Back to top
metropolia metropolia

Cristianisme ortodox

  • ca  metropolia, n f

Cristianisme ortodox

Definició
Càrrec de metropolita.
metropolita metropolita

Cristianisme

  • ca  metropolita, n m

Cristianisme

Definició
Bisbe de la seu principal d'una província, amb una jurisdicció semblant a la de l'arquebisbe d'Occident, en les esglésies orientals.

Nota

  • En l'ortodòxia eslava, el metropolita està per damunt de l'arquebisbe, mentre que en la grega és el cap d'una diòcesi i el títol d'arquebisbe el té el cap de l'Església, com és el cas de Grècia o de Xipre.
  • ca  mezuzà, n f

Judaisme

Definició
Capseta que conté un pergamí amb passatges de la Torà i que es col·loca al muntant dret de les entrades de la casa i de les habitacions.
  • ca  micvé, n m

Judaisme

Definició
Bany públic destinat a la pràctica de les ablucions en el judaisme.
  • ca  midraix, n m

Judaisme

Definició
Mètode d'interpretació de la Torà i dels textos bíblics, de caràcter preferentment homilètic i agàdic, desenvolupat per la tradició rabínica.

Nota

  • Els autors jueus moderns utilitzen aquesta denominació, midraixos, per a referir-se als textos agàdics en oposició al Talmud. Així mateix, la forma midraix s'aplica al resultat produït per aquest mètode d'interpretació.
  • ca  mihrab [ar], n m

Islam

Definició
Nínxol situat al mig d'una alquibla.

Nota

  • El mihrab és un baix relleu que es troba a la sala de pregàries de la mesquita i assenyala l'alquibla. Va aparèixer a les mesquites al principi del segle VIII i es va convertir en el centre de la mesquita i en el seu element arquitectònic més decorat.
mil·lenarisme mil·lenarisme

Ciències de la religió

  • ca  mil·lenarisme, n m
  • ca  quiliasme, n m

Ciències de la religió

Definició
Creença difosa entre els cristians dels primers segles, fundada en la interpretació d'un passatge de l'Apocalipsi, segons la qual hi haurà un regne de pau d'una durada de mil anys que Jesucrist portarà sobre la Terra abans del judici final.

Nota

  • El mil·lenarisme està relacionat amb les creences escatològiques jueves i cristianes. En el judaisme, alguns rabins van ensenyar que el messies havia de regnar durant mil anys. En el cristianisme, el mil·lenarisme va adoptar la forma de creença en un regnat terrenal de Jesucrist, una mena d'edat d'or, que havia de durar mil anys abans de la fi del món i al qual seguiria el judici final. Amb la Reforma la idea va ser revifada per algunes sectes protestants i des d'aleshores ha tingut reaparicions esporàdiques en diversos llocs. El moviment mil·lenarista és recurrent en la història del cristianisme, sovint agreujat per situacions de catàstrofe com ara la fam, les guerres, la inseguretat, etc.
  • La denominació quiliasme prové del grec khilioi, 'mil'.
  • ca  minaret, n m

Islam

Definició
Torre de les mesquites, des d'on el muetzí efectua l'adhan.

Nota

  • L'adhan es fa només als països islàmics perquè a Europa, si no hi ha un minaret, es fa dins de l'oratori per no molestar els veïns. S'ignora l'origen del minaret, però probablement s'inspira en les torres de les esglésies de Síria. El minaret també s'ha utilitzat de vegades com a torre de guaita i de senyal en cas d'atacs.
  • ca  minbar, n m

Islam

Definició
Trona adossada a una alquibla, prop del mihrab.

Nota

  • L'imam pronuncia el sermó del divendres des del mínbar. Aquest costum de parlar des d'un lloc alçat ve de Muhàmmad i és a l'època omeia que el mínbar va esdevenir un veritable púlpit. Està ricament decorat en memòria del temps en què era el lloc del califa. El mínbar de la mesquita d'al-Aqsa de Jerusalem és particularment famós. El sermó del divendres des del mínbar té rellevància política en alguns països islàmics.
Minhaj-ul-Quran Minhaj-ul-Quran

Islam

  • ca  Minhaj-ul-Quran

Islam

Definició
Moviment religiós i sociocultural, fundat el 1980 al Pakistan pel líder polític i religiós Mohammad Tahir-ul-Qadri, que predica un islam obert i pacífic, a favor de l'harmonia entre les religions, i incorpora la influència sufí.

Nota

  • El moviment Minhaj-ul-Quran insisteix en l'educació, la formació de bons ciutadans, l'activitat comercial i la investigació científica (tot i negar la teoria de l'evolució). El moviment s'ha estès per un centenar de països a través de la seva vinculació amb diverses organitzacions caritatives. Té una activitat social i solidària important que desenvolupa mitjançant una fundació, la qual concep i gestiona projectes en els àmbits educatiu, social i espiritual. Minhaj-ul-Quran Internacional té, des del 2011, un estatut consultiu especial al Consell Econòmic i Social de l'ONU. La representació d'aquest moviment a Catalunya la té el Centre Islàmic Camí de la Pau, el qual des del 1996 disposa de diversos oratoris a Barcelona i a Badalona. Fortament estructurat, manté estretes relacions amb la seu central del Pakistan, com ho atesten les visites regulars dels líders i mestres espirituals de la comunitat. Als centres de Camí de la Pau s'ofereix un espai de referència religiosa, idiomàtica i cultural, i es treballa sovint en col·laboració amb el teixit associatiu dels barris on estan ubicats per ajudar a la integració dels seus membres, que són principalment d'origen pakistanès.