Back to top

Diccionari de religions

Presentació
  • ca  Báb

Bahaisme

Definició
Títol donat al fundador de la Fe bábí, que anuncia la Fe bahá'í fundada per Bahá'u'lláh.

Nota

  • El títol de Báb, que significa 'la porta', va ser assumit per Mírzá Alí Muhàmmad (1819-1850) després de la declaració de la seva missió espiritual a Xiraz (Iran), que tingué lloc al maig de 1844. Sis anys més tard, va ser condemnat a mort i executat com 20.000 dels seus seguidors en pocs anys. Les restes del Báb es troben en un mausoleu al mont Carmel (Israel).
  • La forma Báb se sol utilitzar amb l'article definit, el Báb.
  • ca  bahá'í, n m, f
  • ca  bahaista, n m, f

Bahaisme

Definició
Seguidor de la Fe bahá'í i de Bahá'u'lláh.

Nota

  • Els fidels de la Fe bahá'í prefereixen la denominació bahá'í més que no pas bahaista, forma que consideren inapropiada.
  • ca  bahá'í, adj
  • ca  bahaista, adj

Bahaisme

Definició
Relatiu o pertanyent a la Fe bahá'í.

Nota

  • Els fidels de la Fe bahá'í prefereixen la denominació bahá'í més que no pas bahaista, forma que consideren inapropiada.
Bahá'u'lláh Bahá'u'lláh

Bahaisme

  • ca  Bahá'u'lláh

Bahaisme

Definició
Títol pel qual es coneix Mírzá Husayn-Alí, fundador de la Fe bahá'í, nascut a Teheran el 1817 i mort el 1892 a les proximitats d'Acre, ciutat que actualment pertany a Israel.

Nota

  • Tot i ser un persa d'origen noble, Bahá'u'lláh va renunciar a ser ministre per dedicar-se als pobres i oprimits i el 1863 va declarar públicament la seva missió en tant que Manifestació de Déu per a l'època. Va ser empresonat per raó d'aquesta pretensió i va ser desterrat successivament. Primer de Bagdad, on va fer pública la seva condició de Missatger de Déu, figura anunciada pel Báb; posteriorment de Constantinoble i més tard d'Adrianòpolis, des d'on va ser enviat com a presoner a Acre, Terra Santa, el 1868. Va escriure l'equivalent a més de cent volums de textos, tant en àrab com en persa, que els bahá'ís consideren inspirats per Déu. El principal repertori de les lleis i principis de la revelació de Bahá'u'lláh és el Kitab-i-Aqdas ('el llibre més sagrat'). Des d'Adrianòpolis, primer, i després des d'Acre, Bahá'u'lláh va adreçar una sèrie de cartes als governants i als líders religiosos de la seva època, en les quals proclamava la proximitat de la maduresa de la humanitat que comportaria la unificació de la humanitat i el naixement d'una civilització mundial. També hi feia una crida als reis, emperadors i presidents del segle XIX perquè conciliessin les seves diferències, limitessin el seu armament i dediquessin les seves energies a l'establiment de la pau mundial. Bahjí, l'indret al nord d'Acre on va morir i on va ser enterrat, és avui el punt focal de la comunitat mundial seguidora dels seus ensenyaments.
  • Bahá'u'lláh significa, literalment, 'Glòria de Déu'.
  • ca  Fe bahá'í, n f
  • ca  bahaisme, n m sin. compl.

Bahaisme

Definició
Moviment religiós originat el 1852 a l'Iran per Mírzá Husayn-'Alí, que va rebre el nom de Bahá'u'lláh.

