Església caldea
Església caldea
Cristianisme
- ca Església caldea
Cristianisme
Definició
Església catòlica oriental, sorgida de l'Església assíria al segle XVI, en unir-se, una part, a Roma.
Nota
- L'Església caldea té, com l'Església assíria, el ritu sirooriental.
Església catòlica
Església catòlica
Catolicisme
- ca Església catòlica
Catolicisme
Definició
Comunitat de creients de fe cristiana que reconeix la primacia del bisbe de Roma com a vicari de Jesucrist i successor de sant Pere.
Nota
- Atesa la primacia del bisbe de Roma, l'Església catòlica també s'anomena romana. Catòlica significa 'universal', terme que assumeixen les esglésies cristianes a partir de l'edicte de Milà (313), pel qual Constantí permet la llibertat de culte als cristians. Després dels cismes que ha patit l'església cristiana, l'atribut catòlica serveix sobretot per a distingir l'Església romana d'altres confessions cristianes, com la protestant i l'ortodoxa. Cal assenyalar, però, que catòlica, en tant que universal, és un atribut que totes les esglésies cristianes reclamen per a si mateixes, motiu pel qual molts prefereixen que l'Església de Roma sigui anomenada catòlica romana. Durant el cisma d'Orient, l'Església catòlica romana es va caracteritzar per defensar la primacia de Roma davant de la resta de seus i l'autoritat del papa per sobre de tots els cristians, així com la teologia del filioque sobre la procedència de l'Esperit Sant del Pare i del Fill, enlloc de la visió oriental que afirmava la procedència del Pare a través del Fill. La nova divisió provocada per la Reforma protestant va fer que el moviment de la Contrareforma, que es va donar dins de l'Església catòlica, n'acabés de definir els trets distintius, com ara la importància de la Tradició i del Magisteri per sobre de la Bíblia i el paper del sacerdoci ministerial per sobre del sacerdoci universal, la consolidació dels set sagraments i d'una rica devoció als sants i a la Mare de Déu. La màxima autoritat de l'Església catòlica és el papa, seguit dels bisbes, els sacerdots i els diaques. Actualment l'Església catòlica és la comunitat cristiana amb el nombre de creients més important (més de mil milions), especialment al continent americà.
Església copta
Església copta
Cristianisme, Cristianisme ortodox
- ca Església copta
Cristianisme, Cristianisme ortodox
Definició
Església ortodoxa oriental autòctona d'Egipte, hereva de la tradició que va tenir com a centre Alexandria i arrelada sobretot a l'interior.
Nota
- En no acceptar el concili de Calcedònia, l'Església copta ha estat titllada tradicionalment de monofisita, terme superat i rebutjat actualment en les relacions ecumèniques. És regida per un patriarca, amb el títol de papa d'Alexandria i patriarca de la predicació de sant Marc, amb seu al Caire. Fruit de missions llatines (segles XVI-XVII), existeix, des del segle XVIII, una Església copta catòlica, regida per un patriarca propi. Les dues comunitats coptes, ortodoxa i catòlica, tenen el mateix ritu copte.
Església Cristiana Adventista del Setè Dia
Església Cristiana Adventista del Setè Dia
Esglésies lliures
- ca Església Cristiana Adventista del Setè Dia
Esglésies lliures
Definició
Moviment adventista fundat per Ellen Gould Harmon, coneguda també pel nom de casada, Ellen G. White.
Nota
- Després del fracàs de la predicció del retorn de Jesucrist per part de William Miller, Ellen G. Harmon (1827-1915) va afirmar haver rebut del cel l'explicació dels textos bíblics. Al seu voltant s'organitza l'Església Adventista del Setè Dia, que, basant-se en les profecies bíbliques del llibre de Daniel, espera el retorn personal i gloriós de Jesucrist. La Bíblia és la base comuna de la seva doctrina i regla de conducta, que insisteix en el respecte i l'observança dels deu manaments. Els adventistes del setè dia bategen els adults per immersió, guarden el descans sabàtic del dissabte, tenen l'obligació del delme i posen l'èmfasi en les profecies bíbliques. El nom de adventistes del setè dia prové del fet que celebren el dissabte. Actualment hi ha uns quinze milions de batejats, repartits per 185 països.
Església Cristiana Universal
Església Cristiana Universal
Noves religions
- ca Església Cristiana Universal
- ca Església del Crist de Montfavet
Noves religions
Definició
Comunitat cristiana fundada l'any 1950 pel francès Georges Roux, que estava convençut de ser un nou Jesucrist i va ser conegut per la seva activitat de curandero.
Nota
- Actualment l'Església Cristiana Universal té només uns milers de fidels.
Església d'Anglaterra
Església d'Anglaterra
Protestantisme
- ca Església d'Anglaterra
Protestantisme
Definició
Església fundada per Enric VIII d'Anglaterra l'any 1533.
Nota
- Enric VIII va declarar l'Església d'Anglaterra independent de la Santa Seu i se'n va proclamar cap, sense tocar amb prou feines la doctrina.
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
Esglésies lliures, Noves religions
- ca Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies
Esglésies lliures, Noves religions
Definició
Comunitat de caràcter mil·lenarista fundada el 1830 als Estats Units d'Amèrica per Joseph Smith, de família metodista.
