Back to top
  • ca  ibadisme, n m

Islam

Definició
Branca del kharigisme, els membres de la qual van rebutjar el procediment alcorànic d'arbitratge després de la batalla de Siffin entre Alí, cosí i gendre del profeta Muhàmmad, i Muawiya, governador de Síria del clan dels omeies.

Nota

  • Actualment encara hi ha ibadites a Oman, on constitueixen la majoria de la població, a l'illa de Zanzíbar i en alguns llocs del Magrib (Algèria, Tunísia, Líbia). En la societat ibadita, la vida quotidiana està organitzada per un govern islàmic bastant auster, les dones estan totalment separades dels homes, tenen la seva pròpia assemblea i han de portar el vel (haik).
  • La denominació ibadisme prové d'Abd Allah ibn Ibad, doctor musulmà de finals del segle VII.
  • ca  ibadita, adj

Islam

Definició
Relatiu o pertanyent a l'ibadisme.
  • ca  ibadita, n m, f

Islam

Definició
Seguidor de l'ibadisme.
  • ca  Xaitan
  • ca  Ibis sin. compl.

Islam

Definició
Satanàs, el diable.

Nota

  • Xaitan és el temptador i l'enemic de l'home. Va ser precipitat del cel i castigat des del moment que va desobeir l'ordre de Déu de prostrar-se davant d'Adam, tal com ho van fer els seus companys, els àngels.
  • ca  Ibn Batuta

Islam

Definició
Associació sociocultural islàmica sense ànim de lucre, fundada a Barcelona l'any 1994 per un grup de joves marroquins.

Nota

  • L'associació Ibn Batuta, que pren el nom del geògraf àrab medieval, té com a finalitat oferir ajuda humana, social i cultural als immigrants residents a Catalunya, especialment al col·lectiu magribí, i fomentar l'intercanvi cultural per crear un clima de respecte, convivència i diàleg.
  • ca  icona, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Imatge sagrada cristiana que representa Jesucrist, Maria, un sant, un misteri, etc., pintada en una taula, un fresc o un mosaic.

Nota

  • Les icones són presents a moltes esglésies catòliques i ortodoxes, però no pas a les esglésies protestants. Han tingut un paper molt important en la teologia cristiana ortodoxa, en la qual són objecte de veneració: tots els elements de la icona (des de la imatge fins als colors i els escrits) tenen un important valor teològic, espiritual, simbòlic i didàctic. Les icones a les esglésies ortodoxes (i en algunes esglésies catòliques d'àrees amb una forta influència bizantina, com ara Venècia) es troben en un espai, anomenat iconòstasi, entre l'altar i la zona destinada als fidels. L'art de les icones es va desenvolupar enormement després del triomf contra la iconoclàstia. L'elaboració d'una icona demana un procés d'experiència espiritual, de silenci i de pregària per part de l'artista.
iconoclàstia iconoclàstia

Cristianisme ortodox

  • ca  iconoclàstia, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Doctrina contrària a la veneració de les icones o imatges, que donà lloc a les anomenades lluites iconoclastes.

Nota

  • Les lluites iconoclastes es divideixen en dos períodes, tots dos amb grans defensors i amb persecucions contra els iconoduls. El primer període va començar l'any 730, amb l'emperador Lleó III l'Isàuric, i es va acabar l'any 787, amb el II concili de Nicea (VII ecumènic), promogut per l'emperadriu Irene, que va restaurar el culte a les icones. El segon període va començar el 813, amb Lleó V l'Armeni, i va finalitzar l'any 843 amb el triomf definitiu sobre la iconoclàstia i el restabliment del culte a les icones, en un sínode a Constantinoble promogut per l'emperadriu Teodora. Era el primer diumenge de Quaresma i, des d'aleshores, l'Església ortodoxa celebra en aquest dia la festa de l'Ortodòxia. La iconoclàstia es va estendre sobretot per les regions més orientals de l'imperi, on la influència de l'islam -que considerava idolatria l'adoració d'imatges- era més forta. Els iconoclastes basaven el seu posicionament també en un passatge de l'Antic Testament en el qual es condemna la idolatria (Èxode 20:4-5).
  • ca  iconodulia, n f

Cristianisme

Definició
Doctrina favorable a l'adoració de les imatges i les icones.

Nota

  • La iconodulia es contraposa a la iconoclàstia.
iconòstasi iconòstasi

Cristianisme ortodox

  • ca  iconòstasi, n m

Cristianisme ortodox

Definició
Mur de fusta o d'obra que, a les esglésies d'Orient, sobretot a les de tradició bizantina, es troba entre el presbiteri i la nau de l'església.

Nota

  • L'iconòstasi té una porta central amb dos batents (les portes reials o santes, que tenen, a més, una cortina) i dues de laterals, i tot ell serveix de suport a icones, d'acord amb uns cànons que n'estableixen la distribució.
  • ca  ieixivà, n f

Judaisme

Definició
Institució de formació rabínica, en què es fan estudis d'hebreu i d'arameu així com de la Torà, del Talmud i dels seus comentaris.

Nota

  • A la ieixivà s'estudien també la filosofia i la llei jueves. Els estudiants són examinats en la seva capacitat psíquica, passen un temps acompanyant un rabí experimentat i aprenen pràctiques, com ara degollar animals segons el mètode caixer o circumcidar.
  • La transcripció simplificada correcta segons la norma de l'Institut d'Estudis Catalans és yeixivà.