Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
camamilla pudent camamilla pudent

compostes / asteràcies

  • ca  camamilla pudent, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba de la mare, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  segura, n f sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  camamilla, n f alt. sin. ( AGELET )
    AGELET i SUBIRADA, Antoni. Estudis d'etnobotànica farmacèutica al Pallars. Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 1999. Tesi doctoral.
  • ca  camamilla borda, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  camamilla de bosc, n f alt. sin. ( PARAD2007 )
    PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
  • ca  camamilla de mont, n f alt. sin. ( MASCLANS; MASCLANS-REV )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  camamil·la de muntanya, n f alt. sin. ( GENEST )
    GENESTAR SERRA, Rafel. Flora mediterrània occidental: Estudi taxonòmic amb claus dicotòmiques. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, 1985.
    ISBN 84-7535-069-0
  • ca  camamil·la pudent, n f alt. sin. ( FPC-3 )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 3, Pirolàcies-Compostes. Barcelona: Barcino, 1995.
    ISBN 84-7226-657-5
  • ca  garlanda, n f alt. sin. ( SANCH1981-REV; TEX-REV )
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
    Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.

    exemples:
    herba de sant Joan (font)
    herba de Sant Joan (font-REV)
    seba marina (font)
    ceba marina (font-REV)

    anemorà (font)
    enamorada (font-REV)
  • ca  margarita, n f alt. sin. ( PARDO1932 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional (continuación)". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1932) núm. 11, p. 34-40.
  • ca  ull de bou, n m alt. sin. ( SANCH1981; TEX )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  camamila de muntanya, n f var. ling. ( PARDO1930 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
  • ca  camamilla borde, n f var. ling. ( MUL1997 )
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
  • ca  camamilla pudenta, n f var. ling. ( BASSAG; BECK; BOUCH1971; MONTSA; MUL1997; TEX )
    BASSAGAÑA, Pedro. Flora médico-farmacéutica abreviada, o sea descripción de la plantas medicinales indígenas y exóticas más usadas y algunas otras notables que no lo son, con indicación de su adecuación, del país en que habitan, de la época en que florecen las que crecen en España, de sus usos farmacéuticos, sus virtudes medicinales, etc. Barcelona: Imprenta de Narciso Ramirez, 1859.
    BECKETT, Elspeth. Wild flowers of Majorca, Minorca and Ibiza: With keys to the flora of the Balearic Islands. Rotterdam: Balkema, 1988.
    ISBN 90-6191-634-8
    BOUCHARD, Jean. Flora Catalana: Capcir, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Vallespir, Salanca, La Costa, Els Aspres, Les Alberes. Prades: Terra Nostra, 1971.
    MONTSERRAT i ARCHS, Juan. Memoria descriptiva de las aguas minero-medicinales del Balneario de Tortosa: Resumen de historia y geologia de dicha ciudad y de la flora y fauna de sus alrededores en indicacionse especiales sobre la climatología, la hidroteràpia y la higiene terapeurica de los tres manantiales de aquel balneario. Barcelona: [s.n.], 1890.
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • ca  camamil·la pudenta, n f var. ling. ( CARD1988; COLOMC; PALAU )
    CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
    COLOM CASASNOVAS, Guillermo. Biogeografía de las Baleares: La formación de las islas y el origen de su flora y de su fauna. 2a ed. aum. Palma de Mallorca: Diputación Provincial de Baleares: Instituto de Estudios Baleáricos: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1978.
    ISBN 84-600-1295-6
    PALAU FERRER, Pere C. Les plantes medicinals baleàriques. 5a ed. Palma de Mallorca: Moll, 1993. (Manuals d'Introducció a la Naturalesa; 4)
    ISBN 84-273-0296-7
  • ca  camamirla de mont, n f var. ling. ( MASCLANS )
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  guirlanda, n f var. ling. ( SANCH1981; TEX )
    SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
    ISBN 84-7479-098-0
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
  • nc  Anthemis cotula L. ( DIEC2-E; FMPC1 )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

compostes / asteràcies

Nota

  • El nom margarita és una variant culta, però popularitzada a una gran part de l'àrea lingüística (Atles lingüístic del domini català, vol. V, mapa 1091), bé que en el cas de l'alguerès podria ser una adaptació de l'italià margherita. DIEC2-E recull margarita aplicat únicament al sentit primigeni de 'perla', però no en el sentit de 'flor amb un botó semblant a una perla', és a dir, de la margarida planta.