Back to top
diàspora diàspora

Cristianisme ortodox

  • ca  diàspora, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Dispersió de comunitats ortodoxes a partir del principi del segle XX per territoris on no hi havia tradició, com a conseqüència de migracions i també de l'activitat missionera.

Nota

  • En general, aquestes comunitats depenen de les esglésies mare, tot i que poden tenir (i de vegades escollir) els seus propis bisbes. També existeix l'Església ortodoxa d'Amèrica, reconeguda com autocèfala del patriarcat rus el 1970, però no per les altres esglésies.
  • ca  diàspora, n f

Judaisme

Definició
Dispersió dels jueus per diverses contrades del món fora de la terra d'Israel a causa de reassentaments voluntaris o forçosos.

Nota

  • La diàspora s'inicia amb l'exili del poble jueu a Babilònia (568-538 aC), s'accentua amb les conquestes d'Alexandre el Gran (que comencen el 332 aC) i es consuma amb la destrucció del segon temple de Jerusalem (70 dC). Fins i tot actualment, i malgrat la fundació de l'Estat d'Israel (1948), la majoria dels jueus encara viu en la diàspora.
dimecres de cendra dimecres de cendra

Catolicisme

  • ca  dimecres de cendra, n m

Catolicisme

Definició
Primer dia de la quaresma, en el qual durant la missa es fa la benedicció i la imposició de la cendra com a signe penitencial.
  • ca  din, n m

Islam

Definició
Conjunt de preceptes de l'islam.

Nota

  • La denominació din significa, en àrab, 'religió' i fa referència sobretot als usos que Déu ha imposat als humans i als quals aquests s'han de sotmetre per merèixer la salvació i la felicitat futura. Sovint s'utilitza com a sinònim d'islam.
  • ca  diòcesi, n f
  • ca  bisbat, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Demarcació territorial sota la jurisdicció eclesiàstica d'un bisbe.

Nota

  • La diòcesi forma part de l'organització tradicional de l'Església des dels primers temps (segles III-IV) i les seves característiques i funcions han anat evolucionant al llarg de la història.
  • ca  diumenge, n m

Cristianisme

Definició
Festa setmanal principal en la majoria de confessions cristianes.

Nota

  • La pràctica cristiana de reunir-se per pregar el diumenge es remunta a l'època apostòlica i reemplaça el dissabte (sàbat), el dia observat pels jueus. El 337 dC, l'emperador Constantí va introduir la primera legislació civil que prohibia treballar en diumenge, amb l'objectiu de deixar lloc per a la pregària. Aquesta llei ha estat seguida posteriorment en molts països cristians i en la major part dels països occidentals fins a l'època actual, amb diverses restriccions per realitzar activitats en diumenge. Algunes confessions cristianes, com l'Església Adventista del Setè Dia, mantenen el dissabte com a festa setmanal principal.
  • La denominació diumenge prové del llatí dies dominicus, 'dia del Senyor'.
  • ca  Divali, n f

Sikhisme

Definició
Festa de la llum i dels obsequis que se celebra a la tardor i commemora l'alliberament del sisè guru.

Nota

  • La Divali és l'ocasió d'exposar el tresor del temple, en un ambient festiu i amb focs d'artifici.
  • ca  Divali, n f

Hinduisme

Definició
Festa de l'any nou hindú.

Nota

  • La Divali té lloc a l'octubre o al novembre i dura entre un i cinc dies. Durant aquests dies, la gent penja llums i fa focs artificials ja que és el dia de la llum, que coincideix amb la nit més fosca del mes lunar. Les divinitats celebrades són Lakxmi, Ganeixa i Sarasvati.
  • ca  divendres, n m

Cristianisme

Definició
Dia de penitència i d'oració en memòria de la passió de Jesucrist.

Nota

  • Actualment, l'Església no exigeix la penitència dels divendres, però la tradició és que els catòlics haurien de fer, si més no, abstinència, abstenir-se de menjar carn durant tot el dia. Entre els divendres del temps litúrgic destaca el Divendres Sant, que és, durant la Setmana Santa, el dia en què es commemora la Passió i Crucifixió de Jesucrist.
  • ca  divendres, n m

Islam

Definició
Dia en què els musulmans tradicionalment observen una oració col·lectiva al migdia.