ca aquil·lea, n f ( MEDICIN )
Plantas medicinales. Barcelona: Aquilea, [19--?].
nc Achillea erba-rotta All. subsp. moschata (Wulfen) I. Richardson ( 12345 )
TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
nc Achillea moschata Wulfen sin. compl. ( 12345 )
TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.

compostes / asteràcies

Achillea L.

compostes / asteràcies

ca alè de bou, n m ( BECK )
BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
ISBN 90-6191-634-8
ca aquil·lea, n f alt. sin. ( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
ca herba de la tos, n f alt. sin. ( MOLL2004c )
MOLL MARQUÈS, Marc. "Etnobotànica a Menorca: Les Utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX (3)". Quaderns de Folklore (2004), núm. 80.
ca milfulles, n f alt. sin. ( ARENYS-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
nc Achillea L. ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Achillea millefolium L.

compostes / asteràcies

ca milfulles, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca camamilla vera, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca flor de ploma, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba d'anyell, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de corder, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de les ferides, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca herba de les nou camises, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de mil fulles, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de xai, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca camamilla, n f alt. sin. ( MUL1991-REV; MUL1997-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin. ( MUNT2005 )
MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamilla de prat, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamilla del tros, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamil·la vera, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca camorro, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camorros, n m pl alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca cap de bou, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca cap de moro, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca ceguda, n f alt. sin. ( COLLM-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca ceguda blanca, n f alt. sin. ( MASCLANS; MASCLANS-REV )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca centenrama, n m alt. sin. ( MUL1991-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca centfulles, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca cordonet, n m alt. sin. ( BONETG2006; PARAD2002 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
PARADA i SOLER, Montserrat [et al.]. Etnobotànica de les terres gironines: Natura i cultura popular a la plana interior de l'Alt Empordà i a les Guilleries. Girona: Diputació de Girona, 2002. (Francesc Eiximenis; 3)
ISBN 84-95187-32-9
ca curatalls, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca espina de peix, n f alt. sin. ( GENEST )
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin. ( LLONG )
LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
ISBN 84-866-2638-2
ca filera, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca fileres, n f pl alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca guinça, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca guinces, n f pl alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba bouera, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
ca herba conillera, n f alt. sin. ( AGELET; LLONG )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
ISBN 84-866-2638-2
ca herba currera, n f alt. sin. ( NIELL )
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
ca herba de cent fulles, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba de ferides, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de l'angina, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba de la Coma, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba de la tos, n f alt. sin. ( LLOFR )
LLOFRIU, Pere. Les plantes de jardí a les Balears. Palma de Mallorca: Miquel Font, 1994.
ISBN 84-7967-041-X
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin. ( MUL1997; PARAD2007 )
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin. ( NIELL; PARAD2007; SANCH1981 )
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
ISBN 84-7479-098-0
ca herba de tall, n f alt. sin. ( BASSAG; LLONG; NIELL; RIGAT; TEX )
BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
LLONGARRIU, Marissa; SALA, Ester. Herbes remeieres de la Garrotxa: Recull de medicina tradicional. Olot: Llibres de Batet, 2005.
ISBN 84-866-2638-2
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
ca herba de talls, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba de tos, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca herba del mal de coll, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba dels conills, n f alt. sin. ( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
ca herba dels talls, n f alt. sin. ( SANCH1981 )
SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
ISBN 84-7479-098-0