Nota

  • La Fe bahá'í (expressió més adequada que bahaisme), actualment estesa per tot el món i que té uns sis milions de fidels, inclou, amplia i reformula els principis espirituals i morals de les grans religions que la van precedir. Així mateix, insisteix en la tolerància i la visió d'una humanitat unida sense discriminació entre les persones, els sexes o les creences. Els escrits de Bahá'u'lláh (per exemple el Kitab-i-Aqdas, 'El llibre més sagrat', i Kitab-i-Iqan, 'El llibre de la certesa') així com els del seu fill Abdu'l-Bahá i del Báb (precursor i anunciador de Bahá'u'lláh) subratllen la necessitat d'una conducta impregnada de fidelitat, generositat i esperit de servei. Bahá'u'lláh va ensenyar que hi ha un sol Déu i que les revelacions successives de la seva voluntat a la humanitat han constituït la principal força civilitzadora de la història. Els agents d'aquest procés han estat els "missatgers divins", als quals els homes veuen bàsicament com a fundadors de sistemes religiosos diferents, però el propòsit comú de tots ells ha estat conduir els humans en conjunt a la maduresa espiritual i moral. Actualment la humanitat està arribant a la seva maduresa. Això és el que fa possible la unificació de la família humana i la construcció d'una societat pacífica global. Entre els principis que promou la Fe bahá'í considerats vitals per a aconseguir aquesta meta, hi figuren: l'abandonament de totes les formes de prejudici; la garantia de la plena igualtat d'oportunitats per a les dones; el reconeixement de la unitat i relativitat de la veritat religiosa; l'eliminació dels extrems de pobresa i riquesa; l'assoliment de l'educació per a tots; la responsabilitat de cada persona de buscar la veritat de forma independent; l'establiment d'una federació mundial, i el reconeixement que la veritable religió està en harmonia amb la raó i la recerca del coneixement científic. Els bahá'ís treballen per a la instauració d'un ordre mundial just i promouen nombroses obres humanitàries i educatives. Entre ells no hi ha cerimònies d'iniciació ni clergat. Una reunió mensual (el primer dia de cada un dels dinou mesos del calendari bahá'í) serveix per a mantenir i renovar la unitat i la fraternitat de la comunitat local. La reunió comprèn tres parts: la lectura de textos sagrats de totes les religions, la reunió administrativa i, al final, la part festiva i social. Hi ha llocs de culte bahá'ís a tots els continents: el seu gran centre cultural espiritual i administratiu mundial es troba a Haifa (Israel), on hi ha la tomba del Báb; un altre temple molt impressionant és el de Delhi (Índia), que té forma de lotus.
  • ca  bahá'í, n m, f
  • ca  bahaista, n m, f

Bahaisme

Definició
Seguidor de la Fe bahá'í i de Bahá'u'lláh.

Nota

  • Els fidels de la Fe bahá'í prefereixen la denominació bahá'í més que no pas bahaista, forma que consideren inapropiada.
  • ca  bahá'í, adj
  • ca  bahaista, adj

Bahaisme

Definició
Relatiu o pertanyent a la Fe bahá'í.

Nota

  • Els fidels de la Fe bahá'í prefereixen la denominació bahá'í més que no pas bahaista, forma que consideren inapropiada.
  • ca  Baisakhi, n m

Sikhisme

Definició
Festa sikh de l'any nou.

Nota

  • La festa de Baisakhi se celebra a l'abril i commemora la fundació, el 1699, de la comunitat (khalsa) de sikhs batejats pel desè guru del sikhisme, el guru Gobind Singh. A l'Índia, a Amrítsar, es fa una gran trobada religiosa, política i social.
  • ca  baptisme, n m

Protestantisme

Definició
Doctrina de l'Església baptista, caracteritzada per practicar el baptisme per immersió.
  • ca  baptisme, n m

Cristianisme

Definició
Sagrament o ordenança pels quals s'esdevé membre de l'Església, el ritu dels quals consisteix en una infusió o una immersió en aigua acompanyada d'una fórmula verbal concreta.

Nota

  • En el baptisme, l'aigua és un símbol d'aliment, de vida i de purificació i es considera un regal de Déu. En les denominacions que practiquen el baptisme dels adults, la persona que es bateja dona alhora testimoni personal de fe. En les esglésies orientals la pràctica habitual és el baptisme per immersió.