Back to top

Diccionari de religions

Presentació
  • ca  xador, n m

Islam

Definició
Peça de vestir àmplia i generalment de color negre amb què algunes dones musulmanes, especialment les xiïtes de l'Iran i l'Afganistan, es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.

Nota

  • Vegeu més informació a l'entrada vel.
  • ca  xafiisme, n m

Islam

Definició
Una de les quatre escoles jurídiques de l'islam sunnita, fundada per Abu Abdal·lah al-Xafii, mort l'any 820.

Nota

  • L'escola xafiïta es considera la síntesi dels diversos aspectes del dret islàmic: rebutja la dependència respecte de la sunna com a font de jurisprudència i es basa en l'acceptació dels hadits i la utilització del raonament per analogia en els casos on la solució no es troba ni en l'Alcorà ni en els hadits. El xafiisme està particularment estès per l'Àfrica oriental, Indonèsia i Malàisia.
  • ca  xafiïta, adj

Islam

Definició
Relatiu o pertanyent al xafiisme.
  • ca  xahada, n f

Islam

Definició
Professió de fe islàmica.

Nota

  • La xahada consisteix en una proclamació de la unicitat de Déu davant de testimoni i, si és possible, dels tribunals. Per a la persona que es vol convertir a l'islam, només es demana aquesta proclamació pública: "Testimonio que no hi ha altra divinitat que Déu". Per extensió, la xahada significa 'testimoniar lluitant per l'islam': el que se sacrifica esdevé un xahid, és a dir, un testimoni, un màrtir. El musulmà recita freqüentment la xahada i ho fa també al moment de la mort acompanyant-la d'un gest: alça un dit cap al cel i repeteix aquesta pregària essencial.
  • La denominació xahada significa 'veure' i, en els àmbits religiós i legal, 'testimoniar'.
  • ca  Xaitan
  • ca  Ibis sin. compl.

Islam

Definició
Satanàs, el diable.

Nota

  • Xaitan és el temptador i l'enemic de l'home. Va ser precipitat del cel i castigat des del moment que va desobeir l'ordre de Déu de prostrar-se davant d'Adam, tal com ho van fer els seus companys, els àngels.
  • ca  xakti, n f

Hinduisme

Definició
Expressió de l'energia divina femenina activa dels déus majors, especialment de Xiva, que permet crear o mantenir l'univers.

Nota

  • Simbòlicament, la xakti es considera la consort de la divinitat en qüestió: és l'aspecte dinàmic del diví.
xaktisme xaktisme

Budisme, Hinduisme

  • ca  tantrisme, n m
  • ca  Vajrayana, n m sin. compl.
  • ca  xaktisme, n m sin. compl.

Budisme, Hinduisme

Definició
Forma esotèrica d'espiritualitat desenvolupada al nord de l'Índia, des d'on es va estendre a l'Àsia central, al Tibet, a la Xina i al Japó.

Nota

  • El tantrisme es caracteritza per l'assimilació de pràctiques màgiques, l'evocació de diverses divinitats i l'ús de símbols i rituals complexos per a aconseguir les experiències espirituals desitjades, sempre amb la imprescindible guia d'un mestre.
  • En l'hinduisme modern, el tantrisme és una de les tres grans orientacions del culte diví, juntament amb el vixnuisme i el xivaisme. Els seus seguidors s'anomenen xacta o 'devots de la xakti', denominació d'on prové la forma xaktisme. Es tracta d'una forma esotèrica d'espiritualitat basada en un concepte del diví entès com la unió conjugal entre Déu i la seva pròpia energia femenina o xakti. Els xakta reten culte a la xakti, l'energia femenina de la divinitat que fa possible la vida i que sosté l'univers. Personificada com Devi, la Deessa, correspon a la forma femenina d'un aspecte de Déu, principalment com a esposa de Xiva. L'experiència religiosa s'aconsegueix mitjançant pràctiques sexuals, com les descrites en els Kama Sutres, i per la pràctica dels exercicis del Kundalini-ioga. Tanmateix, en diverses formes del tantrisme les expressions de contingut sexual són només un símbol dels processos interns de meditació; en aquest cas, la unió amb la divinitat es realitza en el pla espiritual i no en el corporal.
  • La denominació Vajrayana significa, literalment, 'vehicle del diamant' i és pròpia del budisme.
  • La denominació xaktisme és pròpia de l'hinduisme.
xaman xaman

Ciències de la religió, Religions indígenes

  • ca  xaman, n m

Ciències de la religió, Religions indígenes

Definició
Figura religiosa que exerceix funcions de remeiera i endevinaire i és posseïdora de poders psíquics.

Nota

  • Xaman és el nom que els tungusos (raça mongòlida) donen als seus sacerdots i l'utilitzen per a designar una mena de hierofania extàtica que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder anàleg al dels bruixots i fetillers. Els xamans oficien ritus màgics i religiosos amb fins endevinatoris o terapèutics i sovint dominen les tècniques de la prestidigitació, el trànsit i la possessió.
xamanisme xamanisme

Religions indígenes

  • ca  xamanisme, n m

Religions indígenes

Definició
Sistema de mètodes extàtics i terapèutics el propòsit dels quals és contactar, mitjançant un xaman, amb el món paral·lel però invisible dels esperits, i guanyar el seu suport en el tractament dels afers humans.

Nota

  • El xamanisme té una funció central en certes cultures a l'Àsia i a Amèrica i es concep com una tècnica arcaica d'èxtasi que és alhora mística, màgia i religió.
  • ca  xaria, n f
  • ca  xara, n f sin. compl.

Islam

Definició
Llei canònica de l'islam, basada en l'Alcorà i els hadits, que regula les activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.

Nota

  • La xaria regula la conducta personal i soluciona tots els problemes socials i jurídics de la vida quotidiana establint el que és obligatori, recomanat, permès, desaconsellat i prohibit. Segons els països o els corrents musulmans, la xaria s'interpreta de maneres diferents. Per exemple, alguns moviments sufís la interpreten de manera al·legòrica i a vegades la consideren secundària; en alguns països (com a Indonèsia), la xaria està limitada per costums locals; a Turquia, la xaria ha de tenir en compte les legislacions laiques occidentals; i, en canvi, en països com el nord de Nigèria, el Sudan, l'Aràbia Saudita, l'Iran i l'Afganistan, la xaria és la base del dret. La imposició de la xaria com a base de l'ordre social és una de les reivindicacions de l'islam integrista.
  • La denominació xaria significa 'el camí a seguir'.
  • La forma xara és la que es documenta en els documents catalans més antics. La forma xaria, però, és més fidel a la pronúncia àrab del mot.