Nota
- La doctrina de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies es basa en les Escriptures i en la revelació del Llibre de Mormó, que el fundador va descobrir mitjançant l'àngel Moroni l'any 1823. Aquest llibre, que té rang d'escrit sagrat, conté les revelacions de Mormó, d'aquí que els fidels siguin popularment coneguts com mormons. Aquesta comunitat afirma que té els seus orígens en les tribus d'Israel que van arribar a Amèrica l'any 600 aC. El 1847, la comunitat es va establir a Utah, on va crear la seva capital, Salt Lake City. La pràctica de la poligàmia va provocar conflictes amb les autoritats i fou suprimida oficialment el 1890. Els mormons s'enfronten a la resta de cristians per la seva concepció immaterial de Déu i eternal de l'ésser humà, l'existència d'altres divinitats, la negació del pecat original, la interpretació que fan de la segona vinguda de Jesucrist com a jutge universal, etc. Són característiques dels mormons l'obligació d'evangelitzar, l'accentuació de les manifestacions de l'Esperit Sant, la possibilitat d'un baptisme retroactiu per als difunts (cosa que explica l'enorme documentació genealògica del món sencer que han compilat), i la contribució al regne de Déu amb l'obediència a la voluntat divina. La vida del mormons es caracteritza per una ètica i una vida familiar molt estrictes. Tenen una estructura elaborada: d'una banda, una jerarquia superior (anomenada sacerdoci de Melquisedec), que inclou el president profeta, dos consellers, el Consell dels Dotze Apòstols, el Consell dels Setanta i els Ancians; d'altra banda, la jerarquia inferior (anomenada sacerdoci d'Aaró), que inclou els mormons de dotze a divuit anys. L'obligació dels fidels de pagar la desena part dels seus ingressos ha permès a la comunitat de tenir un patrimoni considerable, utilitzat per a l'assistència als pobres, el pagament dels dignataris més importants, l'activitat missionera, etc. El proselitisme practicat pels joves voluntaris ha permès una ràpida progressió del moviment fora dels Estats Units d'Amèrica, a gairebé tots els continents. Actualment són uns onze milions.
Església de Jesucrist sobre la Terra
Església de Jesucrist sobre la Terra
Esglésies lliures
- ca kimbanguisme, n m
- ca Església de Jesucrist sobre la Terra sin. compl.
Esglésies lliures
Definició
Moviment fundat el 1921 al Congo belga, l'actual República Democràtica del Congo, per Simón Kimbangu.
Nota
- El kimbanguisme és el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. De tradició baptista, Kimbangu anuncià el final de la dominació blanca i proposà la creació d'una comunitat indígena cristiana. Arrestat per les autoritats belgues, passà 30 anys empresonat, fins a la seva mort. El kimbanguisme fou prohibit. El seu fill, Ku Ntima Diangenda, reorganitzà el moviment en la clandestinitat fins que el 1959 el kimbanguisme fou reconegut oficialment. Deu anys després, aquesta comunitat cristiana entrà a formar part del Consell Mundial de les Esglésies. Segueixen els credos del cristianisme primitiu i celebren el Nadal, la Pasqua i els aniversaris de la vocació i mort del fundador. Mantenen els ritus sacramentals del baptisme, el matrimoni i l'ordenació i celebren el sant sopar. Aquesta comunitat és l'expressió més important i estructurada de la síntesi entre el cristianisme i els valors africans: es diferencia de les altres esglésies cristianes per pocs elements (el bateig es fa per imposició de les mans, l'ensenyament de Kimbangu rep una gran atenció, a més de la Bíblia, els llocs importants de la seva vida són objecte de peregrinació, etc.). A més, el kimbanguisme és molt actiu en l'àmbit social i escolar. Els fidels kimbanguistes -al voltant de cinc milions- viuen a la República Democràtica del Congo i a països veïns.
Església de la Nova Jerusalem
Església de la Nova Jerusalem
Esglésies lliures
- ca Nova Església
- ca Església de la Nova Jerusalem sin. compl.
- ca Església swedenborgiana sin. compl.
Esglésies lliures
Definició
Església formada per la Conferència General de la Nova Església, la Convenció General de la Nova Jerusalem als EUA i l'Església General de la Nova Jerusalem.
Nota
- Els membres de la Nova Església són seguidors de la teologia d'Emmanuel Swedenborg (1688-1772), científic, filòsof i teòleg suec que interpretava les Escriptures com la paraula immediata de Déu. Swedenborg no va fundar cap església, però creia que els seus escrits serien la base d'una Nova Església, que ell relacionava amb la Nova Jerusalem mencionada al llibre bíblic de l'Apocalipsi. Després de la seva mort, els seus seguidors van crear les societats swedenborgianes, dedicades a l'estudi del seu pensament, i van decidir d'establir a Anglaterra una església separada. El baptisme i el sopar del Senyor (o sant sopar) són els dos sagraments de la Nova Església.
Església de la Unificació
Església de la Unificació
Noves religions
- ca Església de la Unificació
Noves religions
Definició
Comunitat fundada per Young Myung Moon el 1954.
