Kanjur
Kanjur
Budisme
- ca Kanguiur, n m
- ca Kanjur, n m
Budisme
Definició
Primera de les dues parts del cànon tibetà, que recull les traduccions tibetanes de les paraules del Buda històric.
Nota
- El Kanguiur conté més de 300 volums i inclou els textos budistes traduïts directament del sànscrit.
- La denominació Kanguiur significa, literalment, 'traducció de la doctrina del Buda'.
karma
karma
Budisme, Hinduisme
- ca karma, n m
Budisme, Hinduisme
Definició
Fruit de les accions acomplertes per cadascun dels éssers, el qual determina un renaixement divers en l'escala dels éssers i la felicitat o la dissort futures.
Nota
- Tot i que en sànscrit vol dir literalment 'acció', el karma no fa referència a cada acció comesa pel cos, la ment, etc., sinó a la relació causa-efecte que produeix qualsevol mena d'acció, que determina l'existència de l'individu humà. Amb la noció de karma es tracta d'explicar el destí humà. El karma és la llei de causa-efecte per la qual la suma de les accions d'una persona s'acumula d'una vida a la següent, i condueix a una millora o a un deteriorament del destí de la persona. S'acostuma a traduir per 'acte', 'resultat' (acumulat de les accions passades) i 'efecte que recau en el que el causa'. El budisme insisteix que no es tracta del destí ni de la fatalitat, ja que hom té la llibertat de trencar la cadena del karma en tot moment.
Karmapa
Karmapa
Budisme
- ca Karmapa, n m
Budisme
Definició
Títol que rep el cap de l'escola Kaguiu.
karuna
karuna
Budisme
- ca compassió, n f
- ca karuna, n f sin. compl.
Budisme
Definició
Desig dels budistes que tots els éssers vius puguin alliberar-se del sofriment i arribar a la felicitat, i compromís d'ajudar els qui encara són lluny de la il·luminació.
Nota
- La compassió és la qualitat més destacada dels budes i bodhisattves, juntament amb la saviesa.
kathenoteisme
kathenoteisme
Ciències de la religió
- ca henoteisme, n m
- ca cathenoteisme, n m sin. compl.
- ca kathenoteisme, n m sin. compl.
Ciències de la religió
Definició
Forma de religió en la qual, si bé s'accepta l'existència de nombrosos déus, se centra l'atenció en un de sol, que es considera sovint el representant de tots els altres.
Nota
- L'henoteisme es constata, per exemple, en la religió d'Egipte i en les primeres etapes de la religió hebrea. Es diferencia del monoteisme pel fet que aquest admet l'existència d'un sol i únic déu.
kathina
kathina
Budisme
- ca kathina, n m
Budisme
Definició
Fi del retir anual de tres mesos dels monjos, que té lloc durant l'estació de les pluges.
Nota
- El els països on predomina el budisme Theravada, el kathina és motiu d'una festa popular durant la qual els fidels fan ofrenes als monestirs.
Kaur
Kaur
Sikhisme
- ca Kaur
Sikhisme
Definició
Denominació que les dones sikhs afegeixen al seu nom original.
Nota
- La denominació Kaur significa, literalment, 'princesa' i indica la pertinença a la khalsa.
kesa
kesa
Budisme
- ca kesa, n m
Budisme
Definició
Peça de roba, semblant a un xal, originàriament de llana basta, que fan servir els monjos budistes japonesos.
Nota
- En el budisme zen, el kesa representa la vida espiritual i també la transmissió de la saviesa de mestre a deixeble.
khalsa
khalsa
Sikhisme
- ca khalsa, n f
Sikhisme
Definició
Comunitat de fidels sikhs.
Nota
- La condició de membre de la khalsa s'adquireix per mitjà d'una cerimònia d'iniciació, l'amritsanskar, que inclou lectures de l'escriptura i la beguda i aspersió d'un licor dolç, l'amrit. Els homes afegeixen al seu nom original l'apel·latiu Singh ('lleó') i les dones el nom de Kaur ('princesa').
kharigisme
kharigisme
Islam
- ca kharigisme, n m
Islam
Definició
Branca de l'islam sorgida a causa de la polèmica sobre la successió de Muhàmmad i la legitimitat del califat.
Nota
- El kharigisme és la branca minoritària de l'islam, si es compara amb el sunnisme i el xiisme. Etimològicament, els kharigites són 'els que surten' o 'els que es rebel·len'. Durant la batalla de Siffin (658 dC), que oposava Alí, cosí i gendre del profeta Muhàmmad, i Muawiya, governador de Síria del clan omeia, els kharigites van rebutjar participar en el combat, la qual cosa va fer que Alí acceptés la proposta d'arbitratge que va portar a la nominació de Muawiya com a califa. A partir d'aquí els kharigites es van oposar tant a Alí com a Muawiya, és a dir, tant als xiïtes (que representaven els objectius polítics de la família del Profeta) com als sunnites (que representaven els interessos del consell tradicional, o sigui, de l'aristocràcia àrab). Insistien en la via democràtica, és a dir, en la possibilitat que qualsevol musulmà pogués ser nomenat califa si tenia les qualitats religioses i morals necessàries. Aquesta doctrina va ser seguida per molts musulmans no àrabs que es resistien a la dominació àrab. Actualment queden pocs kharigites, uns centenars de milers, repartits pel nord d'Àfrica (Algèria, Tunísia, Líbia), Tanzània i Oman. El kharigisme, la branca principal del qual és l'ibadisme, és conegut pel seu puritanisme i radicalisme: el luxe, el tabac, la música i el joc estan prohibits, i recomana una interpretació literal de l'Alcorà.
