Back to top
  • ca  jati, n f
  • ca  casta, n f sin. compl.

Hinduisme

Definició
Classe hereditària de l'Índia que formava part de la divisió jeràrquica de la societat.

Nota

  • Les jati són grups de tipus socioprofessional. L'estrat més baix del sistema social és el dels anomenats pàries o intocables, que està fora del sistema de les castes.
  • La denominació jati significa, literalment, 'naixement'.
Jemaah Islamiah Jemaah Islamiah

Islam

  • ca  Jemaah Islamiah

Islam

Definició
Organització gihadista armada d'Indonèsia, que té l'objectiu de crear un califat islàmic regional, el Daulah Islamiyah, al sud-est d'Àsia.

Nota

  • L'organització Jemaah Islamiah és transnacional i té cèl·lules a Tailàndia, Singapur, Malàisia i Filipines. És considerada per l'ONU pròxima a Al-Qaeda i va ser denunciada pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, després dels atemptats perpetrats a Bali, el 25 d'octubre de 2002.
  • ca  Jesucrist
  • ca  Jesús
  • ca  Crist sin. compl.

Cristianisme

Definició
Figura central del cristianisme, considerat pels seus seguidors fill de Déu i el Messies que esperaven els jueus.

Nota

  • Nascut a Betlem (ca. 4 aC), Jesucrist es descriu com a fill de Josep i Maria, encara que aquesta el va concebre miraculosament tot conservant la virginitat. Va créixer a Natzaret, motiu pel qual sovint és anomenat Jesús de Natzaret, i va rebre una bona educació religiosa. Vers l'any 27 va començar a predicar, sobretot entre els pobres i marginats de la seva societat, i va formar un grup de seguidors al seu voltant. Va exercir aquesta activitat, durant la qual se li atribueixen curacions i altres miracles, sobretot a Galilea, fins que es va dirigir a celebrar la Pasqua a Jerusalem. Allà va ser acusat de blasfèmia per les autoritats jueves, condemnat a mort pels romans i crucificat, segurament l'any 29 o 30. Després de la seva mort, els deixebles van manifestar que havia ressuscitat.
  • ca  jesuïta, n m

Catolicisme

Definició
Membre de la Companyia de Jesús, orde religiós fundat al segle XVI per sant Ignasi de Loiola.

Nota

  • A més dels vots religiosos habituals, els jesuïtes es caracteritzen per fer-ne un d'obediència al papa. L'orde jesuïta, que va fer un paper important en la Contrareforma, actualment es dedica sobretot a l'activitat missionera i a l'ensenyament, i ha exercit força influència en l'Església catòlica i en la societat. Sant Ignasi de Loiola va redactar una guia d'espiritualitat pròpia, els Exercicis espirituals.
  • ca  Jesucrist
  • ca  Jesús
  • ca  Crist sin. compl.

Cristianisme

Definició
Figura central del cristianisme, considerat pels seus seguidors fill de Déu i el Messies que esperaven els jueus.

Nota

  • Nascut a Betlem (ca. 4 aC), Jesucrist es descriu com a fill de Josep i Maria, encara que aquesta el va concebre miraculosament tot conservant la virginitat. Va créixer a Natzaret, motiu pel qual sovint és anomenat Jesús de Natzaret, i va rebre una bona educació religiosa. Vers l'any 27 va començar a predicar, sobretot entre els pobres i marginats de la seva societat, i va formar un grup de seguidors al seu voltant. Va exercir aquesta activitat, durant la qual se li atribueixen curacions i altres miracles, sobretot a Galilea, fins que es va dirigir a celebrar la Pasqua a Jerusalem. Allà va ser acusat de blasfèmia per les autoritats jueves, condemnat a mort pels romans i crucificat, segurament l'any 29 o 30. Després de la seva mort, els deixebles van manifestar que havia ressuscitat.
  • ca  jina, n m

Jainisme

Definició
Nom atorgat al fundador del jainisme, Mahavira Vardhamana.

Nota

  • La denominació jina significa 'vencedor' o 'conqueridor' i dona origen al nom del jainisme. Se sol escriure amb majúscula quan es refereix a Mahavira i amb minúscula quan s'utilitza com a epítet.
  • ca  jñana, n m

Hinduisme

Definició
Coneixement de la realitat última, camí del coneixement que duu a l'alliberament.

Nota

  • La denominació jñana també fa referència al coneixement en general.
  • ca  jubileu, n m

Catolicisme

Definició
Indulgència que s'obté participant en determinades celebracions religioses, especialment visitant certes esglésies en moments especials.

Nota

  • El jubileu s'aplica sobretot al perdó que s'obté a Roma durant l'anomenat any sant, proclamat pel papa cada 25 anys aproximadament.
  • ca  judaisme, n m

Judaisme

Definició
Religió dels jueus, en la qual és essencial la creença en un únic Déu, creador i transcendent del món, que alliberà els israelites de l'esclavitud d'Egipte, els revelà la Torà i els elegí per a ésser llum per a tota la humanitat.

Nota

  • La Tanakh és la font fonamental del judaisme, juntament amb el Talmud. Malgrat la diversitat de les seves comunitats, tots els jueus es consideren membres d'una tradició, els orígens de la qual recolzen en els avantpassats del poble d'Israel (Abraham, Isaac, Jacob, etc.). Aquest passat és viu en els seus rituals i existeix una preferència per expressar creences i actituds més a través del ritual que de la doctrina abstracta. El sàbat és l'observança religiosa central i la sinagoga és el centre de culte i estudi comunitari. El rabí és el mestre i guia espiritual. Al judaisme hi ha diverses branques religioses: l'ortodoxa, que intenta preservar el judaisme tradicional; la reformista, que representa un intent de reinterpretació del judaisme a la llum del saber i del coneixement modern -un procés que el judaisme liberal duu més lluny-, i la conservadora, que intenta modificar l'ortodòxia per mitjà de l'èmfasi en els elements històrics.
  • ca  jueu | jueva, n m, f

Judaisme

Definició
Membre del poble que professa el judaisme.