Back to top
obligació islàmica obligació islàmica

Islam

  • ca  pilar de l'islam, n m
  • ca  obligació islàmica, n f sin. compl.

Islam

Definició
Cadascuna de les obligacions que els musulmans han de complir.

Nota

  • Els pilars de l'islam són cinc: la professió de fe (xahada), l'oració islàmica consistent en les cinc pregàries quotidianes (salat), el pagament anual per als necessitats (zakat), el dejuni (sawm) del ramadà i el pelegrinatge (hagg) a la Meca. A més d'aquestes obligacions, hi ha diverses prohibicions, algunes de les quals són essencials (usura, assassinat, furt, calúmnia, adulteri, blasfèmia, idolatria, etc.). L'Alcorà també prohibeix alguns aliments.
  • Els pilars de l'islam s'anomenen, en àrab, arkan al-Islam.
  • Les denominacions pilar de l'islam i obligació islàmica generalment s'utilitzen en plural.
  • ca  Organització de la Conferència Islàmica
  • ca  OCI sigla

Islam

Definició
Organització de solidaritat islàmica fundada l'any 1969, amb seu a Gidda, Aràbia Saudita.

Nota

  • L'Organització de la Conferència Islàmica promou la cooperació econòmica, social, cultural i científica entre els seus estats membres, que són una cinquantena, difon la cultura islàmica arreu del món i la pau internacional i lluita per la causa palestina. Per a dur a terme aquests objectius l'OCI té un banc de desenvolupament islàmic, una xarxa d'emissores de ràdio i un fons econòmic. Cada any celebra una reunió en una ciutat islàmica diferent.
òctuple via excel·lent òctuple via excel·lent

Budisme

  • ca  noble camí dels vuit passos, n m
  • ca  noble camí òctuple, n m
  • ca  òctuple via excel·lent, n f
  • ca  sendera òctuple, n f

Budisme

Definició
Sistema que, segons Buda, condueix a l'alliberament del sofriment, expressat en l'última de les quatre nobles veritats.

Nota

  • El noble camí dels vuit passos està format per vuit grans normes. Les tres primeres constitueixen la moral o ètica: la paraula justa (ni mentida, ni maledicència, ni altercat), l'acció justa (no fer res perjudicial a cap ésser viu) i el mitjà de vida just (guanyar-se la vida honradament sense fer mal a ningú). Tres més corresponen al treball mental: l'esforç just (per apartar de nosaltres els estats mentals negatius i destructius), l'atenció justa i la concentració justa. Les altres dues són el pensament just i la meditació justa. A banda d'això, els budistes se sotmeten a cinc preceptes que consisteixen a abstenir-se de destruir la vida, de robar, d'abusar de la sexualitat, de mentir i de prendre drogues de qualsevol tipus. A més, la vida dels monjos està regulada per un codi de conducta molt estricte.
  • ca  ocultisme, n m

Noves religions

Definició
Doctrina que pretén conèixer i utilitzar els poders secrets de la natura.

Nota

  • Al llarg de la història algunes intuïcions de les ciències ocultes van ser confirmades pel coneixement científic però una altra part es considera encara pseudociència. L'ocultisme és la cara pràctica de les ciències ocultes i inclou les pràctiques secretes, mentre que l'esoterisme designa més aviat la cara teòrica, la doctrina oculta. Les pràctiques ocultistes es basen en la llei de correspondència i d'analogia entre el que és visible i el que és invisible, entre les realitats de la vida i les forces amagades, i intenten aprofitar-se de la seva influència benèfica. Com a pràctiques ocultistes es poden mencionar els viatges astrals i xamànics, la clarividència, la telepatia, l'astrologia, l'endevinació, l'espiritisme, la màgia, etc. La doctrina de l'ocultisme es reserva només als iniciats.
  • ca  ofici, n m

Catolicisme

Definició
Conjunt dels actes litúrgics, especialment la missa, que es fan en dies assenyalats.
ofici diví ofici diví

Cristianisme

  • ca  litúrgia de les hores, n f
  • ca  ofici diví, n m

Cristianisme

Definició
Conjunt de pregàries que han de fer al llarg de la jornada els sacerdots i religiosos, especialment els monjos, i que varia segons les comunitats.