ca herba fina, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba per al sucre, n f alt. sin. ( MUNT2005 )
MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
ca indianeta, n f alt. sin. ( BONETG1993-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca lladracà, n m alt. sin. ( VENDRELL-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca marfull, n m alt. sin. ( BASSAG; MANT; MUL1997; SANCH1981; TEX )
BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X
SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
ISBN 84-7479-098-0
TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
ca milenrama, n m alt. sin. ( AGELET; MUL1991 )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca milflors, n f alt. sin. ( AGELET; NIELL; NPBAL )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
BALADA, Rafel. Noms catalans de plantes del Delta de l'Ebre. [Llista inèdita de noms de plantes].
ca milherbes, n f alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca milifulla, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca miliuna, n f alt. sin. ( BONETG2006 )
BONET GALOBART, M. Àngels; VALLÈS XIRAU, Joan. Plantes, remeis i cultura popular del Montseny: Etnobotànica d'una Reserva de la Biosfera. Granollers: Museu de Granollers; Figueres: Brau, 2006.
ISBN 84-959-4679-3; 84-877-9054-2
ca oriecà, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca percala, n f alt. sin. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca pixacà, n m alt. sin. ( SANCH1981-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca sardineta, n f alt. sin. ( MUL1991; MUL1997 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X
ca setge, n m alt. sin. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca andianeta, n f var. ling. ( BONETG1993 )
BONET GALOBART, M. Àngels. Etnobotànica de la Vall del Tenes (Vallès Oriental). Barcelona: Ajuntament de Bellpuig: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993. (Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú; 4)
ISBN 84-7826-402-7
ca bliecà, n m var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca camamirla, n f var. ling. ( MUL1991; MUL1997 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X
ca cebuda blanca, n f var. ling. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca cent fulles, n f var. ling. ( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
ca cinto enrama, n m var. ling. ( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca gamusa, n f var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca gamuses, n f pl var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca herba dels llapins, n f var. ling. ( MUNT2005 )
MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
ca hierba de tall, n f var. ling. ( LLENS1945; MANT )
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Inventario razonado de la flora de Hostalrich y su comarca". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y Superior de Agricultura. Vol. 5. (1945), p. 121-290.
MANTERO, Antonio. Flora española medicinal y aromática: Guía del recolector. León: Valeriano Campesino, 1944.
ca lladrecà, n m var. ling. ( VENDRELL )
VENDRELL MANENT, Mercè. Estudi etnobotànic de Cardona i voltants. Bellaterra, 1993. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Plantes medicinals, del Programa de doctorat "Botànica", Unitat de Botànica, Facultat de Ciències, Universitat Autònoma de Barcelona].
ca mil en rama, n m var. ling. ( GRAU )
GRAU BONO, Vicente. Topografía médica de Tabernes de Valldigna. Tabernes de Valldigna: Centre Excursionista de Tabernes de la Valldigna, 1983.
ISBN 84-300-8603-X
[Facsímil de la memoria: Alcira: Instituto Médico Valenciano, 1927]
ca mil fulles, n f var. ling. ( SALLENT; VAYR1920 )
SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
VAYREDA, Estanislao. Catàleg de la Flòrula de 'La Mare de Déu del Mont'. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, [1920]. (Treballs de l'Institució Catalana d'Història Natural; 1919-1920)
ca mil-en-rama, n m var. ling. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca milfulls, n f var. ling. ( JAVEGA; NIELL )
JÀVEGA, Santi; CAMPOS, Jordi; CAO, Miquel. Plantes medicinals de les Guilleries. Granollers: Edicions Catalanes Comarcals, 1993. (Pas a Pas; 1)
ISBN 84-86510-05-8
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
ca milrama, n m var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca oliacà, n m var. ling. ( NIELL )
NIELL, Manel; AGELET, Antoni. Remeis i plantes d'ús tradicional del Pirineu: Recull etnobotànic i etnomicològic de les Valls d'Andorra. [Sant Julià de Lòria]: CENMA, Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra, 2011. (Monografies del Cenma)
ISBN 978-99920-2-059-3
ca olicà, n m var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca sabuda, n f var. ling. ( COLLM )
COLL i MARTÍ, J. El parlar del Pallars. Barcelona: Empúries, 1991.
ISBN 84-7596-278-5
ca sabuda blanca, n f var. ling. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca uliacà, n m var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
ca uliecà, n m var. ling. ( AGELET )
AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
nc Achillea millefolium L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

