avellaner
avellaner
betulàcies
-
ca
avellaner,
n m
( DIEC2-E; MASCLANS )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
arracada (inflorescència masculina),
n f sin. compl.
( DCVB-E; DIEC2-E )
ALCOVER, A.M.; MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear [en línia]. Palma de Mallorca: Moll; Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001-2002.
<http://dcvb.iecat.net/> [Consulta: 29 desembre 2015]
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
avellana (fruit),
n f sin. compl.
( ALPERA; ALVARN; DIEC2-E; FOLCH; SANNA; SOLES )
ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
ÁLVAREZ i NOLLA, Joaquim [et al.]. Diccionari dels aliments. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català del Consum, 1993.
ISBN 84-393-2739-0
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
FOLCH i GUILLÈN, Ramon. La vegetació dels Països Catalans. 2a ed., corr. i ampl. Barcelona: Ketres, 1986. (Memòries de la Institució Catalana d'Història Natural; 10)
ISBN 84-75256-20-4
SANNA i USERI, Josep; SUBIRATS, Josep; PASCUAL, Emili. Diccionari català de l'Alguer. [Barcelona]: Fundació II Congrés de la Llengua Catalana, 1988.
ISBN 84-7129-391-9
SOLÉ i SUGRANYES, Caterina. Els fruits silvestres. Barcelona: Laia, 1988. (La Cullera de Fusta; 7)
ISBN 84-7668-149-6 -
ca
avellana (llavor),
n f sin. compl.
( DIEC2-E )
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015] -
ca
avellaner bord,
n m alt. sin.
( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
-
ca
avellaner de bosc,
n m alt. sin.
( LLENS1946 )
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Notas botánicas y forestales sobre la comarca del Alto Pallars (Pirineo Leridano)". Anales de la Escuela de Péritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura. Vol. 6 (1946-1947), p. 267-288.
-
ca
avellanera,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
avellanes (fruit),
n f pl alt. sin.
( PARAD2007 )
PARADA i SOLER, Montserrat. Estudi etnobotànic de l'Alt Empordà. Figueres: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2007. Tesi doctoral.
-
ca
mata,
n f alt. sin.
( LLENS1953 )
LLENSA DE GELCÉN, Santiago. "Hallazgos botánicos e impresiones forestales correspondientes a nuestras excusiones por el Pirineo leridano: Años 1951 y 1952". Anales de la Escuela de Peritos Agrícolas y de Especialidades Agropecuarias y de los Servicios Técnicos de Agricultura (1953), p. 71-104.
-
ca
moc d'avellaner (inflorescència masculina),
n m alt. sin.
( GOMIS )
GOMIS i MESTRES, Cels. Dites i tradicions populars referents a les plantes. 2a ed. Barcelona: Montblanc-Martin: Centre Excursionista de Catalunya, 1983.
ISBN 84-85135-30-X -
ca
abillanera,
n f var. ling.
( MORAL )
MORALES VALVERDE, Ramón. Archivos de flora ibérica. Vol. 4, Nombres vulgares I. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Real Jardín Botánico, 1992.
-
ca
auran,
n m var. ling.
( FI-2; TEX )
CASTROVIEJO, S. [et al.] (ed.). Flora iberica: Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Vol. 2, Plantanaceae-Plumbaginaceae (partim). Madrid: Real Jardín Botánico, 1990.
ISBN 84-00-07034-8
TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871. -
ca
auraner,
n m var. ling.
( SANCH1981; SANCH1991 )
SÁNCHEZ-MONGE y PARELLADA, Enrique. Diccionario de plantas agrícolas. Madrid: Ministerio de Agricultura. Servicio de Publicaciones Agrarias, DL 1981.
ISBN 84-7479-098-0
SÁNCHEZ-MONGE, Enrique. Flora agrícola: Taxonomía de las magnoliofitas (angiospermas) de interés agrícola, con excepción de las de aprovechamiento exclusivamente ornamental o forestal. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991. 2 v. -
ca
vellana (fruit),
n f var. ling.
( ALPERA )
ALPERA, Lluís. Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis. València: Instituto Alfonso el Magnánimo: Diputación Provincial de Valencia, 1968. (Biblioteca de Filología; 8)
-
ca
vellaner,
n m var. ling.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
vellanera,
n f var. ling.
( NPNIN )
NINOT, J.M. Llista de plantes amb noms vulgars recollits a les valls de Boí i d'Espot. [Llista inèdita de noms de plantes].
-
nc
Corylus avellana L.
( BIOSF-5; DIEC2-E; FMPC1 )
Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 5, Mediterrànies. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994. 439 p.
ISBN 84-7739-560-8
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
<http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3
betulàcies
Nota
-
1. DIEC2-E recull les denominacions següents per a races d'avellaner: ametllenc, artell i negret.
2. Les denominacions auran i auraner són noms d'origen occità (auran 'avellana' en aranès).