Back to top
carismàtic -a carismàtic -a

Esglésies lliures

  • ca  carismàtic -a, adj

Esglésies lliures

Definició
Relatiu o pertanyent al carisma o al moviment carismàtic.
  • ca  Càritas

Catolicisme

Definició
Organisme oficial internacional de l'Església catòlica creat el 1950 per a la coordinació de la labor de la seva beneficència.

Nota

  • Actualment, Càritas té branques en més de 50 països, en cadascun dels quals depèn de la conferència episcopal corresponent, que delega en els bisbes perquè n'assumeixin la direcció a les diòcesis respectives.
  • ca  carmelita, n m, f
  • ca  carmelità -ana sin. compl.

Catolicisme

Definició
Membre de l'orde religiós mendicant del Carmel, fundat al segle XII per un croat al mont Carmel, Síria, o d'una de les congregacions que se'n deriven.

Nota

  • L'orde del Carmel va ser reformat al segle XVI per santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, la qual cosa va donar lloc a la branca dels carmelites descalços, que feia èmfasi en l'austeritat i la contemplació. Les diverses branques i congregacions carmelites tenen diferents vocacions, que abasten des de la clausura fins a l'ensenyament o la cura dels malalts.
carmelità -ana carmelità -ana

Catolicisme

  • ca  carmelita, n m, f
  • ca  carmelità -ana sin. compl.

Catolicisme

Definició
Membre de l'orde religiós mendicant del Carmel, fundat al segle XII per un croat al mont Carmel, Síria, o d'una de les congregacions que se'n deriven.

Nota

  • L'orde del Carmel va ser reformat al segle XVI per santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu, la qual cosa va donar lloc a la branca dels carmelites descalços, que feia èmfasi en l'austeritat i la contemplació. Les diverses branques i congregacions carmelites tenen diferents vocacions, que abasten des de la clausura fins a l'ensenyament o la cura dels malalts.
  • ca  jati, n f
  • ca  casta, n f sin. compl.

Hinduisme

Definició
Classe hereditària de l'Índia que formava part de la divisió jeràrquica de la societat.

Nota

  • Les jati són grups de tipus socioprofessional. L'estrat més baix del sistema social és el dels anomenats pàries o intocables, que està fora del sistema de les castes.
  • La denominació jati significa, literalment, 'naixement'.
  • ca  catarisme, n m

Cristianisme

Definició
Moviment cristià de caràcter dualista que apareix al centre i sud d'Europa durant els segles XII i XIII.

Nota

  • El catarisme és considerat una de les grans heretgies cristianes medievals. Els seus seguidors són coneguts com a càtars, que significa 'els purs', i també com a albigesos, per la gran importància que van tenir a la zona d'Occitània. Ells mateixos preferien anomenar-se cristians o homes bons. Els càtars professaven una doctrina dualista radical que sostenia que hi ha dos principis irreductibles: el bé i el mal, Déu i el dimoni. Visions similars havien estat sostingudes als Balcans i a l'Orient Mitjà per altres moviments com els paulicians i els bogomils, i, anteriorment, pels maniqueus. Aquests grups emfatitzaven creences diferents, però tots coincidien a afirmar que el món material era obra del dimoni. L'objectiu, per tant, era cultivar i alliberar l'esperit, en el qual es trobava la naturalesa divina. Els càtars practicaven un ascetisme extrem, rebutjaven el matrimoni, les relacions sexuals i el consum d'alguns aliments. Aquestes prescripcions, però, s'aplicaven sobretot als anomenats perfectes, mentre que la resta de creients no les havien de seguir de forma tan estricta. El catarisme es va estendre i va adquirir cert prestigi en àmplies àrees del sud de França, el nord d'Itàlia i fins i tot a diferents ciutats catalanes com ara Lleida i la mateixa Barcelona, on va arribar des de les valls pirinenques. Van establir una estructura i una jerarquia pròpies, amb els seus bisbes, ancians (preveres) i diaques. Van criticar fortament la corrupció i el materialisme de l'Església catòlica romana. El catarisme va colpejar fortament tant la doctrina catòlica com les institucions polítiques del món cristià. Els càtars foren combatuts pel papa Innocenci III i els seus successors a través del Concili IV de Laterà, la croada albigesa i la Inquisició. La persecució va ser especialment forta a França, amb la dinastia dels capets. El catarisme es va desfer pràcticament a la segona meitat del segle XIII, però se'n van mantenir alguns reductes, principalment a Itàlia i Albània, fins a principis del segle XV.
  • ca  catecisme, n m

Catolicisme

Definició
Ensenyament formal de les bases de la doctrina cristiana.
  • ca  catecisme, n m

Catolicisme

Definició
Llibre que conté un sumari de principis de la doctrina cristiana, generalment en forma de preguntes i respostes.

Nota

  • N'hi ha exemples des del segle IX, però el catecisme adquireix importància sobretot a partir de la Reforma i de la Contrareforma. El darrer catecisme catòlic es va publicar el 1992.
  • ca  catedral, n f

Cristianisme

Definició
Església principal d'una diòcesi, on es troba la seu del bisbe.
catequesi catequesi

Catolicisme, Cristianisme ortodox

  • ca  catequesi, n f

Catolicisme, Cristianisme ortodox

Definició
Acció d'ensenyar la doctrina cristiana d'una manera apropiada als infants o adults, batejats o no.