Achillea moschata Wulfen

compostes / asteràcies

ca aquil·lea, n f ( MEDICIN )
Plantas medicinales. Barcelona: Aquilea, [19--?].
nc Achillea erba-rotta All. subsp. moschata (Wulfen) I. Richardson ( 12345 )
TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.
nc Achillea moschata Wulfen sin. compl. ( 12345 )
TUTIN, T.G. [et al.] (ed.). Flora Europaea. Cambridge [etc.]: Cambridge University Press, 1964-1980. 5v.

compostes / asteràcies

Achillea odorata L. subsp. odorata

compostes / asteràcies

ca camamilla, n f ( PARDO1930-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca camamilla borda, n f alt. sin. ( MUL1991-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)

anemorà (font)
enamorada (font-REV)
ca herba dels talls, n f alt. sin. ( BOUCH1971 )
BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
ca lladracà, n m alt. sin. ( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
ca milfulles, n f alt. sin. ( FOLCH )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
ISBN 84-75256-20-4
ca sardineta, n f alt. sin. ( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca camamirla, n f var. ling. ( PARDO1930 )
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
ca camamirla borda, n f var. ling. ( MUL1991 )
MULET i PASCUAL, Luis. Estudio etnobotánico de la provincia de Castellón. Castellón: Diputación de Castellón, 1991.
ISBN 84-86895-24-3
ca camomila, n f var. ling. ( PARDO1930 )
PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
nc Achillea odorata L. subsp. odorata ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Achillea ptarmica L. subsp. pyrenaica (Sibth. ex Godr.) Heimerl

compostes / asteràcies

ca camamilla de muntanya, n f ( DIEC2-E; RIGAT )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
ca cordonet, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca botons d'argent, n m pl alt. sin. ( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
ca camamilla, n f alt. sin. ( RIGAT; VIGO1983 )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
VIGO i BONADA, Josep. El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Vol. 1, Generalitats. Catàleg florístic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Botànica, 1983. (Acta Botànica Barcinonensia; 35)
ca camamilla de Núria, n f alt. sin. ( VIGO1983 )
VIGO i BONADA, Josep. El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Vol. 1, Generalitats. Catàleg florístic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Botànica, 1983. (Acta Botànica Barcinonensia; 35)
ca camamilla de Rojà, n f alt. sin. ( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
ca camamilla dels Pirineus, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
nc Achillea ptarmica L. subsp. pyrenaica (Sibth. ex Godr.) Heimerl ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
nc Achillea pyrenaica Sibth. ex Godr. sin. compl. ( DIEC2-E; FPC-3 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5

compostes / asteràcies

Achillea pyrenaica Sibth. ex Godr.

compostes / asteràcies

ca camamilla de muntanya, n f ( DIEC2-E; RIGAT )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
ca cordonet, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca botons d'argent, n m pl alt. sin. ( FPC-3 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5
ca camamilla, n f alt. sin. ( RIGAT; VIGO1983 )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
VIGO i BONADA, Josep. El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Vol. 1, Generalitats. Catàleg florístic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Botànica, 1983. (Acta Botànica Barcinonensia; 35)
ca camamilla de Núria, n f alt. sin. ( VIGO1983 )
VIGO i BONADA, Josep. El poblament vegetal de la Vall de Ribes. Vol. 1, Generalitats. Catàleg florístic. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biologia. Departament de Botànica, 1983. (Acta Botànica Barcinonensia; 35)
ca camamilla de Rojà, n f alt. sin. ( RIGAT )
RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
ISBN 84-922-4459-3
ca camamilla dels Pirineus, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
nc Achillea ptarmica L. subsp. pyrenaica (Sibth. ex Godr.) Heimerl ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
nc Achillea pyrenaica Sibth. ex Godr. sin. compl. ( DIEC2-E; FPC-3 )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
ISBN 84-7226-657-5

compostes / asteràcies

Achillea tomentosa L.

compostes / asteràcies

ca camamilla, n f
ca camamirla, n f var. ling.
nc Achillea tomentosa L. ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv.

gramínies / poàcies

ca acnàter, n m ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
ca sanadella de pedrusca, n f alt. sin. ( FOLCH; GENEST; HNPC-7 )
FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
ISBN 84-75256-20-4
GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
ISBN 84-7535-069-0
FOLCH i GUILLÈN, Ramon (ed.). Història natural dels Països Catalans. Vol. 7, Vegetació. 1a ed., reimp. corr. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. 442 p.
ISBN 84-85194-51-9
nc Achnatherum calamagrostis (L.) P. Beauv. ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
nc Stipa calamagrostis (L.) Wahlenb. sin. compl. ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
nc Calamagrostis argentea DC. var. ling. ( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3

gramínies / poàcies

Achras zapota L.

sapotàcies

ca sapote, n m ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca acres, n m sin. compl. ( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
ca planta del xiclet, n f alt. sin. ( REC2000 )
RECASENS i GUINJUAN, Jordi. Botànica agrícola: Plantes útils i males herbes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, DL 2000.
ISBN 84-8409-061-2
ca acras, n m var. ling. ( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3
nc Manilkara zapota (L.) P. Royen ( 9364; DIEC2-E )
WIERSEMA, J.H.; LEÓN, B. World economic plants: A standard reference. Boca Raton [etc.]: CRC Press, cop. 1999.
ISBN 0-8493-2119-0
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
nc Achras zapota L. sin. compl. ( DIEC2-E; IPNI )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
The International Plant Names Index (IPNI) [en línia]. [S.l.]: International Plant Names Index, 2014.
<http://www.ipni.org/index.html> [Consulta: 10 desembre 2014]

sapotàcies