Nota

  • La denominació litúrgia de les hores es va establir arran del concili II del Vaticà.
  • ca  omeies, n m pl

Islam

Definició
Dinastia de califes de l'islam, que va regnar a Damasc entre els anys 661 i 750.

Nota

  • Les conquestes dels omeies van arribar al límit màxim en l'Imperi àrab i van comportar una gran difusió de l'islam. Els omeies van instaurar el sistema de successió hereditària i van imposar l'autoritat del califa per damunt de totes les estructures tribals. Els omeies representen una fase de transició en l'evolució de l'estat islàmic des del sistema teocràtic i patriarcal dels primers califes ortodoxos (raxidun) a l'estructura elaborada de l'estat dels abbàssides. Un descendent dels primers omeies va fundar a al-Àndalus una segona dinastia (756-1031), els membres de la qual van regnar a Còrdova primerament com a emirs i després com a califes. Aquesta etapa va significar per a al-Àndalus un període de màxima esplendor i la creació d'una cultura hispanoàrab. Les diferències significatives entre els diversos grups socials i els poders reials subsistents van portar a la crisi i decadència dels omeies.
  • ca  Oomoto

Noves religions

Definició
Comunitat mil·lenarista fundada l'any 1892 al Japó per Nao Deguchi, posseïda per una divinitat taoista.

Nota

  • L'Oomoto anuncia que el món no pot continuar així i que vindrà una gran purificació, de la qual sorgirà l'era de la pau. Aquesta comunitat creu en el Déu Ushitora no Konjin ('Déu restaurador del món'), alhora suprem i politeista, així com en la comunicació entre els esperits dels morts i els humans. La seu central del moviment és a Ayabe (Japó), lloc de pelegrinatge. El nombre de fidels, que va arribar a ser aproximadament de dos milions entre les dues guerres mundials, va baixar a uns 200.000 en tot el món (amb més de la meitat al Japó) arran de les persecucions dels adeptes.
  • ca  Opus Dei

Catolicisme

Definició
Institució de l'Església catòlica fundada el 1928 a Madrid per José María Escrivá de Balaguer i Albàs, el qual fou canonitzat l'any 2002.

Nota

  • L'Opus Dei va ser creat com a institut secular fins que, el 1982, va ser erigit en prelatura personal pel papa Joan Pau II. Està format per clergues i laics (homes i dones, solters i casats) que s'hi incorporen amb diferents formes i graus de compromís, i promou una vida coherent amb la fe en les circumstàncies ordinàries de l'existència humana, especialment mitjançant la santificació del treball. Les seves posicions en qüestions religioses i morals es consideren conservadores. L'Opus Dei té una influència social notable, exercida bàsicament a través dels seus membres i d'organitzacions pròpies, com ara centres d'ensenyament.
oració oració

Ciències de la religió

  • ca  oració, n f
  • ca  pregària, n f

Ciències de la religió

Definició
Acció de dirigir-se oralment o mentalment a la divinitat.

Nota

  • L'oració és un fenomen religiós universal que respon a la predisposició humana natural per a expressar amb paraules les idees i els sentiments. De la mateixa manera que l'home es comunica naturalment amb els seus semblants mitjançant paraules, també s'adreça instintivament a les potències sobrenaturals en les quals creu pel mateix mitjà. Encara que l'oració fou en els seus orígens una manifestació espontània, de seguida va adoptar fórmules fixes, que freqüentment van ser consignades per escrit. Aquestes fórmules es van considerar moltes vegades inalterables pel seu caràcter sagrat i van entrar a formar part del culte litúrgic. L'oració adopta estils i estructures diferents segons sigui de súplica, de lloança, de penediment o de petició.