Back to top
  • ca  hal·là, n f

Judaisme

Definició
Pa trenat que s'utilitza tradicionalment en els sopars i àpats del sàbat i els dies de festa.

Nota

  • El plural de hal·là és hal·lot.
  • ca  Hamàs

Islam

Definició
Partit islamista de Palestina.

Nota

  • La denominació Hamàs, que significa 'entusiasme' i 'exaltació' en el sentit religiós, és l'abreviació de Harakat Al-Muqawama Al-(I)Slamia (Moviment de Resistència Islàmica). Fou fundat pel xeic Ahmed Iassín el 1987 en el context de la rebel·lió palestina o intifada en els territoris ocupats i és el rival de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina, que és de caràcter laic. Hamàs, organització hereva de tota una sèrie d'associacions religioses i filosòficament dels Germans Musulmans, milita per la fundació d'un estat islàmic a Palestina i ha marcat profundament la vida social amb la creació d'hospitals, escoles i mesquites. Actualment hi ha dos corrents enfrontats dins de Hamàs: l'un, amb base a Gaza, vol el diàleg democràtic, i l'altre, amb base a Amman, privilegia la violència com a mitjà d'acció.
  • ca  hanbalisme, n m

Islam

Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, fundada per l'iraquià Ahmad Ibn Hanbal, mort el 855.

Nota

  • L'escola hanbalita es caracteritza per un rigorisme extrem i és practicada sobretot pels wahhabites d'Aràbia Saudita. És el pensament dogmàtic de les tradicions del sunnisme, perquè afirma la idea de l'origen diví del dret i rebutja radicalment l'opinió personal (ray), el raonament per analogia (qiyàs) i qualsevol especulació humana, considerada una innovació pecadora respecte de les fonts tradicionals.
  • ca  hanbalita, adj

Islam

Definició
Relatiu o pertanyent al hanbalisme.
  • ca  hanefisme, n m

Islam

Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, creada per l'iranià Abú Hanifa al segle VIII.

Nota

  • El hanefisme es caracteritza per l'acceptació de l'opinió personal (ray) quan no es pot trobar la solució d'un problema en l'Alcorà i els hadits. Actualment és present a Turquia, el Pakistan i l'Índia.
  • ca  hanefita, adj

Islam

Definició
Relatiu o pertanyent al hanefisme.
Hannya Shingyo Hannya Shingyo

Budisme

  • ca  Hannya Shingyo
  • ca  Sutra del Cor, n m

Budisme

Definició
Text central del budisme Mahayana, especialment popular a la Xina i al Japó.

Nota

  • El seu interès és formular de manera clara i concisa l'ensenyament de la buidor, una de les bases del budisme.
  • ca  festa de la Dedicació, n f
  • ca  festa de les Llums, n f
  • ca  Hanukkà, n f sin. compl.

Judaisme

Definició
Festa de la consagració del Temple de Jerusalem.

Nota

  • La festa de la Dedicació comença el 25 de kislev (desembre) i dura vuit dies. També és coneguda com la festa de les Llums perquè durant aquests dies s'encenen llànties en record de la nova encesa de la llum sagrada del Temple, l'any 165 aC. És una commemoració de la purificació del Temple que havia estat profanat.
  • ca  haoma, n f

Zoroastrisme

Definició
Planta al·lucinògena que personifica una divinitat en el zoroastrisme.

Nota

  • El suc de la haoma és particularment important en els antics rituals indoiranians. La identitat de la planta haoma original es desconeix però bé pot haver estat una mena d'efedra. El seu suc tenia un efecte estimulant que oferia inspiració a poetes i visionaris, i valor i força als guerrers. La haoma exercia una funció important en el ritual sacrificial dels antics indis i iranians: la preparació, consagració i consum ritual del suc de haoma eren elements essencials del ritual yasna zoroàstric. La funció ritual de la planta va portar a la idea d'una divinitat Haoma personalitzada, invocada com a guaridora i protectora, i per a preservar de la sequera i de la fam.
  • ca  hara, n m

Budisme

Definició
Centre psíquic i energètic de l'ésser humà.

Nota

  • El hara literalment fa referència al ventre i en el budisme zen s'utilitza en un sentit espiritual. En japonès s'anomena kikai tanden.