Back to top
canònic -a canònic -a

Cristianisme

  • ca  canònic -a, adj

Cristianisme

Definició
Conforme als cànons de l'Església.
canonicitat canonicitat

Cristianisme

  • ca  canonicitat, n f

Cristianisme

Definició
Qualitat de canònic.
canonització canonització

Cristianisme

  • ca  canonització, n f

Cristianisme

Definició
Acte oficial d'algunes esglésies cristianes pel qual es declara un dels seus membres, ja difunt, mereixedor de culte públic i se n'introdueix el nom al cànon.

Nota

  • A l'Església catòlica, la canonització consisteix en un procés que consta de diferents passos regulats per una llei pontifícia especial, en el qual el papa accepta el resultat i declara la santedat d'una persona. A l'Església ortodoxa es tracta d'una proclamació solemne en lloc d'un procés i no es passa pel grau de beat. És el Sant Sínode que, recollint el sentir del poble, canonitza una persona. En les esglésies protestants no hi ha canonitzacions, excepte en el cas de l'Església anglicana, que n'ha establert algunes.
  • ca  caodaisme, n m

Noves religions

Definició
Moviment religiós fundat l'any 1919 al Vietnam pel delegat administratiu Ngo van Chieu sota la inspiració del Déu Pare Cao Dai.

Nota

  • El 1928, Ngo van Chieu va ser substituït per un mandarí, Le Van Trung, que es considerava la tercera manifestació de Déu després de la de Moisès-Jesucrist i de Buda-Lao Tse. El caodaisme, que té la seu a Tay Ninh i té aproximadament tres milions d'adeptes, sobretot al sud del Vietnam, és un sincretisme d'elements budistes, confucianistes, taoistes, cristians (per exemple, té els títols de papa, cardenal, etc.), i dels cultes dels avantpassats i dels esperits. Els grans principis caodaistes són la metempsicosi, la fraternitat universal i el respecte de tots els éssers vius.
  • La denominació caodaisme prové de Cao Dai, que significa 'palau suprem'.
  • ca  prevere, n m
  • ca  sacerdot, n m
  • ca  capellà, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Cristià que ha rebut l'orde del presbiterat i que, per tant, pot exercir funcions pastorals, administrar determinats sagraments i presidir la celebració de l'eucaristia.

Nota

  • La denominació capellà s'utilitza més específicament per a fer referència als preveres que s'ocupen de determinats serveis, però habitualment també s'aplica a qualsevol prevere.
  • ca  capella, n f

Cristianisme

Definició
Espai destinat al culte i a la pregària.

Nota

  • Una capella pot ser una construcció independent o bé un espai autònom integrat en un edifici més ampli, com ara una església, un palau, un castell, una masia, un cementiri, un aeroport, un hospital, una universitat, etc. La denominació capella és la més adequada per a descriure el lloc de culte de les comunitats protestants, més que no pas les formes temple i església. Segons una llegenda prou estesa, capella ve de la mitja capa que sant Martí va donar a un pobre i, per extensió, la capella era on es guardava, com a relíquia, part d'aquesta capa. El guardià de la capella era el capellà.
caputxí | caputxina caputxí | caputxina

Catolicisme

  • ca  caputxí | caputxina, n m, f

Catolicisme

Definició
Religiós membre d'una branca de franciscans sorgida arran de la reforma impulsada per Matteo di Bascio al segle XVI, que subratllava la pobresa i l'austeritat.

Nota

  • Els caputxins s'han dedicat sobretot a l'evangelització i a les missions.
  • ca  caraïta, n m, f
  • ca  ananita, n m, f sin. compl.

Judaisme

Definició
Membre d'una comunitat jueva fundada a Babilònia al voltant del 750 per Anan ben Dawid.

Nota

  • La pretensió inicial dels caraïtes va ser basar-se en l'Escriptura i no en la tradició (Talmud), però molt aviat van desenvolupar les seves pròpies tradicions, que diferien de la del judaisme ortodox. Avui perviuen principalment a Rússia i diversos indrets del Pròxim Orient.
  • ca  cardenal, n m

Catolicisme

Definició
Alt dignatari eclesiàstic que actua com a conseller del papa i forma part del conclave en el qual aquest és elegit.

Nota

  • Els cardenals també ocupen càrrecs administratius i governen l'Església catòlica quan el papat està vacant.
carisma carisma

Ciències de la religió

  • ca  carisma, n m

Ciències de la religió

Definició
Do especial de Déu atorgat a un cristià i destinat a influir en la comunitat eclesial.