mana
mana
Religions indígenes
- ca mana, n m
Religions indígenes
Definició
Força impersonal i sobrenatural que s'atribueix a certs objectes o persones en algunes religions indígenes.
Nota
- El mana és un concepte propi de l'antropologia de les religions que va ser molt utilitzat al final del segle XIX i a la primera meitat del segle XX, quan prevalia la perspectiva evolucionista que buscava en el totemisme, l'animisme i la màgia les formes originals de la religió primitiva. Més recentment s'ha criticat aquest corrent antropològic que va donar a la denominació mana, present a Melanèsia i Polinèsia i paral·lel al concepte de manitú de l'Amèrica del Nord, una interpretació massa espiritual, quan el mot designa una eficàcia molt més pragmàtica.
mandala
mandala
Budisme, Hinduisme
- ca mandala, n m
Budisme, Hinduisme
Definició
Diagrama format per cercles i quadrats que representen forces còsmiques i la relació que hi ha entre les capacitats potencials de la psique humana i determinats aspectes de l'absolut.
Nota
- El mandala conté un espai sagrat que simbòlicament és un microcosmos de l'univers. Els mandales acostumen a ser pintats, tot i que poden tenir forma arquitectònica, i s'utilitzen com a ajuda en la meditació i en rituals.
Mandarom Shambhasalem
Mandarom Shambhasalem
Noves religions
- ca Mandarom Shambhasalem
Noves religions
Definició
Asram creat per Gilbert Bourdin, fundador de l'aumisme.
mandir
mandir
Hinduisme
- ca mandir, n m
Hinduisme
Definició
Temple hindú, en el qual resideixen una o diverses divinitats.
Nota
- A la part central del mandir hi ha una petita sala on es guarda la imatge de la deïtat principal. Els hindús reciten pregàries o participen en rituals, cadascú segons el seu propi ritme. Per als hindús no és obligatori anar al temple. El temple no és un lloc de reunió sinó un espai sagrat capaç de captar energies espirituals. Totes les cases hindús tenen un "petit temple" o "una habitació per a la puja" i la meditació. Els hindús només acostumen a anar als temples quan hi ha festivitats importants o en ocasions especials per a les persones o per a les famílies, per escoltar-hi sermons religiosos i cantar (bhajans i kirtans). Abans d'entrar al temple, és obligatori descalçar-se i fer silenci durant la cerimònia, excepte en el moment del cant. Hi ha una gran diversitat arquitectònica i ritual segons el corrent de l'hinduisme i la seva procedència geogràfica. Tanmateix, de manera general, els temples acostumen a tenir una sala gran de pregària, anomenada natmandir, on els fidels seuen o estan en silenci. Aquesta sala està situada davant d'una secció més petita on resideix la deïtat del temple i on es realitzen els rituals que l'honoren. Tradicionalment, el temple hindú el conformen un eix vertical, un altar quadrat i un recinte. Totes aquestes formes, igual que les imatges de la divinitat, intenten expressar una realitat última sense forma, el braman. El temple és el palau de la divinitat, però també n'és la fortalesa, des de la qual protegeix el món del desordre i del caos. Totes les cares del temple permeten l'accés a la divinitat a través de les imatges, però l'entrada que dona accés al ritual està situada, en la majoria de casos, a l'est.
Mani
Mani
Ciències de la religió
- ca Mani
Ciències de la religió
Definició
Profeta iranià del segle III, fundador del maniqueisme, que defensà una doctrina dualista que presenta el món com una fusió d'esperit i de matèria, que són respectivament els principis originals contraris del bé i del mal.
Nota
- Mani va ser conegut com "l'apòstol de la llum". La visió d'un àngel el va empènyer a predicar una nova religió a l'edat de 24 anys. Després d'un exitós viatge missioner a l'Índia i d'una inicial acceptació del rei de Pèrsia, va ser detingut, interrogat i empresonat fins a la mort, als 60 anys, a instàncies dels sacerdots zoroastrians.
maniqueisme
maniqueisme
Ciències de la religió
- ca maniqueisme, n m
Ciències de la religió
Definició
Religió dualista, gnòstica i universalista de caràcter eclèctic i sincrètic fundada per Mani, el segle III dC, que va rebre influències del cristianisme, el judaisme, el zoroastrisme i el budisme.
Nota
- El maniqueisme considera les anteriors revelacions o religions com locals, poc fiables, monolingües i parcials. La seva ensenyança presenta el món com un lloc de sofriment radical i de mal, en el qual la il·luminació interior revela que l'ànima, que participa de la naturalesa divina, ha caigut en el món malèfic de la matèria i ha de ser salvada mitjançant l'esperit o la intel·ligència (en grec, nous). El coneixement és, doncs, l'única via de salvació, la qual és el retorn a la separació primordial entre esperit i matèria. Si no se salva, l'ànima està condemnada a renéixer en una successió de cossos. Segons aquesta religió, la comunitat es dividia entre elegits i oïdors. Els rituals eren l'oració, el cant d'himnes, la confessió, la caritat i el dejuni. Els escrits canònics amb els ensenyaments de Mani van ser ràpidament traduïts i se'n va derivar un programa missioner ben extens. A banda d'una certa presència en els dominis de l'Imperi romà, se n'han trobat traces fins al segle XIV en diverses zones d'Àsia. A l'edat mitjana apareixen una sèrie de sectes considerades neomaniquees, com ara els paulicians (Armènia), els bogomils (Bulgària) i els càtars o albigesos (França, s. XII).
manitú
manitú
Religions indígenes
- ca manitú, n m
Religions indígenes
Definició
Força que anima tots els éssers, coses, llocs i fenòmens naturals, entre alguns pobles indígenes del nord-est d'Amèrica.
Nota
- El manitú només és una fracció del poder general personificat en un ésser suprem que anomenen Kitchi Manitú ('Gran Poder').
mantra
mantra
Budisme
- ca mantra, n m
Budisme
Definició
Síl·laba o síl·labes que, mitjançant un so determinat, manifesten forces còsmiques i aspectes dels budes i permeten la concentració.
Nota
- Els mantres s'utilitzen sovint en la pregària o la meditació.
mantra
mantra
Hinduisme
- ca mantra, n m
Hinduisme
Definició
Fórmula invocatòria que conté el nucli dels ensenyaments del guru.
Nota
- El deixeble ha de guardar el mantra com un secret sagrat i meditar incessantment sobre aquest aspecte de la divinitat. La repetició regular del mantra (japa) purifica el pensament, ja que allibera la ment de les preocupacions del món i condueix finalment, per la pràctica assídua, al coneixement del diví.
Manu
Manu
Hinduisme
- ca Manu
Hinduisme
Definició
Home primigeni, progenitor de la humanitat.
Nota
- És presentat com l'heroi que salva del diluvi els éssers humans, els animals i les plantes en un vaixell. Manu, que significa 'humà' en sànscrit, és considerat el guia i legislador indi de l'antiguitat, el fundador de l'ordre social i l'autor de les Lleis de Manu o Manusmriti (segle II dC), compendi de regles socials.
