Back to top
  • ca  divendres, n m

Judaisme

Definició
Dia en el qual es preparen els àpats i tot el que es necessita per al sàbat.

Nota

  • El sàbat comença el mateix divendres, després de la posta del sol.
divendres sant divendres sant

Cristianisme

  • ca  divendres sant, n m

Cristianisme

Definició
Divendres de la Setmana Santa, en el qual els cristians commemoren la mort de Jesucrist.
Divina Litúrgia Divina Litúrgia

Cristianisme ortodox

  • ca  Divina Litúrgia, n f
  • ca  litúrgia, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Celebració litúrgica de l'eucaristia en l'Església ortodoxa.
do de llengües do de llengües

Cristianisme

  • ca  glossolàlia, n f
  • ca  do de llengües, n m sin. compl.

Cristianisme

Definició
Capacitat sobrenatural per parlar llengües.

Nota

  • Segons la majoria d'interpretacions religioses del fenomen de la glossolàlia, el parlant és posseït per un esperit sobrenatural, que li permet parlar i entendre llengües que abans desconeixia. El fenomen de la glossolàlia apareix ja en alguns textos grecs antics i en algunes religions primitives. També apareix referenciat a l'Antic Testament i en la tradició cristiana apareix diverses vegades. La glossolàlia es produeix per primera vegada entre els deixebles de Jesucrist a la Pentecosta, quan, segons relata el Llibre dels Fets, els apòstols reben l'Esperit Sant i comencen a parlar diverses llengües. Aquest fet (contrari al de la Torre de Babel) simbolitza l'entesa amb tothom gràcies al llenguatge de l'amor, independent del fet de parlar diferents llengües o de participar de diferents cultures. L'apòstol Pau es refereix a aquest fenomen com a do diví. En els primers temps de l'Església, alguns grups cristians donen gran importància al fenomen de la glossolàlia, com en el cas dels seguidors del profeta Montà al segle II. La seva excomunió i el declivi del grup van contribuir a crear un clima desfavorable a la glossolàlia i la seva pràctica es va anar perdent. En els darrers anys, la importància de la glossolàlia ha estat represa entre alguns grups pentecostals que emfatitzen la importància de l'Esperit Sant, del qual afirmen que atorga dons als creients, entre els quals hi ha la capacitat per fer miracles i la glossolàlia. La interpretació simbòlica de la glossolàlia, menys polèmica, és que l'esperit de Déu arriba i es comunica a tothom independentment de la llengua i la cultura. Per aquest motiu els qui tenen aquest do són grans evangelitzadors, perquè superen tota mena d'obstacles en la comunicació.
  • La denominació glossolàlia prové del grec glossa, 'llengua', i lalia, 'parla'.
  • ca  Dogen

Budisme

Definició
Mestre zen japonès, fundador de l'escola Soto, de la qual va escriure una de les obres més importants.

Nota

  • Dogen (1200-1253) també era anomenat Dogen Kigen.
  • ca  dogma, n m

Catolicisme

Definició
Veritat religiosa proclamada per l'Església catòlica, ja sigui en un concili o bé pel papa, com a revelada per Déu i que, per tant, tots els catòlics han de creure.
  • ca  dojo, n m

Budisme

Definició
Sala on es fa meditació i altres pràctiques relacionades amb el budisme zen, com ara algunes arts marcials.
dominic | dominica dominic | dominica

Catolicisme

  • ca  dominic | dominica, n m, f
  • ca  dominicà | dominicana, n m, f

Catolicisme

Definició
Membre de l'orde mendicant dels Predicadors, fundat per sant Domènec al segle XIII, o d'alguna de les congregacions que s'hi inspiren.

Nota

  • Atesa la seva dedicació a la predicació i a l'ensenyament, els dominics han donat grans estudiosos a l'Església. També van tenir un paper destacat en la Inquisició.
dominicà | dominicana dominicà | dominicana

Catolicisme

  • ca  dominic | dominica, n m, f
  • ca  dominicà | dominicana, n m, f

Catolicisme

Definició
Membre de l'orde mendicant dels Predicadors, fundat per sant Domènec al segle XIII, o d'alguna de les congregacions que s'hi inspiren.

Nota

  • Atesa la seva dedicació a la predicació i a l'ensenyament, els dominics han donat grans estudiosos a l'Església. També van tenir un paper destacat en la Inquisició.
  • ca  dorje, n m

Budisme

Definició
Instrument característic del budisme tibetà, que simbolitza el mètode, l'aspecte masculí de la via vers la il·luminació.

Nota

  • Juntament amb la drilbu, el dorje representa el dualisme aparent de la realitat, resolt i dissolt en la meditació.