meditació
meditació
Budisme, Ciències de la religió
- ca meditació, n f
Budisme, Ciències de la religió
Definició
Pràctica orientada a modificar l'estat de consciència, de manera que es pugui arribar a una experiència d'il·luminació.
Nota
- Entre les característiques principals de la meditació hi ha la calma mental i la concentració. És la pràctica central del budisme, encara que també es troba en altres religions. Segons les escoles, s'utilitzen preferentment diferents tècniques i ajudes.
Meditació Transcendental
Meditació Transcendental
Noves religions
- ca Meditació Transcendental
Noves religions
Definició
Comunitat fundada el 1958 pel guru Maharishi Mahesh Iogui, a Madràs, l'Índia.
Nota
- Anomenat al principi "Moviment mundial per la regeneració espiritual de la Humanitat", el grup Meditació Transcendental promou un mètode de maduració interior de la persona d'inspiració hindú però compatible amb qualsevol sistema filosòfic o religiós. Els fidels han de repetir cada dia un mantra determinat durant quinze o vint minuts i així aconsegueixen una plenitud personal i estats de consciència superiors que corresponen a diversos graus (consciència transcendental, còsmica i divina). Accepten una sèrie d'obligacions ètiques, com ara la prohibició de begudes alcohòliques i de drogues, moralitat, etc. Més de cinc milions de persones han après aquesta tècnica psicoespiritual arreu del món (140 països, entre els quals hi ha l'Estat espanyol i Catalunya). El centre mundial de la Meditació Transcendental es troba teòricament a Rishikesh, però de fet és a Suïssa.
meguil·là
meguil·là
Judaisme
- ca meguil·là, n f
- ca rotlle, n m
Judaisme
Definició
Volum, per la forma que tenien els llibres antics, compost d'unes quantes peces de papir, cosides una a continuació de l'altra, de manera que, un cop fixats els seus dos extrems a sengles pals o cilindres, poguessin enrotllar-s'hi.
Nota
- Cinc són les meguil·lot o volums que es llegeixen a la sinagoga al llarg de l'any litúrgic (Càntic, Rut, Lamentacions, Cohèlet o Eclesiastès i Ester).
- El plural de meguil·là és meguil·lot.
melquita
melquita
Cristianisme ortodox
- ca melquita, adj
Cristianisme ortodox
Definició
Relatiu o pertanyent als melquites.
melquita
melquita
Cristianisme ortodox
- ca melquita, n m, f
Cristianisme ortodox
Definició
Membre de les comunitats del Pròxim Orient i d'Egipte que van acceptar el concili de Calcedònia.
Nota
- La denominació melquita, que significa 'imperialista' (del siríac malko, 'rei'), els va ser aplicada pels qui no acceptaven el concili, en tant que aquest era convocat per l'emperador. Els melquites van adoptar el ritu bizantí. Actualment, aquest nom només s'aplica als catòlics de ritu bizantí del Pròxim Orient.
mennonita
mennonita
Esglésies lliures
- ca mennonita, n m, f
Esglésies lliures
Definició
Membre d'una comunitat protestant molt austera fundada al segle XVI, que va ser pionera de l'objecció de consciència.
Nota
- El nom dels mennonites prové del sacerdot catòlic convertit Menno Simons (1492-1559), que donà una nova empenta a l'anabaptisme. Els seus seguidors, les característiques dels quals són l'ascetisme i el pacifisme, foren perseguits amb molta crueltat per tot Europa. Actualment són 1,5 milions de membres.
menorà
menorà
Judaisme
- ca menorà, n f
Judaisme
Definició
Canelobre de set braços, antic símbol del judaisme i símbol oficial de l'Estat modern d'Israel.
Nota
- A la Bíblia, la menorà formava part dels escrits del tabernacle en el desert, i posteriorment del Temple de Jerusalem. En moltes sinagogues el nombre de braços és distint de set, per evitar així que el canelobre imiti exactament el que hi havia al Temple. El canelobre de la festa de la Dedicació té nou braços.
menorà de la festa de la Dedicació
menorà de la festa de la Dedicació
Judaisme
- ca menorà de la festa de la Dedicació, n f
- ca menorà de la Hanukkà, n f
Judaisme
Definició
Canelobre de nou braços que s'encén durant els vuit dies de la festa de la Dedicació.
Nota
- El novè braç de la menorà de la festa de la Dedicació conté la bugia per a encendre els altres braços.
- La menorà de la festa de la Dedicació s'anomena, en hebreu, hanukkiyà (en plural, hanukiyot).
menorà de la Hanukkà
menorà de la Hanukkà
Judaisme
- ca menorà de la festa de la Dedicació, n f
- ca menorà de la Hanukkà, n f
Judaisme
Definició
Canelobre de nou braços que s'encén durant els vuit dies de la festa de la Dedicació.
Nota
- El novè braç de la menorà de la festa de la Dedicació conté la bugia per a encendre els altres braços.
- La menorà de la festa de la Dedicació s'anomena, en hebreu, hanukkiyà (en plural, hanukiyot).
mercedari | mercedària
mercedari | mercedària
Catolicisme
- ca mercedari | mercedària, n m, f
Catolicisme
Definició
Religiós de l'orde de la Mercè, fundat a Barcelona al segle XIII amb la finalitat de rescatar captius.
Nota
- Actualment els mercedaris es dediquen sobretot a l'atenció de persones que són a la presó, i també a les missions i a l'ensenyament.
