Back to top
  • ca  deobandisme, n m

Islam

Definició
Corrent de l'islam sunnita, d'inspiració rigorista, molt arrelat al Pakistan i a l'Índia.

Nota

  • La denominació deobandisme prové de la ciutat de Deoband, al nord de Delhi, on una madrassa, establerta el 1867, va desenvolupar una interpretació literal i austera de l'islam en reacció a la dominació colonial anglesa. Contràriament als barelwis, els deobandis no van donar suport a la creació del Pakistan el 1947 perquè volien islamitzar tot l'Índia. Els deobandis, tot i que pertanyen a l'escola hanefita (que accepta l'opinió personal o ray quan no es pot trobar la solució d'un problema jurídic en les fonts tradicionals), insisteixen en els models establerts per l'Alcorà i les pràctiques del profeta Muhàmmad. També s'oposen als costums que consideren influències d'Occident i comparteixen la visió restrictiva dels talibans sobre les dones. El partit polític deobandi del Pakistan, el Gamiat-Ulema-Islami, defensa un model de societat inspirat en l'islam dels primers temps.
  • ca  deraix, n m

Judaisme

Definició
Interpretació rabínica de la Tanakh que cerca el sentit ocult del text.
  • ca  dervix, n m
  • ca  dervís, n m sin. compl.

Islam

Definició
Místic musulmà que ha fet vot de pobresa.

Nota

  • El dervix és el membre d'una confraria sufí i depèn de l'autoritat espiritual d'un mestre, el xeic, que té ascendents que es remunten a Alí, primer imam del xiïtes. Els dervixos coneguts a Occident són els dervixos giròvags, que giren ballant al so de la música i són els membres de la confraria dels Mawlawi, deixebles de Mawlana (Mevlana) Djalal al-Din Rumi, el gran poeta iranià que la va fundar a Konya al segle XIII. Aquesta dansa té un caràcter litúrgic, de manera que cada gest té un valor simbòlic: la mà dreta mira amunt, al cel, per recollir la gràcia divina, i la mà esquerra mira avall, cap a terra, per difondre aquesta gràcia al món.
  • La denominació dervix significa, en persa, 'pobre'.
  • ca  dervix, n m
  • ca  dervís, n m sin. compl.

Islam

Definició
Místic musulmà que ha fet vot de pobresa.

Nota

  • El dervix és el membre d'una confraria sufí i depèn de l'autoritat espiritual d'un mestre, el xeic, que té ascendents que es remunten a Alí, primer imam del xiïtes. Els dervixos coneguts a Occident són els dervixos giròvags, que giren ballant al so de la música i són els membres de la confraria dels Mawlawi, deixebles de Mawlana (Mevlana) Djalal al-Din Rumi, el gran poeta iranià que la va fundar a Konya al segle XIII. Aquesta dansa té un caràcter litúrgic, de manera que cada gest té un valor simbòlic: la mà dreta mira amunt, al cel, per recollir la gràcia divina, i la mà esquerra mira avall, cap a terra, per difondre aquesta gràcia al món.
  • La denominació dervix significa, en persa, 'pobre'.
descristianització descristianització

Termes seculars

  • ca  descristianització, n f

Termes seculars

Definició
Pèrdua de pes que experimenta el cristianisme en la societat contemporània.
déu | deessa déu | deessa

Ciències de la religió

  • ca  déu | deessa, n m, f

Ciències de la religió

Definició
Ésser suprem de caràcter sobrehumà, objecte sempre de culte i expressió del misteri de l'existència.

Nota

  • L'experiència i la idea de Déu, de la divinitat, d'allò sant, del sagrat, i d'allò misteriós, recorre tota la història de les religions i de la humanitat. Si es té present que Déu no és objecte directe d'experiència, el llenguatge i el concepte de Déu són sempre anàlegs d'alguna cosa que no ateny directament i totalment la persona. La realitat de Déu -la seva naturalesa i essència- escapa a tot concepte i a tota paraula. És inefable. No hi ha llenguatge propi per a parlar de Déu. L'ésser humà se serveix solament de categories humanes. D'aquí venen la constant formulació de la idea de Déu i les seves diferents expressions culturals. Malgrat que Déu és l'Indicible, la història de les religions ofereix una infinita varietat de noms amb què la gent de totes les èpoques i cultures ha reconegut, adorat i pregat Déu. Tots aquests noms mostren, d'alguna manera, la rellevància de Déu i la incapacitat de l'ésser humà d'abastar-lo: Déu és el totalment diferent.
  • ca  dharma, n m

Hinduisme

Definició
Ordre que regeix la totalitat del que existeix.

Nota

  • El concepte de dharma té una dimensió còsmica, un aspecte social (deure i virtut) i un caràcter individual que es pot entendre com la nota específica que cada individu ha d'entonar o interpretar per complir el seu paper en l'harmonia general del cosmos.
  • ca  dharma, n m

Budisme

Definició
Ensenyament del Buda, el qual va reconèixer i formular aquesta llei.

Nota

  • El dharma constitueix una de les Tres Joies.
  • ca  Dharma, n m

Budisme

Definició
Llei còsmica que governa el nostre món.

Nota

  • Amb aquest sentit, la denominació Dharma s'escriu amb majúscula.
  • ca  dharma, n m

Budisme

Definició
Cadascun dels complexos factors de l'existència en la metafísica budista.

Nota

  • El conjunt de dharmes, tots ells interrelacionats, constitueix la realitat.
  • Amb aquest sentit, la denominació dharma s'escriu amb minúscula.