Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
  • ca  canya, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  canyer, n m sin. compl. ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  canya comuna, n f alt. sin. ( FPC-4; REC2000; TEX; VILAR )
    BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 4, Monocotiledònies. Barcelona: Barcino, 2001.
    ISBN 84-7226-698-2
    RECASENS i GUINJUAN, Jordi. Botànica agrícola: Plantes útils i males herbes. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, DL 2000.
    ISBN 84-8409-061-2
    TEXIDOR COS, Juan. Flora farmacéutica de España y Portugal, precedida de varios capítulos preliminares y determinación de materiales farmacéuticos exóticos. Madrid: Impr. de José M. Ducozcal, 1871.
    VILAR SAIS, Lluís; POLO ALBERTÍ, Lluís. Mapa de la vegetació de Girona, Salt i Sarrià. Girona: Ajuntament, 1987.
  • ca  canya de torrent, n f alt. sin. ( PADILL )
    PADILLA JUST, Núria. Treball etnobotànic: Maresme: Premià de Dalt. Barcelona, 2007. [Treball acadèmic presentat a l'assignatura Botànica econòmica, Facultat de Farmàcia, Universitat de Barcelona].
  • ca  canya normal, n f alt. sin. ( BRULL )
    BRULL, Josep M. Tivissa: Un poble antic de la Catalunya nova. Barcelona: Biblioteca "Mestre Cabré", DL 1984.
    ISBN 84-85709-36-5
  • ca  canya vana, n f alt. sin. ( PARDO1930 )
    PARDO GARCÍA, Luis. "Vocabulario de nombres vulgares valencianos de la flora regional". Anales del Centro de Cultura Valenciana (1930), núm 7, p. 213-223.
  • ca  canya vera, n f alt. sin. ( PERIS; SALLENT )
    PERIS, Juan Bautista; STÜBING, Gerardo; FIGUEROLA, Ramón. Guía de las plantas medicinales de la Comunidad Valenciana. València: Las Provincias, 1996.
    ISBN 84-85402-93-6
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  canya-xiula, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  canyamel, n f alt. sin. ( SALLENT )
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  canyavera, n f alt. sin. ( MUL1997; SALLENT )
    MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
    ISBN 84-86895-88-X
    SALLENT, A. "Els noms de les plantes". Butlletí de Dialectologia Catalana. Vol. 17 (1929). p. 3-45.
  • ca  canyes, n f pl alt. sin. ( BARBER; CARD1988; RIGAT )
    BARBER VALLÈS, Antoni; REDERO PLAZA, Sara (dir.). Aproximació al coneixement etnobiològic i etnoecològic d'Ibi (Foia de Castalla-L'Alcoià, Alacant). [S.l.]: Identia Institute, 2005.
    ISBN 84-609-6555-4
    CARDONA i FLORIT, Maria Àngels. "Botànica de Menorca". A: Enciclopèdia de Menorca. Vol. 2, El món vegetal. Maó: Obra Cultural de Menorca, 1988.
    RIGAT i COLL, Montserrat; GARNATJE i ROCA, Teresa; VALLÈS i XIRAU, Joan. Plantes i gent: Estudi etnobotànic de l'Alta Vall del Ter. Ripoll: Centre d'Estudis Comarcals del Ripollès, 2006.
    ISBN 84-922-4459-3
  • ca  canyeta, n f alt. sin. ( MOLL2007 )
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
  • ca  canyí, n m alt. sin. ( MUNT2005 )
    MUNTANÉ i BARTRA, Joan. Etnobotànica, etnofarmàcia i tradicions populars de la Catalunya septentrional (Capcir, Cerdanya, Conflent). Puigcerdà: Universitat de Barcelona. Facultat de Farmàcia. Laboratori de Botànica, 2005. Memòria de tesi doctoral en Biologia.
  • ca  gim (inflorescència), n m alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  plomall (inflorescència), n m alt. sin. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • ca  xim (inflorescència), n m var. ling. ( PELL2000-1 )
    PELLICER, Joan. Costumari botànic. Vol. 1. Picanya: Edicions del Bullent, 2000.
    ISBN 84-89663-58-0
  • nc  Arundo donax L. ( BIOSF-4; DIEC2-E; FMPC1 )
    Biosfera: Els humans en els àmbits ecològics del món. Vol. 4, Deserts. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996. 500 p.
    ISBN 84-7739-559-4
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

gramínies / poàcies