Mahayana
Mahayana
Budisme
- ca Mahayana, n m
Budisme
Definició
Una de les grans escoles del budisme, sorgida pels volts del segle I.
Nota
- En comparació amb les escoles anteriors, el Mahayana es presenta com una via vers la il·luminació espiritual més oberta a tothom (d'aquí el seu nom, que en sànscrit vol dir 'gran vehicle'). El seu ideal és el bodhisattva, que posa la seva virtut al servei dels altres. No tan sols considera que Buda és el mestre que mostra el camí de l'alliberament, sinó que també li atorga una dimensió supraterrenal, per la qual cosa els seus seguidors li fan pregàries mitjançant imatges i rituals devocionals de tot tipus. Així es desenvolupen elements de religiositat popular i ètica, abans desconeguts en el budisme. Es troba en països com ara l'Índia, el Tibet, la Xina, Taiwan, el Japó, Vietnam i Corea.
mahdí
mahdí
Islam
- ca mahdí, n m
Islam
Definició
Messies que vindrà al final dels temps per portar la justícia al món.
Nota
- La noció de mahdí, que significa 'ben guiat', prové d'alguns hadits segons els quals Muhàmmad havia anunciat la vinguda d'un messies que sortiria de la seva família. Segons el sunnisme, el mahdí apareixerà a la fi dels temps juntament amb el profeta Isa (Jesucrist). En el xiisme imamita, el mahdí s'identifica amb el dotzè imam ocultat que reapareixerà per restablir la pau. Alguns caps musulmans s'han proclamat mahdí en diverses ocasions per arrossegar els creients i legitimar la seva ideologia, com per exemple el sudanès Muhàmmad Ahmed, al segle XIX, que es va enfrontar, amb els seus dervixos, a un exèrcit angloegipci abans de ser vençut.
Mahikari
Mahikari
Noves religions
- ca Mahikari
Noves religions
Definició
Comunitat japonesa fundada l'any 1959 per Yoshikazu Kotama Okada, antic oficial de la guàrdia de l'Emperador.
Nota
- La comunitat Mahikari ('llum vertadera') practica un mètode de guarició que inclou pràctiques entusiastes i permet la purificació del cos i de l'ànima mitjançant la transmissió d'energia còsmica per imposició de mans. Aquesta tècnica, juntament amb els ensenyaments rebuts mitjançant tres graus iniciàtics, permet aconseguir l'harmonia amb un mateix i amb la societat. Després de la mort del fundador, el moviment s'ha dividit en dues branques: una, Sukyo Mahikari, dirigida per la filla del fundador, està escampada pels Estats Units d'Amèrica, amb uns 450.000 fidels, i per Europa (la seu espanyola és a Badalona), on té uns 15.000 membres; l'altra, Sekai Mahikari, dirigida per Sakae Sekigutchi, té 87.000 fidels.
Mahoma
Mahoma
Islam
- ca Muhàmmad
- ca Mahoma sin. compl.
Islam
Definició
Fundador i últim profeta de l'islam.
Nota
- Muhàmmad va néixer a la Meca cap al 570 i formava part de la tribu dels quraixites, la més influent de la ciutat. Era orfe i va ser educat per un oncle. Provinent d'una família de comerciants, acompanyava les caravanes que anaven cap a Síria, fet que li va permetre conèixer tribus àrabs convertides al judaisme i al cristianisme. A l'edat de quaranta anys, es va retirar en una cova a prop de la Meca, on se li va aparèixer l'arcàngel Gabriel i li va demanar de recitar la paraula de Déu. Muhàmmad (nom preferit al de Mahoma per la comunitat musulmana) va entendre que havia estat designat per ser el profeta d'una veritat: només hi ha un Déu, la vida futura és una certesa i el creient està salvat. Aquestes revelacions, que van ser posades per escrit sota el tercer califa, Utman, constitueixen l'Alcorà. A causa de l'hostilitat dels seus conciutadans, Muhàmmad va ser obligat a deixar la Meca el 622 i emigrar a Medina, on va establir les bases teològiques de l'islam: la creença en un Déu únic, els àngels, els profetes, la resurrecció dels morts i els cinc pilars de l'islam. A Medina, va crear una teocràcia on tothom havia de viure segons les regles de l'islam. Muhàmmad, que era alhora fundador d'una religió, legislador, cap d'Estat i cap militar, va caminar cap a la Meca el 630 amb els seus seguidors armats, va fer destruir tots els ídols de la Ka'ba i va obligar els habitants a convertir-se a l'islam. El 632, Muhàmmad va fer un últim pelegrinatge a la Meca, ciutat que a partir d'aquell moment va passar a ser el centre de l'islam, i va morir uns mesos després.
- La forma Mahoma és una deformació de la pronúncia original de Muhàmmad, i és la forma amb què és conegut en diverses llengües europees des de l'edat mitjana. Encara que en algun moment històric aquesta denominació ha tingut una connotació negativa, actualment no la té i es pot utilitzar amb normalitat.
mahzor
mahzor
Judaisme
- ca mahzor, n m
Judaisme
Definició
Llibre de pregàries jueu que inclou, entre d'altres, les pregàries de festivitats com ara el dia de l'Expiació o el Roix ha-Xanà.
mala
mala
Budisme, Hinduisme, Sikhisme
- ca mala, n m
- ca japa mala, n m sin. compl.
Budisme, Hinduisme, Sikhisme
Definició
Collaret de boletes, similar al rosari cristià, que es fa servir en la pregària i la meditació hinduista, budista i sikh.
Nota
- El mala s'acostuma a utilitzar per a repetir mentalment o verbalment un mantra, per a aconseguir focalitzar o fixar la ment i per a allunyar-se de les distraccions. Pot tenir 108 grans (sense incloure-hi els grans decoratius, marcadors o del guru), com és habitual en l'hinduisme i en el budisme tibetà, però aquest nombre pot variar en altres escoles budistes i en la tradició sikh: hi ha males de 21 o 28 grans. En el budisme, el número 108 és el resultat de la fórmula 6x3x2x3, que vol dir els sis sentits de l'ésser humà (s'hi inclou la ment), els tres temps (passat, present i futur), les dues condicions del cor, ment o intenció (puresa i impuresa) i els tres estats emocionals o klesha (atracció, rebuig i ignorància). En el sikhisme el mala es pot fer servir també per a la repetició del nom de Déu, de manera similar al misbaha musulmà.
malabar
malabar
Catolicisme
- ca malabar, adj
Catolicisme
Definició
Relatiu o pertanyent a l'Església malabar.
malankar
malankar
Cristianisme ortodox
- ca malankar, adj
Cristianisme ortodox
Definició
Relatiu o pertanyent a l'Església malankar.
malikisme
malikisme
Islam
- ca malikisme, n m
- ca escola de Medina, n f sin. compl.
Islam
Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, fundada per Malik ibn Anas al segle VIII.
Nota
- El malikisme es basa en la pràctica comunitària de la sunna i privilegia l'opinió personal (ray) i el raonament per analogia (qiyàs) més que els hadits. Està estès pel Magrib i l'Àfrica occidental.
malikita
malikita
Islam
- ca malikita, adj
Islam
Definició
Relatiu o pertanyent al malikisme.
